Any nou, moment Cacaolat!

Ha estat encendre la ràdio i escoltar quelcom que m’ha agradat, tant des d’una vessant personal com des d’una vessant professional.

El febrer d’aquest any, davant la possibilitat que Cacaolat podria desaparèixer del mercat, vaig escriure un breu recorregut sobre aquesta marca. I desprès de sortir-ne amb un resultat esperançador en el qual Cacaolat va ser adquirit per Damm i Cobega, Cacacolat sap aprofitar el context que ha viscut i, llança el seu primer anunci d’aquesta nova etapa.

El trobo estratègicament molt encertat. Sap atrapar l’emoció d’aquells que han estat reivindicant la seva salvació i sap agrair i mostrar el resultat de tot el procés viscut al llarg d’aquest complicat període. Tot i que des d’ahir, ja corre per la xarxa amb més de 11.000 visualitzacions – i en un compte de Youtube recentment estrenat-, tal i com es va anunciar ahir des del twitter de la marca, en televisió serà llençat en un moment molt significatiu: el primer anunci de l’any – desbancant al habitual anunci de Freixenet-.

L’espot denota la tendència publicitària a la qual ens té acostumats el Grup Damm en les seves darreres campanyes. Com deia un dels tertulians de RAC1, “es nota que aquesta empresa es creu la marca i el producte”. Però vull destacar dues coses més: la transmissió que fa de què la marca escolta i agraeix als seus consumidors, o en aquest cas potser podríem parlar d’adeptes, entenent que Cacaolat podia estar considerada una Lovemark; i fent referència als valors de tradició amb el claim final “Des de sempre i per sempre”. Per tant, ens trobem amb una marca que malgrat les dificultats per les que ha passat, ha entès la importància d’escoltar al consumidor, i ho farà mantenint els seus orígens.

La identitat, com per exemple tenir a l’actor Roger Coma o què la cafeteria sigui una coneguda cafeteria del Born de Barcelona, no és casualitat i ens marca un valor de pertinença concret, també reconeixible en altres campanyes del grup.

El primer espot de l’any és un esdeveniment que interessa i commou la curiositat més enllà de l’entorn publicitari. Celebro que aquest any aquest esdeveniment sigui també un moment Cacaolat.

Feliç 2012 a tots!

El dia en rosa

Si tanco els ulls per posar en imatges tot allò que em ve a la ment quan penso en la paraula “pit” la majoria d’imatges evoquen positivitat, benestar, tendresa, calidesa… Però tota realitat és aquesta? Malgrat no m’agradi hi ha persones que la paraula “pit” la simbolitzen amb imatges més dures. Avui és probable que veiem aquella imatge càlida, però i demà? Qui ens assegura que seguirà sent la mateixa imatge?

Segons l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) una de cada vuit dones desenvoluparà un càncer de mama al llarg de la seva vida. La dada m’esfereeix, però també és cert que els avenços i la investigació estan permetent taxes de curació del 90%.

Avui, com cada 19 d’Octubre, se celebra el Dia Internacional Contra el Càncer de Mama, i moltes marques, més enllà de les que es dirigeixen a un públic femení, se sumen a la lluita. Veiem alguns exemples de com ho fan?

– Ausonia fa anys que treballa amb el que anomenen “compromiso con la mujer”. En aquest programa hi ha un apartat dut a terme en col•laboració amb l’AECC que justament té per objectiu la lluita contra el càncer de mama. És un programa que es du a terme amb continuïtat, no només avui. Us convido a donar una ullada a “El libro rosa”, on hi trobareu testimonis i histories explicades per les usuàries; a la seva”RedAusonia“ contra el càncer de mama; i especialment a l’aplicació de Facebook que han fet per a celebrar el dia d’avui: una aplicació que permet posar el mocador rosa també a les teves amistats.

– Mango, una marca de moda inicialment femenina i, actualment, també masculina, ha enviat un e-mailing a les seves clientes oferint la compra d’una samarreta dissenyada per Jordi Labanda en motiu d’aquest dia. La samarreta també es rosa, i els beneficis obtinguts es destinaran a l’investigació i tractament del càncer de mama.

– TMB, sota el concepte “Mou-te contra el càncer de mama” ha creat una aplicació de Facebook que consisteix en deixar un missatge contra el càncer de mama en un post-it virtual, per acabar unint tots els post-its en format paper en un llaç gegant de color rosa a l’estació de metro de Passeig de Gràcia.

– Agbar, avui entre les 21:00h i les 24:00h il•luminarà la seva torre de color rosa per sumar-se a la lluita d’aquesta malaltia. Igual que aquest edifici, també s’il•luminarà la Casa Batlló i l’Ajuntament de Barcelona.

– Samsung, una empresa dedicada a la tecnologia, posarà a la venda un nou model de telèfon mòbil anomenat Samsung Galaxy S SCL Pink Ribbon creat per ajudar a la Federación de Mujeres contra el Cáncer de Mama (FECMA).

– Buckler 0,0, una cervesa sense alcohol, patrocina l’anomenada “La Carrera de la Mujer” per recaptar fons i cedir-los per aquesta lluita. La cursa es disputa a vuit ciutats espanyoles al llarg de l’any. A més a més, aquest any s’han proposat dur a terme “El reto de Pilar”, aconseguir 22.000 missatges de recolzament a una corredora que va patir càncer de mama, la qual estarà present a les vuit ciutats on es disputa la cursa. Si la Pilar aconsegueix aquests missatges Buckler 0,0 donarà 22.000€ per als tractaments psicològics d’aquelles persones que pateixen la malaltia.

Hi ha qui titllarà d’oportunistes aquestes accions. Hi ha qui qüestionarà el haver escollit aquesta malaltia i no una altra. Segurament es poden fer moltes critiques o reflexions al voltant d’aquest tema. En alguns d’aquests projectes que he presentat, i que se segueixen duent a terme des de fa anys, hi vaig tenir l’oportunitat de col•laborar com a publicitària, i sempre hi ha qüestionaments oberts perquè, com en tot, mai agradaràs a tothom. Avui el meu objectiu és sumar-me a la sensibilització d’aquesta malaltia a través d’aquest petit recull d’exemples de la comunicació que fan algunes marques al respecte. D’alguna manera em sumo al dia en rosa!

* Post publicat a la xarxa de blocs de El Punt Avui

Catalunya en la història de la publicitat

Quan pensem en història de la publicitat és fàcil pensar en Estats Units o Gran Bretanya, ja que es coneixen com els indrets on va néixer la publicitat moderna (la que coneixem avui en dia) a finals del segle XVIII durant l’època de la Revolució Industrial. Però us proposo no anar tant lluny perquè Catalunya també té la seva història de la publicitat.

I ho plantejo així perquè dijous passat es va inaugurar una exposició anomenada “Publicitat a Catalunya 1857-1957. Roldós i els pioners”.

En aquesta exposició que podreu trobar fins el dia 29 de Gener del 2012 al Palau Robert de Barcelona (Passeig de Gràcia, 107) podreu descobrir o redescobrir diferents motius de perquè Catalunya i, sobretot, Barcelona han estat claus en el que és avui la publicitat a Espanya. A través de la figura de Rafael Roldós i Vinyolas (1846 – 1918), considerat el primer agent publicitari documentat a Catalunya i fundador de la que encara avui és la primera agència de publicitat espanyola, Roldós, S.A, es pot veure com es va donar aquí la publicitat moderna i com Catalunya va esdevenir el motor de l’activitat publicitària a Espanya. A més a més, no es deixa de tenir en compte a altres pioners com Pere Prat Gaballí, Rafael Bori, José Gardó, Joan Aubeyzan i Malcolm Thomas.

Us recomano que hi aneu i us prengueu el vostre temps de reflexió, però abans us volia parlar dels organitzadors i les personalitats que hi van assistir. Joan Sabaté, Isabel Solanas, Cristina Martorell i Carolina Serra són els comissaris de l’exposició i les persones que des del Grup de Recerca en Estratègia i Creativitat Publicitàries de la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL han fet possible que aquesta esdevingués una realitat. La seva tasca i la professió publicitària van ser el centre dels parlaments que van donar lloc a la inauguració. Un acte que fou presidit per Francesc Homs, secretari general de la Presidència i portaveu del Govern, Joan Sabaté, comissari de l’exposició, Josep M.Carbonell, degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Joaquim Forn, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, i Ignasi Genovès, director general d’Atenció Ciutadana i Difusió de la Generalitat de Catalunya.

Si hi aneu i voleu compartir les vostres reflexions seran benvingudes!

*En aquest àlbum podeu veure algunes de les fotografies de l’acte.

** Post publicat a la xarxa de blocs de El Punt Avui

Múrcia No-Typical

Qui diu que totes les campanyes de publicitat turística són iguals? Qui diu que no poden contemplar un gir creatiu?

Us proposo donar una ullada al cas de la Comunitat Autónoma de la Regió de Múrcia dut a terme per l’agència Germinal Comunicación, que aquest any ha tingut molta repercussió mediàtica a ran del llançament de la campanya “Pastillas contra del dolor ajeno” de Médicos Sin Fronteras.

Veiem el vídeo:

Aquest vídeo resumeix molt bé el cas que en Jorge Martínez, director creatiu de l’agència Germinal Comunicación, va exposar en el marc del Seminari d’e-City Branding organitzat per el CUIMPB. Però ell va exposar el cas molt detalladament al llarg de dues hores, i hi ha alguns punts i reflexions en que penso que val la pena aturar-se.

Desprès de rebre un brífing de concurs de la Conselleria de Turisme de Múrcia, caracteritzat per ser molt comercial i poc aprofundit, l’agència es va posar a investigar per acabar oferint un full de ruta basat en el trencament de les regles –no escrites– de la publicitat turística que va resultar guanyador.

La proposta parteix de la idea que totes les comunitats autònomes tenen associat un estereotip que les defineix, a excepció de Múrcia que no en té. Mallorca té l’ensaïmada, Valencia té la paella, Sevilla té la Setmana Santa; i per això calia buscar l’estereotip que millor definís la comunitat de Múrcia, el que ja no la deixaria orfe i la faria coneguda. L’estereotip no el podia establir a dit l’agència, i per això es va simular la contractació d’un expert en estereotips: en Vladimir Karabatic, un personatge fictici expert en la cerca d’estereotips que va ser interpretat per l’actor Josep Seguí . Però perquè això fos creïble es van dur a terme una sèrie de fases:

1. El conseller de turisme de la comunitat de Múrcia va presentar a Karabatic com un expert en estereotips a la fira més importat de turisme, FITUR, i en va anunciar la seva contractació. Tot plegat buscava tenir repercussió i credibilitat.
2. Es van fer notes de premsa que van ser enviades a diferents agències de notícies.
3. Es va crear una web anomenada “Murcia encuentra su estereotipo” on es podia interactuar amb en Karabatic. Aquesta web va estar recolzada amb gràfiques a diaris nacionals, on cada comunitat tenia una peça diferent.  En aquest mateix punt també es va publicar un perfil de Karabatic a la Wikipédia, que va durar 4 dies penjat, però realment va fer el seu efecte.

En aquest context Karabatic va esdevenir centre d’atenció mediàtica més enllà de les fronteres de Múrcia. La notícia va ser publicada per diversos mitjans, i Karabatic es va posar en boca de tothom: mitjans, ciutadans, turistes, etc. Fins i tot, la periodista Imma Sanchís el va voler entrevistar. Però en pocs dies es va començar a generar una nova situació que va donar lloc a una quarta fase: la pèrdua de credibilitat de Karabatic. El personatge passa de ser molt estimat a ser odiat,i la seva contractació es va debatre fins i tot en un ple. Davant d’aquesta nova escena, es va seguir endavant amb l’execució i es va dur a terme una cinquena fase: Vladimir Karabatic comunicava que Murcia era tan rica que havia estat impossible trobar un estereotip. I és d’aquesta situació que sorgeix el concepte “No-Typical”.

Des d’aquell moment quedava acabat el teaser del que seria la nova campanya publicitària de turisme de Murcia, i començava la campanya oficial sota aquest nou concepte, on segurament també ens podríem aturar. No sé que en penseu, em va semblar genial, enginyós. Trenca amb els límits del que suposa fer publicitat per a una institució pública. S’arrisca i demostra que no hi ha una única manera de fer. Desprès de tres anys el concepte segueix sent vàlid i actiu, ha tingut continuïtat. Malgrat això, en Jorge Martínez ens confessava que tem que aquesta continuïtat es pugui perdre quan el conseller de turisme canviï, i això em fa plantejar la següent qüestió:  com es pot gestionar i construir una marca ciutat si cada quatre anys aquesta pot voler ser modificada per adoptar una nova identitat?

I finalment, si deixem per un moment de pensar en clau publicitària, aquest cas dóna peu a conèixer i reflexionar sobre una realitat que es dóna per suposada i no ho és:  es contrasten les fonts abans de donar una informació? Karabatic no era real, ja he exposat qui era. Pensem-hi!

*Post publicat la xarxa de blocs de El Punt Avui.

Les culleres de Can Culleretes

Aquest estiu vaig anar a entrevistar a la família Agut-Maubens, propietaris del restaurant més antic de Barcelona: Can Culleretes. El resultat d’aquella entrevista, que recordo amb especial emotivitat, el podem trobar en aquest enllaç del bloc de Barcelona: Can Culleretes, el restaurant més antic de Barcelona.

A banda del que explico en aquest post hi ha un petit detall entorn la publicitat del restaurant que no vull deixar de compartir, i que a més juga amb l’estri que dóna nom al local. En Carlos, net de la Sussi i en Siscu, mentre em fixava en els tantíssims detalls que caracteritzen l’ambient, em va mostrar aquest quadre:

Sí, són culleretes. Culleretes de fusta fetes a mà, i no n’hi ha una igual que l’altra. Però si ens hi fixem bé, com es pot apreciar en la següent imatge, veurem que porten inscrit el nom del restaurant.

Tal i com m’explicava en Carlos, aquestes culleretes eren un element publicitari que el mateix Siscu Agut repartia a les portes del Teatre Romea en acabar les funcions per tal de captar clients.  Daten dels anys seixanta, i les tenen exposades en una vitrina perquè les van recuperar no fa gaire mentre feien canvis i re ubicaven espais .

A ran d’aquesta gran troballa publicitària, que ens deixa entreveure el què era i el què és avui Can Culleretes, en la celebració dels seus 225 anys, a banda d’unes noves targetes que ho recorden, han produït un gadget semblant a l’antic per als clients: culleres de fusta, en aquesta ocasió totes de la meteixa mida i idéntiques unes a les altres, imantades i amb el recordatori de la celebració.

Tot plegat em va traslladar en un munt d’anècdotes que unien part dels meus diferents interessos, i és per aquest motiu que no podia deixar de compartir-ho.

Si decidiu anar-hi us recomano el pica-pica de peix i marisc!

Som “homo distraidus”?

Remenant per l’actualitat publicitaria he anat a parar el nou spot de Nestea:

És evident que l’eslògan d’aquesta campanya, “Bienvenido a este instante”, apel·la a la importància del moment concret. Recurs que podem trobar en moltes i diverses campanyes publicitàries marcades per la Postmodernitat, en la qual els valors tradicionals han deixat pas a valors més efímers i volàtils. Zygmunt Bauman,Gilles Lipovetsky, Jürgen Habermas, Jean-François Lyotard són alguns autors que tracten aquest tema i ens ajudaran a entendre’l. Tot i així, el que avui em fa aturar-m’hi i parlar-ne no és això. És el fet de com l’espot introdueix el concepte de “homo distraidus”, que segurament pot ser una conseqüència de la postmodernitat que ens exposen els autors esmenats.

Aquest concepte i les imatges que en l’espot fan referència a hàbits adquirits amb les noves tecnologies m’han fet reflexionar . Realment tot el nou entorn digital ens està duent  a una realitat distreta? Tot el que fem amb les noves tecnologies és únicament distreure’ns?Pensem-hi. Fins ara el tema sobre els efectes que les noves tecnologies produïen en l’atenció humana eren tractats a nivells científics i acadèmics, però ja el tenim a l’abast de tota la societat. En forma d’espot se’ns dóna a conèixer un tema que s’està debatent, i tot i que pugui semblar banal o divertit – sobretot perquè el to de l’anunci així ho mostra- , no ho és tant, i és un dels fronts que està tractant i debatent amb força en diferents rams acadèmics.

Sobre aquest tema, Nicholas G. Carr, autor del llibre “Superficiales:¿Qué está haciendo Internet con nuestras mentes?”, ens dóna exemples i arguments de com està canviant la forma de pensar i de fer de la humanitat a causa dels diferents avenços tècnics. A nivell tècnic explica que hem passat de fer menys ús de la memòria a llarg termini a fer un ús molt elevat de la memòria a curt termini, sobretot per la quantitat d’impulsos visuals i elèctrics als que ens hem acostumat perquè ens avisin de que una llum de color vermell vol dir una cosa i no un altra. S’ha de pressuposar que ens donen comoditat de pensament, ja que al cervell li encanta la comoditat.  La calculadora pot ser un precedent entenedor per a tots del com ens afecta la comoditat de les noves tecnologies. Quan ens ensenyen a fer-la servir sovint es deixa de pensar per si sol, però és necessari saber calcular, oi?

En aquest sentit, segons Nicholas G. Carr, un dels efectes que això provoca aquest auge de les noves tecnologies sobre l’atenció és la dificultat afegida d’entendre relats llargs o fer immersió en lectures complicades.  Es mostra crític envers la idea que la humanitat segueixi aquest camí, però al mateix temps reconeix que ell és una pròpia presa del seu correu electrònic, del seu mòbil i dels diferents avisos que té programats en les xarxes socials.

Un cops vist l’espot i llegit el llibre del qual us parlo puc entendre que hi ha una preocupació i que és interessant avaluar com a evolució de societat. Tanmateix, a títol personal, sabent que passo moltes hores en xarxa i envoltada d’avisos tecnològics, penso que és de pròpia responsabilitat administrar un consum equilibrat de noves tecnologies (dosis de memòria a curt termini) i d’elements que ens en facin no ser dependents d’elles (buscant dosis de memòria a llarg termini).

Si has arribat fins aquí és que encara no deus ser “homo distraidus”!

*Publicat al bloc del diari El Punt

Texas, el primer cartell

 

Francesc Borderia Soler, “l’home del cinema de Sitges”, és un sitgetà enamorat del cinema però també de la vila. Durant molts anys va exercir de coordinador de la programació cinematogràfica de “El Retiro”. Ara, ja jubilat, el podem llegir a“L’eco de Sitges”, escoltar a “Radio Maricel” i seguir la seva pàgina de Facebook anomenada “El cinema a Sitges“. Aquestes dues passions l’han fet coneixedor de moltes coses, tant del cinema com de Sitges, i és així com va descobrir algo que em fa especial il·lusió mostrar. Com es pot veure en la imatge es tracta d’un cartell. El primer cartell del Bar Texas. 

 

M’agraden molt els cartells publicitaris, però aquest compta amb un component emocional molt elevat. Hi ha qui ho sap, però per als qui no ho saben el Texas forma part de la meva infantesa, de la meva identitat. Un establiment que van tirar endavant els meus avis, la Carmen i en Tofol, i que esdevingué el negoci familiar.

Avui, tot i estar tancat encara forma part del meu dia a dia, doncs hi ha qui em coneix com “la filla de la Montse del Texas“.

 

Imatge: de Francesc Borderia Soler

David Ogilvy t’assessora

Mantenir una conversa amb David Ogilvy és algo que m’agradaria molt, malgrat la impossibilitat que existeix. Dubto en ser l’única persona que tingui aquesta inquietud i en commemoració del seu 100 aniversari, a banda de les idees ja exposades en l’últim post, l’equip d’Ogilvy China ha fet una proposta ben curiosa.

Es tracta d’una aplicació per Iphone anomenada “Pitch David” amb la qual podem donar a conèixer propostes publicitàries a l’anomenat iOgilvy i ell mateix dóna la seva opinió.

No és mantenir una conversa, però m’ha semblat una aplicació divertida i curiosa per als que ens agrada el personatge, la publicitat i tot el nou entorn comunicatiu.

 

*Publicat al bloc del diari El Punt

Cartells electorals Sitges 2011

Les eleccions municipals de Sitges que tindran lloc el proper 22 de Maig fan confluir dos elements que, més enllà del interès per decidir els futurs representats de la vila, m’atrauen i m’interessen molt: Sitges i l’àmbit publicitari.

En aquests nous comicis s’hi presenten onze formacions: Sitges i Socialistes de Catalunya-Progrés Municipal amb Jordi Baijet com alcaldable; Convergència i Unió  amb Miquel Forns; Partit Popular amb Jorge Carretero; Partit Independent ‘Nou Horitzó’ amb Lluís Marcé; Esquerra Republicana de Catalunya+Reagrupament-Acord municipal amb Aurora Carbonell i Abella; Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa-Entesa amb Gabriel Serrano; Acció per Sitges – Federació d’Independents de Catalunya amb Andreu Bosch; Ciutadans-Partido de la Ciudadanía amb Juan José Establier; i les tres noves formacions, Solidaritat Catalana per la Independència amb Robert Alejandro Cavaller; Sitges Grup Independent amb Vinyet Lluís; i Candidatura d’Unitat Popular-Poble Actiu  amb Òscar Ortiz.

Totes aquestes formacions, a banda de fer política, el que també fan és comunicació política, i és entre l’ampli ventall de punts en que aquesta comunicació té presència on també trobem els cartells electorals. Un cartell és una de les peces publicitàries més clàssiques i en el marc de campanya electoral segueix sent una peça clau. Recordem que la campanya encara s’inicia amb la tradicional penjada de cartells, sent a Sitges la Plaça del Cap de la Vila el punt més punyent per tradició. Així, tot i que existeixen i es fa ús d’altres formats publicitaris, a continuació es proposa un recull dels cartells que encapçalen les candidatures. Per de complementar el punt de vista publicitari el recull compta amb les aportacions de Toni Aira, Periodista i Professor de Comunicació Política.

Sobre els cartells:

Acció per Sitges transmet molt bé la idea de gent del poble. De molta gent, amb els noms de la llista de fons, com colant-se rere  les figures (unes quantes, també bona idea) d’alguns dels membres de la candidatura. Respira com un aire amateur que pot ser atractiu per a un públic que busca en la política en general (i més concretament en la municipal) menys “professionalisme”, més autenticitat, més proximitat.

Les CUP també busquen (i aconsegueixen) un efecte similar, tot i que el seu cartell denota més estructura. No només perquè hi té més gent, sinó també per la seva disposició en l’espai. Interessant també aturar-se en l’estètica i els detalls d’indumentària d’alguns dels protagonistes del cartell, amb el Che en una samarreta, el mapa dels Països Catalans en una altra… Res casual.

L’amateurisme (o que s’hi intueixi) suma en alguns casos, però no en tots. Per exemple, en el cas de CiU resta credibilitat a l’oferta. El cartell de CiU de Sitges no és en aquest sentit una peça reeixida. El candidat apel·la a la “confiança” però ell hi surt amb un posat com poruc. Com mirant mig de reüll, amb un somriure que no l’arriba a ser, amb la boca mig oberta (o mig tancada), i (el pitjor de tot) amb un inexplicable reflex al vidre de la ullera esquerra. Això s’hauria d’haver cuidat i és molt fàcil de fer, via una sessió fotogràfica amb uns mínims, per exemple.

Ciutadans no ha apostat pel candidat i tira del recurs de la imatge corporativa del partit. No aposta decididament per aconseguir res a Sitges, sembla. Com a mínim a nivell municipal.

Iniciativa igual, en aquest cas, també busca un cartell coral, com les CUP i Acció per Sitges, però fent valer la seva condició de partit amb més militància, i per tant amb molta més gent en el cartell. Amb tot, la imatge traspua menys espontaneïtat que les dues altres citades, especialment per una primera fila on s’ha volgut posar en valor el factor maduresa, però on el candidat apareix especialment tens, com tibat. El fons triat no és casual.

El cartell d’Esquerra és simple però molt net, polit, endreçat. Molt correcte. La candidata, a més, de qui es posa en valor el nom amb lletres vermelles sobre fons blanc, respira un aire fresc alhora que seré. No sembla sobreactuada en el seu somriure. Té un somriure molt agradable que acompanya amb una expressió facial que en general també suma. I, com sí ha fet ERC en altres municipis, en aquest cas no renuncia a les sigles del partit ni les fusiona amb altres, fet que li dóna més força al pack.

El candidat del PSC suma als colors corporatius blanc i vermell de la marca PSC un gris que el diferencia, tot i que mínimament comparat amb altres candidats socialistes que en aquestes eleccions han amagat força més la identitat corporativa pròpia del seu partit. Aquest cartell, en aquest sentit, és més subtil. El somriure segurament també ho hauria d’haver estat, o en tot cas combinar-lo amb un color de camisa que no fos el blanc (i així hauria lluït més la dentadura). De fons s’hi intueix el que podria ser l’edifici de la Casa de la Vila, per posar en valor que ell és l’alcalde.

Parlant de somriures, el menys treballat és el del candidat del Partit Nou Horitzó. És més aviat una ganyota. Somriure o riure amb la boca decantada cap a una banda (segons diuen els experts en comunicació no verbal) transmet no sinceritat. La qualitat de la foto, a més, no és la mésòptima, i la combinació de colors vermell-blanc-blau del logo, recorda a la d’una cadena de congelats.

El cartell del PP es desmarca de l’eslògan oficial del partit a nivell estatal (“Centrados en ti”), fet que li dóna un aire de major proximitat a una realitat particular com la que pugui preocupar a la gent de Sitges. Els colors corporatius sí que són els ortodoxes. A més, el logo hi surt molt gran. Molt. El problema (cromàtic) és que el candidat, en primer terme, segurament és qui pitjor vestit va de tots els quatre que hi surten. La combinació de corbata carbassa amb camisa rosa és d’aquelles que fan mal als ulls.

A Solidaritat tenen una plantilla de cartell que han aplicat a tots els seus candidats. Combina el blanc i negre de la foto del candidat, la majoria de lletres i els fons, amb el vermell del logo. En aquest cas, val a dir que allà on el candidat podria sumar alguna cosa… no ho fa. També té un somriure poc adequat per a un cartell electoral, com fent ganyota. I ens podria haver estalviat que li veiéssim els pèls del pit, si no amb corbata, amb una camisa més apropiada o retallant la foto més amunt.

La imatge de Sitges Grup independent ha treballat molt bé la foto de la candidata, ben passada per la perruqueria abans de la sessió i, malgrat que té un somriure com una mica forçat, la seva fesomia desperta certa tendresa. No han volgut fer experiments amb el photoshop i les arrugues, pel que es posa en valor la maduresa de la protagonista. De fons, silueta d’un dels símbols de la vila, molt ben trobat.

Amb les aportacions d’en Toni veiem un anàlisi de les connotacions i derivades que el públic pot fer de cada un dels cartells, però també en podem extreure la idea que la comunicació política a nivell municipal també és important. També té el seu paper.  En altres nivells s’està caminant cap a la seva professionalització. En nivells municipals, on els governs semblen tenir menys pressió perquè no són a l’ull de huracà dels mitjans però sí dels ciutadans dels municipis en qüestió, acostumen a tenir adherides connotacions de menys rigor. En aquest sentit, vistos els cartells de les eleccions municipals de Sitges està clar que s’hi està anant però que cal seguir treballant la comunicació política i tot els camps que en participen. Perquè cal seguir perfeccionant aquests, que com altres, són canals que permeten un atansar-se efectivament (o no) al ciutadà.

Tens un secret?

Si tens un secret, Publicitarios Implicados el vol saber!

Publicitarios Implicados, ha deixat de ser una petita associació o un projecte utòpic, és un projecte que fa 7 anys que treballa publicitariament sense ànim de lucre per a ONG’s o associacions de menys de 500 socis. I a més a més des de fa 5 anys celebra els Words Awards.

En la cinquena edició dels Words Awards, tal i com es pot veure en el vídeo, en Toni Segarra ja ha deixat escrit el seu secret. A aquest secret s’hi sumen els secrets inesperats, sorprenents, ocults, verídics, imaginaris, de tots aquells estudiants de comunicació que han participat deixant-los per escrit.

Descobreix-los a la cerimònia d’entrega de premis el dia 5 de Maig a les 7:30, a l’Auditori de la Facultatde Comunicació Blanquerna (C/Valldonzella,16, Barcelona). L’acte serà presentat per Josep Seguí Pujol i Lidia Torrent, i hi haurà presents tots els membres del jurat: Nacho Magro de Bassat Ogilvy, Dalmau Oliveras de Shackleton, Richard Wakefield de RW, Estefanía Herranz de Miss Cavallier, Estela Portolés de Bum, Agnés Rovira de Collaborabrands i Antoni Nàter de la Facultat de Comunicació Blanquerna.

Si hi vas ho passaràs bé, descobriràs un projecte amb una mirada diferent i gaudiràs d’altres sorpreses que tenen preparades.

T’animes a explicar-los el teu secret?