Tag Archives: facebook

#CarnavalSitges 2.0 i +

No sempre plou a gust de tothom. És sabut. I de tot en podem trobar el punt positiu. El Carnaval de Sitges 2012 no passa sense deixar controvèrsies. Les rues han avançat els seus horaris: la rua infantil a les 15:00h i la rua dels adults a les 19:30h. L’horari habitual era a les 22:00h, però l’any passat ja es va avançar a les 21:00h. Aquest fet, a simple vista no sembla tant important, i la organització l’argumenta fent referència a millores de seguretat per a tothom i vetllar per una millor participació.

No tothom hi està d’acord per múltiples motius. Per exemple, aquells participants a la rua que treballen fins les 18:00h o les 19:00h, a la vila o fora, han hagut de fer peripècies o demanar festa per poder-la gaudir com cal. Però és cert que en aquests casos guanya la passió, i malgrat el desacord de molts, s’ha seguit endavant amb l’esperit de la festa per gaudir-la en el seu màxim exponent.

D’entre tots els punts positius que hi podem trobar m’agradaria d’estacar-ne un parell: la cobertura televisiva i l’aspecte 2.0 que hi ha pogut haver.

– Que hi hagi una retransmissió en directe és quelcom molt positiu per al Carnaval i no ho hauríem de deixar perdre. A traves de TDT Garraf el Carnaval arriba a molts sitgetans, sobretot gent gran, i altres persones que en altres moments l’han pogut viure i el volen seguir gaudint. També és d’elogiar la cobertura de mitjans que ha tingut, tot i que penso que ha questa ha quedat massa exposada a les bondats d’aquesta festa, no deixant entreveure que no tot són flors i violes.

– I l’aspecte 2.0 inclou diferents punts. Hem tingut un Carnestoltes que de la mà de la Colla Xispun ha anat retransmetent el seu recorregut i agenda, fins ara no havia passat. Però si que ja hi havia altres colles com Markatú Batukada que ja porten temps fent una feina de difusió a traves de les xarxes socials. Per altra banda, l’Ajuntament ha posat a treballar diversos aspectes de les xarxes socials per aquest esdeveniment. Com a novetat han estrenat un perfil a Forursquare, lloc on han creat un recorregut amb suggerencies i comentaris vinculats a la festivitat. També han emès constantment a Twitter i Facebook, s’agraeix. Però faig força en la paraula emès perquè les xarxes socials no són un espai on únicament calgui emetre, també són un lloc per crear conversa, escoltar i contestar. No sempre agradarà allò que ens arribi, però certament veient el mur de Facebook i el timeline de Twitter he trobat a faltar aquest aspecte.

I en aquest aspecte 2.0 no es pot deixar de fer esmena a totes aquelles persones que sota l’etiqueta #carnavalSitges han anat dient la seva publicant tota mena de contingut. El que ha passat en aquest hashtag, evidentment incontrolable, és un nou aspecte del Carnaval que també comunica i mostra diferents realitats d’un mateix acte i una mateixa vila.

He pogut gaudir el Carnaval de Sitges. Sí d’una altra manera diferent a la que coneixia fins ara. Però com a sitgetana que sóc celebro que sigui un acte que mostra Sitges i marqui un posicionament interessant i notori. Espero que les mesures que s’han aplicat, i les que es puguin aplicar en un futur, realment serveixin per combatre imatges que malgrat tot encara se segueixen veient (minut 10:35 del vídeo).


La Revista de Blanquerna

A inicis del 2005, posant fi a una etapa per encetar l’aventura universitària, vaig descobrir la Facultat de Comunicació Blanquerna i, també, La Revista de Blanquerna.
Avui, set anys després de veure per primera vegada aquella revista, que apropava el món universitari i professional d’aquells estudis que s’impartien en les diferents facultats de Blanquerna, i haver cursat la llicenciatura annexa a uns valors que van més enllà dels estudis, hi he pogut compartir part de la meva experiència i reflexions.
Sota el títol “Construir (és) la teva feina” en Francesc Canosaexposa un reportatge que recorre els nous perfils professionals que han sortit del conjunt d’estudis que s’imparteixen a les diferents facultats de Blanquerna. Mostra vuit camins diferents que us recomano de llegir. Mostra aquests valors que citava inicialment que van més enllà del currículum acadèmic. Mostra maneres de seguir tirant endavant amb projectes que il•lusionen.Us deixo el paragraf en el que em podeu trobar (pàgina 8):

És així. Segons l’AMETIC (Associació Multisectorial d’Empreses de l’Electrònica, les Tecnologies de la Informació i els Continguts Digitals), el terreny de la xarxa és dels que creixen i generen una estabilitat laboral (amb una contractació fixa del 84’3%, dades del 2011). I on són aquests camps, aquestes xarxes? Potser no es veuen però estan a tot arreu i cada cop més. Ja no parlem només d’informàtica, telecomuniacions, també de salut; disseny, comercial, vendes, màrqueting, publicitat, comunicació… No és tot comunicació? 

Diu que sí periòdic, la Núria Escalona. Treballa a la direcció de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona (llicenciada en publicitat i relaciones públiques el 2009). Aquí fan les campanyes globals de publicitat del consistori. Fa poques setmanes que hi és. Ve de comunicar terrenys que fins ara no erstaven comunicats. Sí, va pujar els primers graons professionals en agències de publicitat però a principis de 2011 va desembarcar al Departament de Xarxes Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Què és això? Va ser crear de zero: les xarxes socials (facebook, twitter, foursquare, youtube…). Missió: informar i escoltar els ciutadans a travès de les noves geografies. Com? Estem davant d’un dels terrenys més verges: la comunicació d’institucions i empreses a la xarxa. “Les empreses s’han d’adaptar moltíssim a les xarxes socials, crec que encara no les senten”, diu la Núria. I què diuen? Que ja no val comunicar de qualsevol manera. L’eix de gravitació ha canviat: “Fins ara el centre era el producte, ara és el consumidor.” El consumidor té veu i opinió i en qualsevol moment pot opinar. I has de contestar, per això “ens posem a escoltar a el consumidor”. El veus o no el veus. El sents o no el sents. Però hi és.

Quan la revista disposi d’accès on-line també adjuntaré l’enllaç.  I un últim apunt: les fotografies són d’en Pere Virgili, que de forma visual també ha sabut transmetre molt bé el concepte que envolta el reportatge.


Política de promocions

No ens enganyem, la política també fa màrqueting i se serveix de les seves tècniques. A vegades de manera dissimulada i d’altres sense mirament. En menys d’un mes els ciutadans estem convocats a les urnes per decidir qui governarà Espanya durant els propers quatre anys. La caça i captura de vots està en plena efervescència.

Segurament no sóc la persona més adequada per parlar de política ni de com fan màrqueting els partits polítics que es presenten a les eleccions, però en poc temps hi ha hagut dues accions de màrqueting polític que m’han sorprès. Els dos grans contrincants de la política espanyola – PPPSOE – sembla ser que han captat la idea de que “allò que ens recomana algú proper pot ser més efectiu que el que ens recomana directament una marca“. A més a més, les accions de les que us parlaré tenen lloc a la xarxa i també s’acullen a la idea de generar buzz.

La primera acció que em va sorprendre ve de la mà del PP. Durant la Convenció Nacional PP celebrada a Màlaga els 6, 7 i 8 d’octubre a la web www.movimientoparaelcambio.es demanaven demanaven als internautes que els cedissin el seu perfil de Facebook i/o Twitter. Les normes legals que eren correctes ho deixaven clar, durant aquells tres dies el partit podia fer ús de la compta com si fossis tu mateix. Tot legal i correcte, però sense ser sinònim d’efectiu. I només apuntar que a ran d’aquesta acció, a Twitter es va genera el hashtag #prostituit que va arribar a ser trending topic.


Ara, de forma no tant explícita, l’equip de Rubalcaba ens proposa un programa de punts basat en l’estratègia promocional. El programa consisteix en aconseguir punts per guanyar articles de merchandising de la campanya com una tassa, una samarreta, etc. Bé, però resulta que els punts s’aconsegueixen compartint contingut de la web www.rubalcaba.es a través de les xarxes socials dels propis usuaris. I si encara vols més punts et pots fer voluntari de la campanya.

És probable que sembli que tinc un punt de vista conservador sobre les accions que els partits polítics han de dur a terme. Potser en altres països ja s’ha fet i resulta ser molt atractiu, efectiu i innovador. Però a mi m’han vingut a la ment el programa de fidelització de Caprabo, el programa de punts estrella de La Caixa o el programa Gananones de Danone, els quals per mi tenen una coherència per a existir.

Em sembla interessant parar atenció a com els partits polítics fan servir les possibilitats que ofereixen les xarxes socials. Ho seguiré fent, però tenint en compte la meva ètica la idea de participar en qualsevol d’aquestes dues accions – o en qualsevol que s’hi assembli quan es tracta de política- em trontolla.

* Post publicat a la xarxa de blocs de El Punt Avui


El dia en rosa

Si tanco els ulls per posar en imatges tot allò que em ve a la ment quan penso en la paraula “pit” la majoria d’imatges evoquen positivitat, benestar, tendresa, calidesa… Però tota realitat és aquesta? Malgrat no m’agradi hi ha persones que la paraula “pit” la simbolitzen amb imatges més dures. Avui és probable que veiem aquella imatge càlida, però i demà? Qui ens assegura que seguirà sent la mateixa imatge?

Segons l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) una de cada vuit dones desenvoluparà un càncer de mama al llarg de la seva vida. La dada m’esfereeix, però també és cert que els avenços i la investigació estan permetent taxes de curació del 90%.

Avui, com cada 19 d’Octubre, se celebra el Dia Internacional Contra el Càncer de Mama, i moltes marques, més enllà de les que es dirigeixen a un públic femení, se sumen a la lluita. Veiem alguns exemples de com ho fan?

Ausonia fa anys que treballa amb el que anomenen “compromiso con la mujer”. En aquest programa hi ha un apartat dut a terme en col•laboració amb l’AECC que justament té per objectiu la lluita contra el càncer de mama. És un programa que es du a terme amb continuïtat, no només avui. Us convido a donar una ullada a “El libro rosa”, on hi trobareu testimonis i histories explicades per les usuàries; a la seva”RedAusonia contra el càncer de mama; i especialment a l’aplicació de Facebook que han fet per a celebrar el dia d’avui: una aplicació que permet posar el mocador rosa també a les teves amistats.


Mango, una marca de moda inicialment femenina i, actualment, també masculina, ha enviat un e-mailing a les seves clientes oferint la compra d’una samarreta dissenyada per Jordi Labanda en motiu d’aquest dia. La samarreta també es rosa, i els beneficis obtinguts es destinaran a l’investigació i tractament del càncer de mama.


TMB, sota el concepte “Mou-te contra el càncer de mama” ha creat una aplicació de Facebook que consisteix en deixar un missatge contra el càncer de mama en un post-it virtual, per acabar unint tots els post-its en format paper en un llaç gegant de color rosa a l’estació de metro de Passeig de Gràcia.


Agbar, avui entre les 21:00h i les 24:00h il•luminarà la seva torre de color rosa per sumar-se a la lluita d’aquesta malaltia. Igual que aquest edifici, també s’il•luminarà la Casa Batlló i l’Ajuntament de Barcelona.


Samsung, una empresa dedicada a la tecnologia, posarà a la venda un nou model de telèfon mòbil anomenat Samsung Galaxy S SCL Pink Ribbon creat per ajudar a la Federación de Mujeres contra el Cáncer de Mama (FECMA).


Buckler 0,0, una cervesa sense alcohol, patrocina l’anomenada “La Carrera de la Mujer” per recaptar fons i cedir-los per aquesta lluita. La cursa es disputa a vuit ciutats espanyoles al llarg de l’any. A més a més, aquest any s’han proposat dur a terme “El reto de Pilar”, aconseguir 22.000 missatges de recolzament a una corredora que va patir càncer de mama, la qual estarà present a les vuit ciutats on es disputa la cursa. Si la Pilar aconsegueix aquests missatges Buckler 0,0 donarà 22.000€ per als tractaments psicològics d’aquelles persones que pateixen la malaltia.

Hi ha qui titllarà d’oportunistes aquestes accions. Hi ha qui qüestionarà el haver escollit aquesta malaltia i no una altra. Segurament es poden fer moltes critiques o reflexions al voltant d’aquest tema. En alguns d’aquests projectes que he presentat, i que se segueixen duent a terme des de fa anys, hi vaig tenir l’oportunitat de col•laborar com a publicitària, i sempre hi ha qüestionaments oberts perquè, com en tot, mai agradaràs a tothom. Avui el meu objectiu és sumar-me a la sensibilització d’aquesta malaltia a través d’aquest petit recull d’exemples de la comunicació que fan algunes marques al respecte. D’alguna manera em sumo al dia en rosa!

* Post publicat a la xarxa de blocs de El Punt Avui


L’Ajuntament de Sitges 2.0

S’apropen dies molt esperats per a tots els sitgetans. S’aproxima la Festa Major, que se celebra en honor a Sant Bartomeu, patró de la vila.

En coincidència amb aquestes dates, el nou equip de govern, que també ha anomenat nova directora de comunicació, Mónica Gallardo, ha aprofitat per ampliar canals de comunicació i donar-los a conèixer. A partir del 19 d’Agost, l’Ajuntament de Sitges ja es pot trobar a Twitter (@ajsitges) i Facebook.

Ara, alternant l’activitat municipal amb la informació dels actes festius, l’ajuntament se suma al global dels ajuntaments que ja trobem en xarxa, i fa un pas endavant tenint en compte les possibilitats que les noves tecnologies permeten.

Us animo a donar-hi una ullada!


Visc en un món distret?

Visc en un món distret?  Això mateix em vaig preguntar en llegir el títol d’una entrevista, que Barbara Celis feia a Nicholas G. Carr per al diari El País, anomenada “Mundo distraído”. Fins al moment la meva percepció m’havia fet pensar en que vivia en un món caòtic, ràpid i marcat per la instantaneïtat, però mai l’havia conceptualitzat com a distret.

No vaig poder evitar de llegir tota l’entrevista. Parlava d’Internet, parlava de ments, parlava d’evolució, parlava de societat, parlava de formes de pensament. I unia comunicació i psicologia, dues disciplines que m’interessen molt.

No vaig tenir-ne prou amb l’entrevista. Avui ha caigut a les meves mans l’últim llibre de Nicholas G. Carr, un individu que per mi havia estat desconegut fins ara, anomenat “Superficiales. ¿Qué está haciendo Internet con nuestras mentes?”. Tracta la interrelació dels conceptes esmenats. M’interessa saber i reflexionar sobre això: sobre com Internet i les NNTT ens ajuden, sobretot en el nostre dia a dia, però quin és el preu hem de pagar-ne.

Només n’he llegit les primeres pàgines. Probablement sigui recomanable, no ho sé. Ara per ara, sembla molt interessant.



Marc legal i comunicació digital

Ley digital

El marc legal -la llei- també afecta al sector de la comunicació i la publicitat per tant és un element que també cal contemplar. ¡Sí, és així! Obviar-ho pot comportar haver d’assumir un gran cost, tant econòmic com de reputació. Pel que fa la publicitat convencional la idea ja era més o menys coneguda i es tenia en compte, però des de fa uns anys la comunicació digital s’està imposant com una eina d’ús comú. Tothom en fa ús, tanmateix, on es la llei que regula tot aquest nou sector de la comunicació? I en general, qui regula el que es fa a Internet?

Per explicar-nos tot aquest tema que encara està en procés de gestació, el passat 18 de Juny en el marc de les sessions del postgrau de Comunicació Digital de la Facultat de Comunicació Blanquerna, vam tenir a Carmen F. Neira. Actualment, Carmen F. Neira és Legal Councel de Pepsico i abans va estar 8 anys a Autocontrol com a directora tècnica.

Neira va començar la sessió fent un repàs general, però a l’hora detallat, del context que actualment regeix legalment l’entorn de la comunicació digital, i en va remarcar les principals exigències. El més interessant, i que no podem oblidar, va ser l’apunt sobre el xoc de conceptes: Internet és un espai internacional i les lleis són diferents a cada país. La seva resposta-solució al xoc rau en el control d’origen i el control de destí. Això vol dir que cal que les comunicacions s’adaptin a les lleis on es crea una comunicació concreta exceptuant els emailings i els contractes amb consumidors, les quals hauran de ser adaptades a les lleis de destí.

Una base de datos puede llegar a ser una bomba de relojería si no se utiliza bien” o “tener una base de datos por tenerla significa tener el enemigo en casa” van ser dues frases que Neira va repetir insistentment” mentre ens parlava de la Ley de Servicios de la Sociedad de la Información (LSSI). Tot seguit va seguir parlant de la Ley Oficial de Protección de Datos (LOPD), que com és sabut – i constantment advertia- a Espanya s’aplica amb gran rigor i duresa. Per tant, és recomanable no crear una base de dades si no es tenen ben presents les obligacions que cal complir quan es construeix una base de dades:

  • Principi de qualitat.
  • Obligació d’informació al consumidor.
  • Disposar del consentiment d’ Opt in i Opt out.

A ran d’aquesta exposició es van tractar casos de sancions reals, entre els quals va crear molta polèmica i debat el cas de la sentència d’EON i el mal ús dels meta-tags al cercador Google com atac a la competència.

El temps va fer que haguéssim d’acabar l’interessant sessió, però no sense parlar de la legalitat y la privacitat a les xarxes socials. En aquest punt Neira va exposar les seves dificultats per poder aplicar la LOPD a les accions que la marca proposa fer a Facebook. L’anunciant com a tal és el màxim responsable sobre el contingut que difón, per tant ha de complir la llei, però a l’hora d’aplicar aquesta llei, Neira explicava que la xarxa social de Facebook no ho permet. Mostrava preocupació per tot aquest tipus d’impossibilitat, afegint que, tot i ser complicat, han començat a tractar aquest tema directament  amb responsables de la mateixa xarxa social.

Finalment tocava tancar sessió, i ho vam fer donant quatre apunts sobre la legalitat de la publicitat comportamental. Neira afirmava que els registres d’IP, tot i que no fan públics els noms de les persones, si que pertanyen a les persones, i caldria regular-los. Segueixen sent unes dades personals de les quals no se n’hauria de poder fer ús per a finalitats econòmiques ni comercials. Avançava que ja s’estan redactant alguns codis deontològics sobre l’ús de les IP.