#CarnavalSitges 2.0 i +

No sempre plou a gust de tothom. És sabut. I de tot en podem trobar el punt positiu. El Carnaval de Sitges 2012 no passa sense deixar controvèrsies. Les rues han avançat els seus horaris: la rua infantil a les 15:00h i la rua dels adults a les 19:30h. L’horari habitual era a les 22:00h, però l’any passat ja es va avançar a les 21:00h. Aquest fet, a simple vista no sembla tant important, i la organització l’argumenta fent referència a millores de seguretat per a tothom i vetllar per una millor participació.

No tothom hi està d’acord per múltiples motius. Per exemple, aquells participants a la rua que treballen fins les 18:00h o les 19:00h, a la vila o fora, han hagut de fer peripècies o demanar festa per poder-la gaudir com cal. Però és cert que en aquests casos guanya la passió, i malgrat el desacord de molts, s’ha seguit endavant amb l’esperit de la festa per gaudir-la en el seu màxim exponent.

D’entre tots els punts positius que hi podem trobar m’agradaria d’estacar-ne un parell: la cobertura televisiva i l’aspecte 2.0 que hi ha pogut haver.

– Que hi hagi una retransmissió en directe és quelcom molt positiu per al Carnaval i no ho hauríem de deixar perdre. A traves de TDT Garraf el Carnaval arriba a molts sitgetans, sobretot gent gran, i altres persones que en altres moments l’han pogut viure i el volen seguir gaudint. També és d’elogiar la cobertura de mitjans que ha tingut, tot i que penso que ha questa ha quedat massa exposada a les bondats d’aquesta festa, no deixant entreveure que no tot són flors i violes.

– I l’aspecte 2.0 inclou diferents punts. Hem tingut un Carnestoltes que de la mà de la Colla Xispun ha anat retransmetent el seu recorregut i agenda, fins ara no havia passat. Però si que ja hi havia altres colles com Markatú Batukada que ja porten temps fent una feina de difusió a traves de les xarxes socials. Per altra banda, l’Ajuntament ha posat a treballar diversos aspectes de les xarxes socials per aquest esdeveniment. Com a novetat han estrenat un perfil a Forursquare, lloc on han creat un recorregut amb suggerencies i comentaris vinculats a la festivitat. També han emès constantment a Twitter i Facebook, s’agraeix. Però faig força en la paraula emès perquè les xarxes socials no són un espai on únicament calgui emetre, també són un lloc per crear conversa, escoltar i contestar. No sempre agradarà allò que ens arribi, però certament veient el mur de Facebook i el timeline de Twitter he trobat a faltar aquest aspecte.

I en aquest aspecte 2.0 no es pot deixar de fer esmena a totes aquelles persones que sota l’etiqueta #carnavalSitges han anat dient la seva publicant tota mena de contingut. El que ha passat en aquest hashtag, evidentment incontrolable, és un nou aspecte del Carnaval que també comunica i mostra diferents realitats d’un mateix acte i una mateixa vila.

He pogut gaudir el Carnaval de Sitges. Sí d’una altra manera diferent a la que coneixia fins ara. Però com a sitgetana que sóc celebro que sigui un acte que mostra Sitges i marqui un posicionament interessant i notori. Espero que les mesures que s’han aplicat, i les que es puguin aplicar en un futur, realment serveixin per combatre imatges que malgrat tot encara se segueixen veient (minut 10:35 del vídeo).

L’Ajuntament de Sitges 2.0

S’apropen dies molt esperats per a tots els sitgetans. S’aproxima la Festa Major, que se celebra en honor a Sant Bartomeu, patró de la vila.

En coincidència amb aquestes dates, el nou equip de govern, que també ha anomenat nova directora de comunicació, Mónica Gallardo, ha aprofitat per ampliar canals de comunicació i donar-los a conèixer. A partir del 19 d’Agost, l’Ajuntament de Sitges ja es pot trobar a Twitter (@ajsitges) i Facebook.

Ara, alternant l’activitat municipal amb la informació dels actes festius, l’ajuntament se suma al global dels ajuntaments que ja trobem en xarxa, i fa un pas endavant tenint en compte les possibilitats que les noves tecnologies permeten.

Us animo a donar-hi una ullada!

Texas, el primer cartell

 

Francesc Borderia Soler, “l’home del cinema de Sitges”, és un sitgetà enamorat del cinema però també de la vila. Durant molts anys va exercir de coordinador de la programació cinematogràfica de “El Retiro”. Ara, ja jubilat, el podem llegir a“L’eco de Sitges”, escoltar a “Radio Maricel” i seguir la seva pàgina de Facebook anomenada “El cinema a Sitges“. Aquestes dues passions l’han fet coneixedor de moltes coses, tant del cinema com de Sitges, i és així com va descobrir algo que em fa especial il·lusió mostrar. Com es pot veure en la imatge es tracta d’un cartell. El primer cartell del Bar Texas. 

 

M’agraden molt els cartells publicitaris, però aquest compta amb un component emocional molt elevat. Hi ha qui ho sap, però per als qui no ho saben el Texas forma part de la meva infantesa, de la meva identitat. Un establiment que van tirar endavant els meus avis, la Carmen i en Tofol, i que esdevingué el negoci familiar.

Avui, tot i estar tancat encara forma part del meu dia a dia, doncs hi ha qui em coneix com “la filla de la Montse del Texas“.

 

Imatge: de Francesc Borderia Soler

Cartells electorals Sitges 2011

Les eleccions municipals de Sitges que tindran lloc el proper 22 de Maig fan confluir dos elements que, més enllà del interès per decidir els futurs representats de la vila, m’atrauen i m’interessen molt: Sitges i l’àmbit publicitari.

En aquests nous comicis s’hi presenten onze formacions: Sitges i Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal amb Jordi Baijet com alcaldable; Convergència i Unió  amb Miquel Forns; Partit Popular amb Jorge Carretero; Partit Independent ‘Nou Horitzó’ amb Lluís Marcé; Esquerra Republicana de Catalunya+Reagrupament-Acord municipal amb Aurora Carbonell i Abella; Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa-Entesa amb Gabriel Serrano; Acció per Sitges – Federació d’Independents de Catalunya amb Andreu Bosch; Ciutadans-Partido de la Ciudadanía amb Juan José Establier; i les tres noves formacions, Solidaritat Catalana per la Independència amb Robert Alejandro Cavaller; Sitges Grup Independent amb Vinyet Lluís; i Candidatura d’Unitat Popular-Poble Actiu  amb Òscar Ortiz.

Totes aquestes formacions, a banda de fer política, el que també fan és comunicació política, i és entre l’ampli ventall de punts en que aquesta comunicació té presència on també trobem els cartells electorals. Un cartell és una de les peces publicitàries més clàssiques i en el marc de campanya electoral segueix sent una peça clau. Recordem que la campanya encara s’inicia amb la tradicional penjada de cartells, sent a Sitges la Plaça del Cap de la Vila el punt més punyent per tradició. Així, tot i que existeixen i es fa ús d’altres formats publicitaris, a continuació es proposa un recull dels cartells que encapçalen les candidatures. Per de complementar el punt de vista publicitari el recull compta amb les aportacions de Toni Aira, Periodista i Professor de Comunicació Política.

Sobre els cartells:

Acció per Sitges transmet molt bé la idea de gent del poble. De molta gent, amb els noms de la llista de fons, com colant-se rere  les figures (unes quantes, també bona idea) d’alguns dels membres de la candidatura. Respira com un aire amateur que pot ser atractiu per a un públic que busca en la política en general (i més concretament en la municipal) menys “professionalisme”, més autenticitat, més proximitat.

Les CUP també busquen (i aconsegueixen) un efecte similar, tot i que el seu cartell denota més estructura. No només perquè hi té més gent, sinó també per la seva disposició en l’espai. Interessant també aturar-se en l’estètica i els detalls d’indumentària d’alguns dels protagonistes del cartell, amb el Che en una samarreta, el mapa dels Països Catalans en una altra… Res casual.

L’amateurisme (o que s’hi intueixi) suma en alguns casos, però no en tots. Per exemple, en el cas de CiU resta credibilitat a l’oferta. El cartell de CiU de Sitges no és en aquest sentit una peça reeixida. El candidat apel·la a la “confiança” però ell hi surt amb un posat com poruc. Com mirant mig de reüll, amb un somriure que no l’arriba a ser, amb la boca mig oberta (o mig tancada), i (el pitjor de tot) amb un inexplicable reflex al vidre de la ullera esquerra. Això s’hauria d’haver cuidat i és molt fàcil de fer, via una sessió fotogràfica amb uns mínims, per exemple.

Ciutadans no ha apostat pel candidat i tira del recurs de la imatge corporativa del partit. No aposta decididament per aconseguir res a Sitges, sembla. Com a mínim a nivell municipal.

Iniciativa igual, en aquest cas, també busca un cartell coral, com les CUP i Acció per Sitges, però fent valer la seva condició de partit amb més militància, i per tant amb molta més gent en el cartell. Amb tot, la imatge traspua menys espontaneïtat que les dues altres citades, especialment per una primera fila on s’ha volgut posar en valor el factor maduresa, però on el candidat apareix especialment tens, com tibat. El fons triat no és casual.

El cartell d’Esquerra és simple però molt net, polit, endreçat. Molt correcte. La candidata, a més, de qui es posa en valor el nom amb lletres vermelles sobre fons blanc, respira un aire fresc alhora que seré. No sembla sobreactuada en el seu somriure. Té un somriure molt agradable que acompanya amb una expressió facial que en general també suma. I, com sí ha fet ERC en altres municipis, en aquest cas no renuncia a les sigles del partit ni les fusiona amb altres, fet que li dóna més força al pack.

El candidat del PSC suma als colors corporatius blanc i vermell de la marca PSC un gris que el diferencia, tot i que mínimament comparat amb altres candidats socialistes que en aquestes eleccions han amagat força més la identitat corporativa pròpia del seu partit. Aquest cartell, en aquest sentit, és més subtil. El somriure segurament també ho hauria d’haver estat, o en tot cas combinar-lo amb un color de camisa que no fos el blanc (i així hauria lluït més la dentadura). De fons s’hi intueix el que podria ser l’edifici de la Casa de la Vila, per posar en valor que ell és l’alcalde.

Parlant de somriures, el menys treballat és el del candidat del Partit Nou Horitzó. És més aviat una ganyota. Somriure o riure amb la boca decantada cap a una banda (segons diuen els experts en comunicació no verbal) transmet no sinceritat. La qualitat de la foto, a més, no és la mésòptima, i la combinació de colors vermell-blanc-blau del logo, recorda a la d’una cadena de congelats.

El cartell del PP es desmarca de l’eslògan oficial del partit a nivell estatal (“Centrados en ti”), fet que li dóna un aire de major proximitat a una realitat particular com la que pugui preocupar a la gent de Sitges. Els colors corporatius sí que són els ortodoxes. A més, el logo hi surt molt gran. Molt. El problema (cromàtic) és que el candidat, en primer terme, segurament és qui pitjor vestit va de tots els quatre que hi surten. La combinació de corbata carbassa amb camisa rosa és d’aquelles que fan mal als ulls.

A Solidaritat tenen una plantilla de cartell que han aplicat a tots els seus candidats. Combina el blanc i negre de la foto del candidat, la majoria de lletres i els fons, amb el vermell del logo. En aquest cas, val a dir que allà on el candidat podria sumar alguna cosa… no ho fa. També té un somriure poc adequat per a un cartell electoral, com fent ganyota. I ens podria haver estalviat que li veiéssim els pèls del pit, si no amb corbata, amb una camisa més apropiada o retallant la foto més amunt.

La imatge de Sitges Grup independent ha treballat molt bé la foto de la candidata, ben passada per la perruqueria abans de la sessió i, malgrat que té un somriure com una mica forçat, la seva fesomia desperta certa tendresa. No han volgut fer experiments amb el photoshop i les arrugues, pel que es posa en valor la maduresa de la protagonista. De fons, silueta d’un dels símbols de la vila, molt ben trobat.

Amb les aportacions d’en Toni veiem un anàlisi de les connotacions i derivades que el públic pot fer de cada un dels cartells, però també en podem extreure la idea que la comunicació política a nivell municipal també és important. També té el seu paper.  En altres nivells s’està caminant cap a la seva professionalització. En nivells municipals, on els governs semblen tenir menys pressió perquè no són a l’ull de huracà dels mitjans però sí dels ciutadans dels municipis en qüestió, acostumen a tenir adherides connotacions de menys rigor. En aquest sentit, vistos els cartells de les eleccions municipals de Sitges està clar que s’hi està anant però que cal seguir treballant la comunicació política i tot els camps que en participen. Perquè cal seguir perfeccionant aquests, que com altres, són canals que permeten un atansar-se efectivament (o no) al ciutadà.

Sitges: “Mobile Shopping” i street màrqueting

A finals de Febrer s’anunciava que la vila de Sitges participaria durant sis mesos en un projecte pilot anomenat “Mobile Shopping. Sitges 2010”. Tot plegat consistiria en testejar la viabilitat de fer pagaments als establiments de la vila a través de terminals mòbils, i valorar una possible implantació a la resta de l’Estat espanyol en un futur. En aquest projecte hi col•laborarien Movistar, “La Caixa”, Visa, Samsung i l’Ajuntament de Sitges, dotant 1.500 terminals mòbils als habitants de la vila que podrien efectuar el pagament de les seves compres en 500 establiments de la mateixa vila.

El projecte i la seva innovació apunten cap a una convergència i integració de diferents elements i funcions en un sol aparell. Tendència que ja era visible en l’evolució que hem pogut contemplar fins ara amb els terminals mòbils. D’utilitzar-los com a aparells per fer trucades i enviar missatges de text hem passat a convertir-los en aparells indispensables per al nostre dia a dia, els hem convertit en una prolongació de nosaltres mateixos i el projecte incita a que anirà a més. Viure i veure amb proximitat aquesta evolució és quelcom que ja em crida l’atenció, i sigui o no positiu el resultat del projecte recolzo que la importància rau en seguir innovant, evolucionant i adaptant-nos en aquest canvi que avança tant ràpidament i fa que s’hagin de buscar nous models de negoci per no quedar obsolets.

Bé, finalment aquest passat dijous es va iniciar el projecte, i amb ell tota una campanya de comunicació que envaeix els carrers de la vila. Cal innovar? D’acord. Cal informar? D’acord. Però, cal convertir la vila en un parc temàtic any rere any? I llanço aquesta pregunta perquè tot i saber que existeix una campanya de comunicació que crec que serà prou efectiva, aquesta ve acompanyada d’un element de street màrqueting que han plantificat a la plaça de l’estació i, casualment, al costat de la recent estrenada oficina de turisme. Idoni! Tots els turistes i viatgers de tren, sí o sí, hauran de veure que genial, innovadora i comercial és Sitges. Ara, podran fer realitat aquesta experiència de pagar amb el seu mòbil? Ho dubto!

No sé si calia plantificar aquesta bossa gegant davant l’estació, probablement la utilitat més rentable que tindrà serà distreure una estona al personal, tal i com va passar amb el street màrqueting que podíem veure l’any anterior al passeig de la mateixa vila. Aleshores podíem trobar dos peus gegants en ple passeig, la funció dels quals era informar de la reconversió del passeig en zona no transitable per cotxes. Impactaven, però altre cop eren una atracció temàtica. Si volies saber de que anava la cosa t’havies d’apropar molt, i evidentment no tothom ho fa. Tot i així, es pot dir que va servir per tenir-hi la gent al damunt constantment, treure dues places d’aparcament i seguir tenint els habitants en contra per la reconversió de la zona. Per sort aquesta vegada han incentivat a part dels habitants i podran pair el veure aquest nou element.

Estic a favor del street màrqueting sempre i quan té una raó de ser i la seva aplicació te una argumentació coherent, i no l’acabo de trobar en aquests dos casos. Estem parlant de publicitat institucional, un tipus de publicitat que en la seva essència te com a objectius informar i, entre línies, dir que com ho fan de bé els nostres actuals governants. L’Ajuntament de Sitges és una institució pública, però, realment comparteix aquests dos objectius en els dos casos exposats? Opto per altres vies, i estic a l’espera de veure  quina serà la propera atracció de street màrqueting que ens oferirà.