Tag Archives: llibres

Som “homo distraidus”?

Remenant per l’actualitat publicitaria he anat a parar el nou spot de Nestea:

És evident que l’eslògan d’aquesta campanya, “Bienvenido a este instante”, apel·la a la importància del moment concret. Recurs que podem trobar en moltes i diverses campanyes publicitàries marcades per la Postmodernitat, en la qual els valors tradicionals han deixat pas a valors més efímers i volàtils. Zygmunt Bauman,Gilles LipovetskyJürgen HabermasJean-François Lyotard són alguns autors que tracten aquest tema i ens ajudaran a entendre’l. Tot i així, el que avui em fa aturar-m’hi i parlar-ne no és això. És el fet de com l’espot introdueix el concepte de “homo distraidus”, que segurament pot ser una conseqüència de la postmodernitat que ens exposen els autors esmenats.

Aquest concepte i les imatges que en l’espot fan referència a hàbits adquirits amb les noves tecnologies m’han fet reflexionar . Realment tot el nou entorn digital ens està duent  a una realitat distreta? Tot el que fem amb les noves tecnologies és únicament distreure’ns?Pensem-hi. Fins ara el tema sobre els efectes que les noves tecnologies produïen en l’atenció humana eren tractats a nivells científics i acadèmics, però ja el tenim a l’abast de tota la societat. En forma d’espot se’ns dóna a conèixer un tema que s’està debatent, i tot i que pugui semblar banal o divertit – sobretot perquè el to de l’anunci així ho mostra- , no ho és tant, i és un dels fronts que està tractant i debatent amb força en diferents rams acadèmics.

Sobre aquest tema, Nicholas G. Carr, autor del llibre “Superficiales:¿Qué está haciendo Internet con nuestras mentes?”, ens dóna exemples i arguments de com està canviant la forma de pensar i de fer de la humanitat a causa dels diferents avenços tècnics. A nivell tècnic explica que hem passat de fer menys ús de la memòria a llarg termini a fer un ús molt elevat de la memòria a curt termini, sobretot per la quantitat d’impulsos visuals i elèctrics als que ens hem acostumat perquè ens avisin de que una llum de color vermell vol dir una cosa i no un altra. S’ha de pressuposar que ens donen comoditat de pensament, ja que al cervell li encanta la comoditat.  La calculadora pot ser un precedent entenedor per a tots del com ens afecta la comoditat de les noves tecnologies. Quan ens ensenyen a fer-la servir sovint es deixa de pensar per si sol, però és necessari saber calcular, oi?

En aquest sentit, segons Nicholas G. Carr, un dels efectes que això provoca aquest auge de les noves tecnologies sobre l’atenció és la dificultat afegida d’entendre relats llargs o fer immersió en lectures complicades.  Es mostra crític envers la idea que la humanitat segueixi aquest camí, però al mateix temps reconeix que ell és una pròpia presa del seu correu electrònic, del seu mòbil i dels diferents avisos que té programats en les xarxes socials.

Un cops vist l’espot i llegit el llibre del qual us parlo puc entendre que hi ha una preocupació i que és interessant avaluar com a evolució de societat. Tanmateix, a títol personal, sabent que passo moltes hores en xarxa i envoltada d’avisos tecnològics, penso que és de pròpia responsabilitat administrar un consum equilibrat de noves tecnologies (dosis de memòria a curt termini) i d’elements que ens en facin no ser dependents d’elles (buscant dosis de memòria a llarg termini).

Si has arribat fins aquí és que encara no deus ser “homo distraidus”!

*Publicat al bloc del diari El Punt


David Ogilvy fa anys!

Avui, 23 de Juny del 2011,  David Ogilvy faria anys, concretament cent. David Ogilvy va ser un publicitari anglès que va triomfar com a tal a Nova York i que es va retirar a França.

El David Ogilvy publicitari m’apassiona  i sovint em segueix sorprenent cada vegada que descobreixo algo que hi te relació, per això avui no volia passar per alt una data com aquesta. El David Ogilvy que va més enllà de l’entorn publicitari amaga anècdotes i fets ben curiosos. Don Draper protagonista de la  sèrie Madmen està inspirat en ell i ens hi pot acostar. Però si voleu seguir descobrint curiositats del David Ogilvy real, allunyat en molts punts del Don Draper creat per agradar, a banda dels seus llibres, proposo la lectura del llibre “David Ogilvy, el rey de Madison Avenue” de Kenneth Roman, una bibliografia que combina perfectament el publicitari i la persona.

En aquest dia hi ha més persones que el volen recordar. Un exemple és la imatge que podeu veure encapçalant aquest post creada per la divisió d’OgilvyOne Spain. Un segon exemple, molt enfocat a l’entorn digital i a la interacció és l’aplicació de Twitter que s’ha creat a nivell internacional per part del grup Ogilvy, i que lliga molt bé amb els exemples que solc comentar o tractar.

L’aplicació la trobem sota el domini do100.ogilvy.com . Permet crear la imatge de David Ogilvy a partir de l’avatar de totes aquelles persones que hi ha decidit participar. En aquest cas, una curiositat de l’aplicació és que et demana que deixis tenyir el teu avatar de vermell – color característic de l’empresa-. A banda d’aportar els teu avatar, l’aplicació permet emetre un tweet inspirador sota el hashtag #DO100 de tal manera que constantment en la imatge creada van apareixent els diferents tweets.

El resultat és aquest:


Coneixes la xarxa social BookCrossing?

Davant la inquietud de voler saber-ne més sobre qualsevol temàtica que en un moment determinat ens interessa, què fem? Ràpidament accedim a la xarxa i amb l’ajuda d’un navegador som capaços d’obtenir alguna noció sobre el que buscàvem.

Aquesta opció no ha estat descartada, però amb l’objectiu de conèixer el moviment del BookCrossing, hem anat en busca el testimoni de l’expert i coneixedor de la matèria. Amb l’equip del Servei Central de Comunicació a les Xarxes Socials del Departament d’Internet de l’Ajuntament de Barcelona vaig entrevistar la Raquel Carlús, una bookcrosser de Barcelona.

Tot i que l’entrevista explica és el BookCrossing, podeu veure més detalls i anècdotes al text que acompanya l’entrevista en aquest enllaç del bloc de Barcelona. Desprès d’haver tractat i conegut el tema en més profunditat, interpreto que el BookCrossing és una xarxa social com la que ens presentava molt bé Eduard Punset en el seu últim capítol de Redes, i en aquest cas concret una xarxa social que combina molt bé l’offline amb l’online.

Si la idea del BookCrossing us ha agradat, doneu una ullada a l’acció de Sant Jordi “Barcelona als llibres, compartim-la!”, pot ser una oportunitat per animar-se a practicar-lo.

Ets BookCrossers? Has practicat mai el BookCrossing? Quina és la teva experiència?


Comprender la publicidad

Publicitat, una paraula coneguda i desconeguda per tothom. És paradoxal, sí, però alhora cert, i hi ha fets que així ho deixen entreveure. “Comprender la publicidad“, títol del nou llibre d’Antonio Caro, que inevitablement em fa pensar en el clàssic de la comunicació “Comprender los medios de comunicación” de M.McLuhan, tracta aquesta gran paradoxa.

Absolutament tots hem après a conviure amb publicitat, la trobem multitud de vegades en el nostre dia a dia. I, a dia d’avui podríem viure completament sense aquesta? Ho dubto, doncs entenc que moltes vegades la publicitat adopta el rol de presència reconfortant que ens projecta imatges idealitzades de nosaltres mateixos amb les quals ens identifiquem.  Tot i haver après a conviure amb ella, igual que quan una relació cau en un rol rutinari, també hem après a ubicar-la com un element natural, i com a tal deixem de focalitzar una atenció determinada perquè forma part del paisatge, i no suposa, generalment, novetat. Per tant, superficialment coneixem la seva existència, però no fem cap esforç per profunditzar en ella. Cal dir, però, que el fet de viure en una societat sense publicitat s’està duent a terme actualment a la ciutat de Sao Paulo.

Antonio Caro, el passat 8 de Febrer, va presentar aquest llibre de la mà de Joan Sabaté, Fernando de Felipe i Fransesc Canosa a la Facultat de Comunicació Blanquerna. En aquesta presentació, on hi havia cares conegudes de l’entorn publicitari barceloní, com Marçal Moliné que fou company de A. Caro en la dècada dels seixanta, es va defensar un discurs que reclamava fer un pas més per sobrepassar la paradoxa presentada. Fernando de Felipe destacava que “el libro que hoy nos presenta Antonio Caro trasciende el ámbito académico de la publicidad”. Francesc Canosa como editor no confesava que “desde hace unos años es lo que más me interesa. El libro trata un acto inusual y otorga un valor que debe ir a la alza: comprender”. Joan Sabaté, com a pròleg del mateix llibre afegia “la investigación publicitaria es la tarea más urgente que necesitan las ciencias sociales, estamos por la labor, y hay que impregnar los estudios de Publicidad de lo mismo, de comprensión”. En aquest context Antonio Caro concloïa agraint l’encàrrec de l’escriptura del llibre afegint que és un mal hàbit après en la professió.

No negaré que la presentació i l’ambient que s’hi va generar em va reconfortar molt. Estava envoltada d’individus amb qui compartia una passió, gent que mentalment donava una connotació més amplia al concepte i a la professió, més enllà de l’estereotipada idea de publicitat/engany. No estava sola, hi havia més individus apassionats per aquest mon i seguir intentant comprendre’l. I això és el que intentaré seguir fent!