De totes les presentacions en vaig aprendre coses, sobretot, perquè a diferència de la meva quotidianitat, molt més focalitzada en la comunicació d’institucions públiques, la resta de presentacions estaven enfocades al sector del retail.
Tot i que el target a qui anava dirigida la presentació eren retailers, considero que la meva presentació hi tenia cabuda a un nivell transversal. M’havien demanat que parles de reputació digital i aquesta és la presentació que va acompanyar la meva exposició:
Considero oportú compartir aquesta presentació per tal de seguir avançant en la professionalització d’aquest nou escenari comuniactiu. Tal i com va dir el Diputat de Comerça de la Diputació de Barcelona, Jordi Subirana, en el seu discurs de clausura, apel·lant a quelcom exposat al llarg de la presentació, un missatge a recordar i no perdre de vista és: no fer res és car, fer alguna cosa es barat.
No sempre plou a gust de tothom. És sabut. I de tot en podem trobar el punt positiu. El Carnaval de Sitges 2012 no passa sense deixar controvèrsies. Les rues han avançat els seus horaris: la rua infantil a les 15:00h i la rua dels adults a les 19:30h. L’horari habitual era a les 22:00h, però l’any passat ja es va avançar a les 21:00h. Aquest fet, a simple vista no sembla tant important, i la organització l’argumenta fent referència a millores de seguretat per a tothom i vetllar per una millor participació.
No tothom hi està d’acord per múltiples motius. Per exemple, aquells participants a la rua que treballen fins les 18:00h o les 19:00h, a la vila o fora, han hagut de fer peripècies o demanar festa per poder-la gaudir com cal. Però és cert que en aquests casos guanya la passió, i malgrat el desacord de molts, s’ha seguit endavant amb l’esperit de la festa per gaudir-la en el seu màxim exponent.
D’entre tots els punts positius que hi podem trobar m’agradaria d’estacar-ne un parell: la cobertura televisiva i l’aspecte 2.0 que hi ha pogut haver.
– Que hi hagi una retransmissió en directe és quelcom molt positiu per al Carnaval i no ho hauríem de deixar perdre. A traves de TDT Garraf el Carnaval arriba a molts sitgetans, sobretot gent gran, i altres persones que en altres moments l’han pogut viure i el volen seguir gaudint. També és d’elogiar la cobertura de mitjans que ha tingut, tot i que penso que ha questa ha quedat massa exposada a les bondats d’aquesta festa, no deixant entreveure que no tot són flors i violes.
– I l’aspecte 2.0 inclou diferents punts. Hem tingut un Carnestoltes que de la mà de la Colla Xispun ha anat retransmetent el seu recorregut i agenda, fins ara no havia passat. Però si que ja hi havia altres colles com Markatú Batukada que ja porten temps fent una feina de difusió a traves de les xarxes socials. Per altra banda, l’Ajuntament ha posat a treballar diversos aspectes de les xarxes socials per aquest esdeveniment. Com a novetat han estrenat un perfil a Forursquare, lloc on han creat un recorregut amb suggerencies i comentaris vinculats a la festivitat. També han emès constantment a Twitter i Facebook, s’agraeix. Però faig força en la paraula emès perquè les xarxes socials no són un espai on únicament calgui emetre, també són un lloc per crear conversa, escoltar i contestar. No sempre agradarà allò que ens arribi, però certament veient el mur de Facebook i el timeline de Twitter he trobat a faltar aquest aspecte.
I en aquest aspecte 2.0 no es pot deixar de fer esmena a totes aquelles persones que sota l’etiqueta #carnavalSitges han anat dient la seva publicant tota mena de contingut. El que ha passat en aquest hashtag, evidentment incontrolable, és un nou aspecte del Carnaval que també comunica i mostra diferents realitats d’un mateix acte i una mateixa vila.
He pogut gaudir el Carnaval de Sitges. Sí d’una altra manera diferent a la que coneixia fins ara. Però com a sitgetana que sóc celebro que sigui un acte que mostra Sitges i marqui un posicionament interessant i notori. Espero que les mesures que s’han aplicat, i les que es puguin aplicar en un futur, realment serveixin per combatre imatges que malgrat tot encara se segueixen veient (minut 10:35 del vídeo).
A inicis del 2005, posant fi a una etapa per encetar l’aventura universitària, vaig descobrir la Facultat de Comunicació Blanquerna i, també, La Revista de Blanquerna.
Avui, set anys després de veure per primera vegada aquella revista, que apropava el món universitari i professional d’aquells estudis que s’impartien en les diferents facultats de Blanquerna, i haver cursat la llicenciatura annexa a uns valors que van més enllà dels estudis, hi he pogut compartir part de la meva experiència i reflexions.
Sota el títol “Construir (és) la teva feina” en Francesc Canosaexposa un reportatge que recorre els nous perfils professionals que han sortit del conjunt d’estudis que s’imparteixen a les diferents facultats de Blanquerna. Mostra vuit camins diferents que us recomano de llegir. Mostra aquests valors que citava inicialment que van més enllà del currículum acadèmic. Mostra maneres de seguir tirant endavant amb projectes que il•lusionen.Us deixo el paragraf en el que em podeu trobar (pàgina 8):
“És així. Segons l’AMETIC (Associació Multisectorial d’Empreses de l’Electrònica, les Tecnologies de la Informació i els Continguts Digitals), el terreny de la xarxa és dels que creixen i generen una estabilitat laboral (amb una contractació fixa del 84’3%, dades del 2011). I on són aquests camps, aquestes xarxes? Potser no es veuen però estan a tot arreu i cada cop més. Ja no parlem només d’informàtica, telecomuniacions, també de salut; disseny, comercial, vendes, màrqueting, publicitat, comunicació… No és tot comunicació?
Diu que sí periòdic, la Núria Escalona. Treballa a la direcció de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona (llicenciada en publicitat i relaciones públiques el 2009). Aquí fan les campanyes globals de publicitat del consistori. Fa poques setmanes que hi és. Ve de comunicar terrenys que fins ara no erstaven comunicats. Sí, va pujar els primers graons professionals en agències de publicitat però a principis de 2011 va desembarcar al Departament de Xarxes Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Què és això? Va ser crear de zero: les xarxes socials (facebook, twitter, foursquare, youtube…). Missió: informar i escoltar els ciutadans a travès de les noves geografies. Com? Estem davant d’un dels terrenys més verges: la comunicació d’institucions i empreses a la xarxa. “Les empreses s’han d’adaptar moltíssim a les xarxes socials, crec que encara no les senten”, diu la Núria. I què diuen? Que ja no val comunicar de qualsevol manera. L’eix de gravitació ha canviat: “Fins ara el centre era el producte, ara és el consumidor.” El consumidor té veu i opinió i en qualsevol moment pot opinar. I has de contestar, per això “ens posem a escoltar a el consumidor”. El veus o no el veus. El sents o no el sents. Però hi és.”
Quan la revista disposi d’accès on-line també adjuntaré l’enllaç. I un últim apunt: les fotografies són d’en Pere Virgili, que de forma visual també ha sabut transmetre molt bé el concepte que envolta el reportatge.
El trobo estratègicament molt encertat. Sap atrapar l’emoció d’aquells que han estat reivindicant la seva salvació i sap agrair i mostrar el resultat de tot el procés viscut al llarg d’aquest complicat període. Tot i que des d’ahir, ja corre per la xarxa amb més de 11.000 visualitzacions – i en un compte de Youtube recentment estrenat-, tal i com es va anunciar ahir des del twitter de la marca, en televisió serà llençat en un moment molt significatiu: el primer anunci de l’any – desbancant al habitual anunci de Freixenet-.
L’espot denota la tendència publicitària a la qual ens té acostumats el Grup Damm en les seves darreres campanyes. Com deia un dels tertulians de RAC1, “es nota que aquesta empresa es creu la marca i el producte”. Però vull destacar dues coses més: la transmissió que fa de què la marca escolta i agraeix als seus consumidors, o en aquest cas potser podríem parlar d’adeptes, entenent que Cacaolat podia estar considerada una Lovemark; i fent referència als valors de tradició amb el claim final “Des de sempre i per sempre”. Per tant, ens trobem amb una marca que malgrat les dificultats per les que ha passat, ha entès la importància d’escoltar al consumidor, i ho farà mantenint els seus orígens.
La identitat, com per exemple tenir a l’actor Roger Coma o què la cafeteria sigui una coneguda cafeteria del Born de Barcelona, no és casualitat i ens marca un valor de pertinença concret, també reconeixible en altres campanyes del grup.
El primer espot de l’any és un esdeveniment que interessa i commou la curiositat més enllà de l’entorn publicitari. Celebro que aquest any aquest esdeveniment sigui també un moment Cacaolat.
Twitter és una xarxa social – de microblogging– que més ha crescut en els darrers anys. L’ús personal és el que ens pot resultar més proper, però també hi han anat tenint la seva presència organitzacions, empreses, marques, institucions,etc. Per aquests últims, a banda del seu perfil corporatiu, és un canal de comunicació més que es pot utilitzar de diverses maneres. No hi ha cap fórmula establerta de com s’ha de fer i , per tant, la creativitat pot ser molt variada.
La iniciativa és ben senzilla. Es tracta de donar els caràcter de les teves piulades, el que converteix el teu missatge en una forma de donar una major difusió a l’acte i l’acció. A les 17:00h ja hi ha 47.975 caràcters donats, però segur que això anirà a més. Les piulades es fan des d’una pàgina especial de la web de la Marató, on també es poden anar seguint a temps real les piulades d’altres persones.
Jo ja he piulat! T’animo a que ho facis i si pots a que vegis l’espot de campanya, que tot i ser una opinió subjectiva, em sembla preciós!
No ens enganyem, la política també fa màrqueting i se serveix de les seves tècniques. A vegades de manera dissimulada i d’altres sense mirament. En menys d’un mes els ciutadans estem convocats a les urnes per decidir qui governarà Espanya durant els propers quatre anys. La caça i captura de vots està en plena efervescència.
Segurament no sóc la persona més adequada per parlar de política ni de com fan màrqueting els partits polítics que es presenten a les eleccions, però en poc temps hi ha hagut dues accions de màrqueting polític que m’han sorprès. Els dos grans contrincants de la política espanyola – PP i PSOE – sembla ser que han captat la idea de que “allò que ens recomana algú proper pot ser més efectiu que el que ens recomana directament una marca“. A més a més, les accions de les que us parlaré tenen lloc a la xarxa i també s’acullen a la idea de generar buzz.
La primera acció que em va sorprendre ve de la mà del PP. Durant la Convenció Nacional PP celebrada a Màlaga els 6, 7 i 8 d’octubre a la web www.movimientoparaelcambio.es demanaven demanaven als internautes que els cedissin el seu perfil de Facebook i/o Twitter. Les normes legals que eren correctes ho deixaven clar, durant aquells tres dies el partit podia fer ús de la compta com si fossis tu mateix. Tot legal i correcte, però sense ser sinònim d’efectiu. I només apuntar que a ran d’aquesta acció, a Twitter es va genera el hashtag #prostituit que va arribar a ser trending topic.
Ara, de forma no tant explícita, l’equip de Rubalcaba ens proposa un programa de punts basat en l’estratègia promocional. El programa consisteix en aconseguir punts per guanyar articles de merchandising de la campanya com una tassa, una samarreta, etc. Bé, però resulta que els punts s’aconsegueixen compartint contingut de la web www.rubalcaba.es a través de les xarxes socials dels propis usuaris. I si encara vols més punts et pots fer voluntari de la campanya.
És probable que sembli que tinc un punt de vista conservador sobre les accions que els partits polítics han de dur a terme. Potser en altres països ja s’ha fet i resulta ser molt atractiu, efectiu i innovador. Però a mi m’han vingut a la ment el programa de fidelització de Caprabo, el programa de punts estrella de La Caixa o el programa Gananones de Danone, els quals per mi tenen una coherència per a existir.
Em sembla interessant parar atenció a com els partits polítics fan servir les possibilitats que ofereixen les xarxes socials. Ho seguiré fent, però tenint en compte la meva ètica la idea de participar en qualsevol d’aquestes dues accions – o en qualsevol que s’hi assembli quan es tracta de política- em trontolla.
Acadèmicament, el curs l’ha dirigit per la professora Silvia Sivera , a la qual trobo que ha fet una molt bona feina per la qualitat dels ponents, la temàtica de les ponències i la gestió que ha pogut comportar tot el muntatge.
Tinc coneixement que aquest és el segon any que se celebra un curs de tardor del CUIMPB que té el concepte de City Branding com a temàtica central. Tot i així, com que l’any passat no hi vaig poder assistir no puc comentar la possible evolució, però si explicar que ha significat per a mi.
Ha estat una trobada que ha unificat ponents molt interessants i diversos entre si: d’allò més acadèmic i teòric, passant per qüestionaments aplicables a la gestió laboral d’aquest entorn, fins el desentrellar casos pràctics que han esdevingut exemplars.El públic participant va ser variat, receptiu i molt participatiu. He trobat companys de viatge amb qui seguir tractant aquelles qüestions que ens permetin aprofundint en aquesta sorprenent i inacabable temàtica més enllà dels tres dies passats. I sí, aquest seminari també ha tingut la seva presència a Twitter. Érem uns quants que retransmetent sota el hashtag #ecitybranding (encara en actiu) i ens podeu trobar en la llista de twitter que va crear l’Albert (@lliurealbir).
Per altra banda, el curs també comptava amb l’opció de treballar la lectura d’Italo Calvino, “Las ciudades invisibles” per poder traslladar-ne les opinions en un bloc que tenia tres dies de vida, però que encara es pot visitar.
Arribat aquest punt podria comentar breument cada una de les ponències, però em van resultar tant interessants que prefereixo tractar-les des de diferents punts de vista per posts separats. Però per anar fent boca, en aquest àlbum de Flickr podeu veure fotos dels ponents que van anar passant al llarg d’aquests tres dies.
S’apropen dies molt esperats per a tots els sitgetans. S’aproxima la Festa Major, que se celebra en honor a Sant Bartomeu, patró de la vila.
En coincidència amb aquestes dates, el nou equip de govern, que també ha anomenat nova directora de comunicació, Mónica Gallardo, ha aprofitat per ampliar canals de comunicació i donar-los a conèixer. A partir del 19 d’Agost, l’Ajuntament de Sitges ja es pot trobar a Twitter (@ajsitges) i Facebook.
Ara, alternant l’activitat municipal amb la informació dels actes festius, l’ajuntament se suma al global dels ajuntaments que ja trobem en xarxa, i fa un pas endavant tenint en compte les possibilitats que les noves tecnologies permeten.
Remenant per l’actualitat publicitaria he anat a parar el nou spot de Nestea:
És evident que l’eslògan d’aquesta campanya, “Bienvenido a este instante”, apel·la a la importància del moment concret. Recurs que podem trobar en moltes i diverses campanyes publicitàries marcades per la Postmodernitat, en la qual els valors tradicionals han deixat pas a valors més efímers i volàtils. Zygmunt Bauman,Gilles Lipovetsky, Jürgen Habermas, Jean-François Lyotard són alguns autors que tracten aquest tema i ens ajudaran a entendre’l. Tot i així, el que avui em fa aturar-m’hi i parlar-ne no és això. És el fet de com l’espot introdueix el concepte de “homo distraidus”, que segurament pot ser una conseqüència de la postmodernitat que ens exposen els autors esmenats.
Aquest concepte i les imatges que en l’espot fan referència a hàbits adquirits amb les noves tecnologies m’han fet reflexionar . Realment tot el nou entorn digital ens està duent a una realitat distreta? Tot el que fem amb les noves tecnologies és únicament distreure’ns?Pensem-hi. Fins ara el tema sobre els efectes que les noves tecnologies produïen en l’atenció humana eren tractats a nivells científics i acadèmics, però ja el tenim a l’abast de tota la societat. En forma d’espot se’ns dóna a conèixer un tema que s’està debatent, i tot i que pugui semblar banal o divertit – sobretot perquè el to de l’anunci així ho mostra- , no ho és tant, i és un dels fronts que està tractant i debatent amb força en diferents rams acadèmics.
Sobre aquest tema, Nicholas G. Carr, autor del llibre “Superficiales:¿Qué está haciendo Internet con nuestras mentes?”, ens dóna exemples i arguments de com està canviant la forma de pensar i de fer de la humanitat a causa dels diferents avenços tècnics. A nivell tècnic explica que hem passat de fer menys ús de la memòria a llarg termini a fer un ús molt elevat de la memòria a curt termini, sobretot per la quantitat d’impulsos visuals i elèctrics als que ens hem acostumat perquè ens avisin de que una llum de color vermell vol dir una cosa i no un altra. S’ha de pressuposar que ens donen comoditat de pensament, ja que al cervell li encanta la comoditat. La calculadora pot ser un precedent entenedor per a tots del com ens afecta la comoditat de les noves tecnologies. Quan ens ensenyen a fer-la servir sovint es deixa de pensar per si sol, però és necessari saber calcular, oi?
En aquest sentit, segons Nicholas G. Carr, un dels efectes que això provoca aquest auge de les noves tecnologies sobre l’atenció és la dificultat afegida d’entendre relats llargs o fer immersió en lectures complicades. Es mostra crític envers la idea que la humanitat segueixi aquest camí, però al mateix temps reconeix que ell és una pròpia presa del seu correu electrònic, del seu mòbil i dels diferents avisos que té programats en les xarxes socials.
Un cops vist l’espot i llegit el llibre del qual us parlo puc entendre que hi ha una preocupació i que és interessant avaluar com a evolució de societat. Tanmateix, a títol personal, sabent que passo moltes hores en xarxa i envoltada d’avisos tecnològics, penso que és de pròpia responsabilitat administrar un consum equilibrat de noves tecnologies (dosis de memòria a curt termini) i d’elements que ens en facin no ser dependents d’elles (buscant dosis de memòria a llarg termini).
Si has arribat fins aquí és que encara no deus ser “homo distraidus”!
La setmana passada va ser Sant Jordi i molts ho vam celebrar amb roses i llibres. Però, sabeu on diu la llegenda que Sant Jordi va matar al drac i va alliberar la princesa? A Montblanc, un poble de les comarques tarragonines, on des de 1987 podem gaudir de l’anomenada Setmana Medieval caracteritzada per les representacions de la llegenda i la transformació que fa el poble per esdevenir de nou en èpoques passades.
En entrar al Montblanc emmurallat deixem enrere l’època contemporània per endinsar-nos i reviure l’Edat Mitjana sobretot amb la imaginació, però si hi anem durant les festes de la Setmana Medieval s’hi suma un fet: els nostres contemporanis que habiten a Montblanc també esdevenen vilatans de l’Edat Mitjana, i ens permeten gaudir d’una magnifica escenificació gaudible en tots els sentits. En aquest marc, aquesta reviscuda Edat Mitjana també es preocupa pels avenços tecnològics per tal d’alliberar l’home de diferents càrregues, i caminar mirant cap al futur. En aquest sentit, d’un temps ençà hi ha hagut avenços, s’ha aconseguit que l’Edat Mitjana esbrinés l’entorn 2.0, i alhora que l’entorn 2.0 que contemporàniament coneixem també visques les festes i tradicions d’aquella època. I és que tal i com podem veure en aquests enllaços de Youtube, Flickr, Facebook i Twitter a través de Setmana Medieval l’Edat Mitjana és com s’ha obert un nou espai per endinsar-se plenament en aquest entorn.
Tot i ser una novetat enorme per l’època que estem tractant, cal dir que no deixen de ser innovadors buscant la manera d’entrellaçar-se amb l’època contemporània. Han sabut crear pont entre una i altre, i ho han fet mitjançant una proposta de concurs. Conviden a aquells usuaris contemporanis que visitin la Setmana Medieval, per una banda a deixar empremta fotogràfica al Facebook i, per altra banda, a deixar empremta via tweet amb incorporació de l’etiqueta #setmanamedieval al mur del Twitter. El premi i les bases de participació les podeu trobar aquí.
Allò rellevant no són les èpoques, el creuament d’aquestes o el concurs en si. Allò rellevant és poder veure com una festa com la Setmana Medieval de Montblanc ha sabut trobar el seu lloc a les xarxes socials d’una forma constructiva, generadora d’interès i creadora de comunitat. Veure com amb eines com les exposades s’ha pogut arribar d’una altra manera als visitants, aconseguint segurament, que el boca orella sigui encara més ampli.
Si hi podeu anar no deixeu de fer-ho, hi gaudireu.
Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques i postgraduada en Comunicació Digital per la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL.
Actualment treballo a Direcció de Comunicació de l’Ajuntament de Barcelona en l'àmbit d’estratègia i creativitat. En aquesta mateixa institució també he treballat com a Social Media Marketing Strategist, on vaig poder participar en la posada en marxa de la institució a les xarxes socials.
El món acadèmic també m’apassiona, i ara que ja he acabat les classes del Màster Oficial en Estratègia i Creativitat Publicitàries (URL), com a treball final de màster estic fent una investigació sobre comunicació institucional i xarxes socials.
Llicenciada en Publicitat i Relacions Públiques i postgraduada en Comunicació Digital per la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL.
Núria Escalona 