No fer res és car, fer alguna cosa és barat

La Asociación Española para la Gerencia de Centros Urbanos (AGECU) es va trobar el passat 4 de Juny a Barcelona per dur a terme un Seminari de Comunicació Digital previ a la celebració de la seva assemblea anual. La jornada es va dur a terme al Consorci de Comerç Artesania i Moda, on es va exposar un total de quatre ponències a càrrec de Àlex Lopez, Carles Ferrer, Lluís Serra i servidora.

De totes les presentacions en vaig aprendre coses, sobretot, perquè a diferència de la meva quotidianitat, molt més focalitzada en la comunicació d’institucions públiques, la resta de presentacions estaven enfocades al sector del retail.
Tot i que el target a qui anava dirigida la presentació eren retailers, considero que la meva presentació hi tenia cabuda a un nivell transversal. M’havien demanat que parles de reputació digital i aquesta és la presentació que va acompanyar la meva exposició:

 

 

Considero oportú compartir aquesta presentació per tal de seguir avançant en la professionalització d’aquest nou escenari comuniactiu. Tal i com va dir el Diputat de Comerça de la Diputació de Barcelona, Jordi Subirana, en el seu discurs de clausura, apel·lant a quelcom exposat al llarg de la presentació, un missatge a recordar i no perdre de vista és: no fer res és car, fer alguna cosa es barat.

Any nou, moment Cacaolat!

Ha estat encendre la ràdio i escoltar quelcom que m’ha agradat, tant des d’una vessant personal com des d’una vessant professional.

El febrer d’aquest any, davant la possibilitat que Cacaolat podria desaparèixer del mercat, vaig escriure un breu recorregut sobre aquesta marca. I desprès de sortir-ne amb un resultat esperançador en el qual Cacaolat va ser adquirit per Damm i Cobega, Cacacolat sap aprofitar el context que ha viscut i, llança el seu primer anunci d’aquesta nova etapa.

El trobo estratègicament molt encertat. Sap atrapar l’emoció d’aquells que han estat reivindicant la seva salvació i sap agrair i mostrar el resultat de tot el procés viscut al llarg d’aquest complicat període. Tot i que des d’ahir, ja corre per la xarxa amb més de 11.000 visualitzacions – i en un compte de Youtube recentment estrenat-, tal i com es va anunciar ahir des del twitter de la marca, en televisió serà llençat en un moment molt significatiu: el primer anunci de l’any – desbancant al habitual anunci de Freixenet-.

L’espot denota la tendència publicitària a la qual ens té acostumats el Grup Damm en les seves darreres campanyes. Com deia un dels tertulians de RAC1, “es nota que aquesta empresa es creu la marca i el producte”. Però vull destacar dues coses més: la transmissió que fa de què la marca escolta i agraeix als seus consumidors, o en aquest cas potser podríem parlar d’adeptes, entenent que Cacaolat podia estar considerada una Lovemark; i fent referència als valors de tradició amb el claim final “Des de sempre i per sempre”. Per tant, ens trobem amb una marca que malgrat les dificultats per les que ha passat, ha entès la importància d’escoltar al consumidor, i ho farà mantenint els seus orígens.

La identitat, com per exemple tenir a l’actor Roger Coma o què la cafeteria sigui una coneguda cafeteria del Born de Barcelona, no és casualitat i ens marca un valor de pertinença concret, també reconeixible en altres campanyes del grup.

El primer espot de l’any és un esdeveniment que interessa i commou la curiositat més enllà de l’entorn publicitari. Celebro que aquest any aquest esdeveniment sigui també un moment Cacaolat.

Feliç 2012 a tots!

David Ogilvy fa anys!

Avui, 23 de Juny del 2011,  David Ogilvy faria anys, concretament cent. David Ogilvy va ser un publicitari anglès que va triomfar com a tal a Nova York i que es va retirar a França.

El David Ogilvy publicitari m’apassiona  i sovint em segueix sorprenent cada vegada que descobreixo algo que hi te relació, per això avui no volia passar per alt una data com aquesta. El David Ogilvy que va més enllà de l’entorn publicitari amaga anècdotes i fets ben curiosos. Don Draper protagonista de la  sèrie Madmen està inspirat en ell i ens hi pot acostar. Però si voleu seguir descobrint curiositats del David Ogilvy real, allunyat en molts punts del Don Draper creat per agradar, a banda dels seus llibres, proposo la lectura del llibre “David Ogilvy, el rey de Madison Avenue” de Kenneth Roman, una bibliografia que combina perfectament el publicitari i la persona.

En aquest dia hi ha més persones que el volen recordar. Un exemple és la imatge que podeu veure encapçalant aquest post creada per la divisió d’OgilvyOne Spain. Un segon exemple, molt enfocat a l’entorn digital i a la interacció és l’aplicació de Twitter que s’ha creat a nivell internacional per part del grup Ogilvy, i que lliga molt bé amb els exemples que solc comentar o tractar.

L’aplicació la trobem sota el domini do100.ogilvy.com . Permet crear la imatge de David Ogilvy a partir de l’avatar de totes aquelles persones que hi ha decidit participar. En aquest cas, una curiositat de l’aplicació és que et demana que deixis tenyir el teu avatar de vermell – color característic de l’empresa-. A banda d’aportar els teu avatar, l’aplicació permet emetre un tweet inspirador sota el hashtag #DO100 de tal manera que constantment en la imatge creada van apareixent els diferents tweets.

El resultat és aquest:

El cas Telefónica – Movistar

Tot i viure en una societat molt avançada tecnològicament, on l’ús d’Internet comença a ser quelcom quotidià, una marca de masses com Movistar no pot obviar el percentatge de gent que no utilitza encara Internet com a eina diària.

Telefónica canviava de nom amb una campanya global per arribar a una massa amplia, amb comportaments i actituds diferents. Una marca no existeix només en els anomenats canals convencionals o en els anomenats canals no convencionals, sinó que s’ha de complementar en ambdós mantenint sempre una coherència.
Telefónica estava fent una forta inversió en aquesta campanya de marca, però els seus motius tenia:

– Fins aleshores era una de les empreses espanyoles que més mala imatge de marca tenia, tant en la seva categoria com en la globalitat.
– És una de les empreses més demandades de tota la Unió Europea per part d’associacions de consumidors i usuaris.
– El mal servei, la falta d’infraestructures, etc., fan que la societat condemni a la marca amb negativitat i critiques.
– Per altra banda, des de temps enrere estava mostrant un increment dels seus serveis no vinculats a la telefonia fixa.

Aquests quatre arguments són alguns dels que afavorien al canvi de marca. Amb tot plegat no podem obviar que els valors, ja sigui en un entorn digital o no, són essencials per a la construcció de marca. En els entorns convencionals comunicarem aquests valors d’una manera, i en els entorns digitals ho farem d’una altra, no ho perdem de vista.

Sens dubte penso que Telefónica com a marca pot representar antiguitat, pes, rigidesa, etc. Per altra banda, Movistar és jove, te reconeixement, és moderna, internacional i es associada amb les noves tecnologies. L’entorn digital és un bon entorn per trobar usuaris, consumidors i consumidors que es caracteritzen per ser natius digitals, sense oblidar els altres targets que també te Movistar. Cal anar a cada canal amb el llenguatge que li pertoca, intentant cercar qui hi ha en cada lloc per tal de poder adaptar i adequar el nostres missatges a un llenguatge i arribar així a obtenir efecte.

En aquest sentit, Telefónica feia un canvi de nom amb una campanya 360º de gran inversió, apostant pels seus nous valors i adaptant els seus missatges a cada target específic. Un dels exemples el trobem en aquesta microsite “Y tu como lo llamas” on exposen el perquè del canvi des de diferents segmentacions i també la curiositat i l’aposta per les noves tecnologies es veu quan et dones compte que han fet una aplicació de realitat augmentada, per  tal de cobrir de la millor manera possible cada un dels seus targets –molt diferents entre si-.