Tag Archives: blanquerna

La Revista de Blanquerna

A inicis del 2005, posant fi a una etapa per encetar l’aventura universitària, vaig descobrir la Facultat de Comunicació Blanquerna i, també, La Revista de Blanquerna.
Avui, set anys després de veure per primera vegada aquella revista, que apropava el món universitari i professional d’aquells estudis que s’impartien en les diferents facultats de Blanquerna, i haver cursat la llicenciatura annexa a uns valors que van més enllà dels estudis, hi he pogut compartir part de la meva experiència i reflexions.
Sota el títol “Construir (és) la teva feina” en Francesc Canosaexposa un reportatge que recorre els nous perfils professionals que han sortit del conjunt d’estudis que s’imparteixen a les diferents facultats de Blanquerna. Mostra vuit camins diferents que us recomano de llegir. Mostra aquests valors que citava inicialment que van més enllà del currículum acadèmic. Mostra maneres de seguir tirant endavant amb projectes que il•lusionen.Us deixo el paragraf en el que em podeu trobar (pàgina 8):

És així. Segons l’AMETIC (Associació Multisectorial d’Empreses de l’Electrònica, les Tecnologies de la Informació i els Continguts Digitals), el terreny de la xarxa és dels que creixen i generen una estabilitat laboral (amb una contractació fixa del 84’3%, dades del 2011). I on són aquests camps, aquestes xarxes? Potser no es veuen però estan a tot arreu i cada cop més. Ja no parlem només d’informàtica, telecomuniacions, també de salut; disseny, comercial, vendes, màrqueting, publicitat, comunicació… No és tot comunicació? 

Diu que sí periòdic, la Núria Escalona. Treballa a la direcció de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona (llicenciada en publicitat i relaciones públiques el 2009). Aquí fan les campanyes globals de publicitat del consistori. Fa poques setmanes que hi és. Ve de comunicar terrenys que fins ara no erstaven comunicats. Sí, va pujar els primers graons professionals en agències de publicitat però a principis de 2011 va desembarcar al Departament de Xarxes Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Què és això? Va ser crear de zero: les xarxes socials (facebook, twitter, foursquare, youtube…). Missió: informar i escoltar els ciutadans a travès de les noves geografies. Com? Estem davant d’un dels terrenys més verges: la comunicació d’institucions i empreses a la xarxa. “Les empreses s’han d’adaptar moltíssim a les xarxes socials, crec que encara no les senten”, diu la Núria. I què diuen? Que ja no val comunicar de qualsevol manera. L’eix de gravitació ha canviat: “Fins ara el centre era el producte, ara és el consumidor.” El consumidor té veu i opinió i en qualsevol moment pot opinar. I has de contestar, per això “ens posem a escoltar a el consumidor”. El veus o no el veus. El sents o no el sents. Però hi és.

Quan la revista disposi d’accès on-line també adjuntaré l’enllaç.  I un últim apunt: les fotografies són d’en Pere Virgili, que de forma visual també ha sabut transmetre molt bé el concepte que envolta el reportatge.


Catalunya en la història de la publicitat

Quan pensem en història de la publicitat és fàcil pensar en Estats Units o Gran Bretanya, ja que es coneixen com els indrets on va néixer la publicitat moderna (la que coneixem avui en dia) a finals del segle XVIII durant l’època de la Revolució Industrial. Però us proposo no anar tant lluny perquè Catalunya també té la seva història de la publicitat.

I ho plantejo així perquè dijous passat es va inaugurar una exposició anomenada “Publicitat a Catalunya 1857-1957. Roldós i els pioners”.

En aquesta exposició que podreu trobar fins el dia 29 de Gener del 2012 al Palau Robert de Barcelona (Passeig de Gràcia, 107) podreu descobrir o redescobrir diferents motius de perquè Catalunya i, sobretot, Barcelona han estat claus en el que és avui la publicitat a Espanya. A través de la figura de Rafael Roldós i Vinyolas (1846 – 1918), considerat el primer agent publicitari documentat a Catalunya i fundador de la que encara avui és la primera agència de publicitat espanyola, Roldós, S.A, es pot veure com es va donar aquí la publicitat moderna i com Catalunya va esdevenir el motor de l’activitat publicitària a Espanya. A més a més, no es deixa de tenir en compte a altres pioners com Pere Prat Gaballí, Rafael Bori, José Gardó, Joan Aubeyzan i Malcolm Thomas.

Us recomano que hi aneu i us prengueu el vostre temps de reflexió, però abans us volia parlar dels organitzadors i les personalitats que hi van assistir. Joan Sabaté, Isabel Solanas, Cristina Martorell i Carolina Serra són els comissaris de l’exposició i les persones que des del Grup de Recerca en Estratègia i Creativitat Publicitàries de la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL han fet possible que aquesta esdevingués una realitat. La seva tasca i la professió publicitària van ser el centre dels parlaments que van donar lloc a la inauguració. Un acte que fou presidit per Francesc Homs, secretari general de la Presidència i portaveu del Govern, Joan Sabaté, comissari de l’exposició, Josep M.Carbonell, degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Joaquim Forn, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, i Ignasi Genovès, director general d’Atenció Ciutadana i Difusió de la Generalitat de Catalunya.

Si hi aneu i voleu compartir les vostres reflexions seran benvingudes!

*En aquest àlbum podeu veure algunes de les fotografies de l’acte.

** Post publicat a la xarxa de blocs de El Punt Avui


Tens un secret?

Si tens un secret, Publicitarios Implicados el vol saber!

Publicitarios Implicados, ha deixat de ser una petita associació o un projecte utòpic, és un projecte que fa 7 anys que treballa publicitariament sense ànim de lucre per a ONG’s o associacions de menys de 500 socis. I a més a més des de fa 5 anys celebra els Words Awards.

En la cinquena edició dels Words Awards, tal i com es pot veure en el vídeo, en Toni Segarra ja ha deixat escrit el seu secret. A aquest secret s’hi sumen els secrets inesperats, sorprenents, ocults, verídics, imaginaris, de tots aquells estudiants de comunicació que han participat deixant-los per escrit.

Descobreix-los a la cerimònia d’entrega de premis el dia 5 de Maig a les 7:30, a l’Auditori de la Facultatde Comunicació Blanquerna (C/Valldonzella,16, Barcelona). L’acte serà presentat per Josep Seguí Pujol i Lidia Torrent, i hi haurà presents tots els membres del jurat: Nacho Magro de Bassat Ogilvy, Dalmau Oliveras de Shackleton, Richard Wakefield de RW, Estefanía Herranz de Miss Cavallier, Estela Portolés de Bum, Agnés Rovira de Collaborabrands i Antoni Nàter de la Facultat de Comunicació Blanquerna.

Si hi vas ho passaràs bé, descobriràs un projecte amb una mirada diferent i gaudiràs d’altres sorpreses que tenen preparades.

T’animes a explicar-los el teu secret?


Desperados, cervesa trencadora

Fa uns dies, en el marc de l’assignatura “Tecnologia com a eina estratègica i creativa” coordinada per Aleix Marcó, al màster d’Estratègia i Creativitat Publicitàries de la Facultat de Comunicació Blanquerna, vaig presentar el cas de la cervesa Desperados. El que se’ns demanava era trobar una campanya publicitària – no un e-commerce- que es desenvolupés només a Internet.

La campanya la vaig conèixer a través de la viralització a les xarxes socials. Pel que havia vist semblava que només feien servir Internet com a canal de difusió, però vaig investigar una mica per assegurar-me’n. Llàstima! Es tractava d’una campanya d’àmbit internacional de Desperados, duta a terme per l’agència Dufrense – Corrigan – Scarlett, que anava a Internet, però també al cinema i a la televisióen llengua anglesa. Tot i així, argumentant que a Espanya havia arribat a través d’Internet vaig atrevir-me i vaig presentar el cas perquè crec que mereixia ser esmenat.

(Clica damunt la imatge per veure el vídeo)

Desperados és una cervesa del grup Heineken Internacionaldiferenciada per l’ingredient del tequila i que apunta cap a un públic jove en ambient festiu. Tal i com ens diu la campanya és trencadora.

Em va semblar prou rellevant, perquè sent una campanya que va començar el 4 d’Abril, ha estat bastants dies viralitzant per la xarxa, i per exemple encara avui, tot i que la marca no te perfil de twitterpropi (per ara), en aquest canal no se’n deixa de fer referència.

Com es veu en el vídeo, hem descobert una simulació de canal deYoutube que va més enllà del seu ús com a plataforma per penjar-hi vídeos. Hem descobert una programació que permet interacció amb l’usuari, que permet una constant connexió amb les xarxes socials, i que disposa d’una creativitat enginyosa que provoca novetat, notorietat, interacció, personalització i viralitat. Em fa recordar també la campanya digital que va promoure Tippex, però en aquest cas afegint també la correcta aplicació de les restriccions legals de les begudes alcohòliques en l’àmbit publicitari. En definitiva, la campanya tenia el que buscava: el vincle de tecnologia, estratègia i creativitat, que encaixant peces donessin un resultat diferent.

Fins aquí em va agradar però, tot i que ho semblés, la campanya no acabava aquí. En la part inferior dreta del vídeo, hi havia un enllaç que redirigia cap a: www.imagine-desperados.com. Es tracta d’unmicrosite que a partir del registre, que té per objectiu aconseguir base de dades, ens permet personalitzar diferents gadgets de la marca (ampolles, samarretes, gorres, etc.), veure les creacions d’altres participants i també ens dóna l’opció de compra dels mateixos productes. Aquesta última part em va recordar molt a unaacció digital que Heineken va fer a Irlanda aproximadament fa un any, en aquell cas la personalització hi tenia molt de pes. Tot i així, he de dir que és una llàstima que en el cas de Desperados l’enllaç per arribar al microsite de personalització sigui tan poc intuïtiu.

 

*Publicat al bloc del diari El Punt


Amb publicitat o normals?

Estudiants i fotocopies són dos conceptes que van prou lligats de la mà. O em direu que durant la vostra època estudiantil no hi veu invertir ni un cèntim?

Segueixo sent estudiant, però passada la màgica etapa de llicenciatura cada cop he anat menys a la copisteria. Per casualitat, l’altre dia sortint de la facultat hi vaig anar. En donar els folis a la dependenta em va dir: “amb publicitat o normals?” No sabia ben bé que m’estava dient, i li vaig dir: “perdoni?” Aleshores em va explicar que tenien un paper que portava publicitat als marges, i que era la marca qui pagava el cost de les fotocopies.

Més enllà de la gratuïtat vaig acceptar per voler-ne saber més. Vaig estar parlant una estoneta amb la dependenta que molt amablement em va explicar qui li distribuïa, el procés, etc. Em va semblar un fet curiós que per això explico aquí. Penso que és una bona idea, si realment aquesta marca va dirigida a un públic com poden ser els estudiants universitaris. En el meu cas la marca que hi havia en les fotocopies era Ballantine’s. Però la reflexió que veig que segueix en peu és “estàs disposat a no pagar per rebre uns quants impactes publicitaris?” Aquesta pregunta ha estat molt tractada al sector publicitari per tal de seguir impactant al consumidor cada cop més estricte i conscienciat amb la seva postura entorn la publicitat. En aquest sentit jo encara no ho veig gaire clar, perquè si que és un intercanvi, però fins a quin punt és efectiu?

Malgrat tot, m’agrada que es vagin testejant nous canals i formats.


Comprender la publicidad

Publicitat, una paraula coneguda i desconeguda per tothom. És paradoxal, sí, però alhora cert, i hi ha fets que així ho deixen entreveure. “Comprender la publicidad“, títol del nou llibre d’Antonio Caro, que inevitablement em fa pensar en el clàssic de la comunicació “Comprender los medios de comunicación” de M.McLuhan, tracta aquesta gran paradoxa.

Absolutament tots hem après a conviure amb publicitat, la trobem multitud de vegades en el nostre dia a dia. I, a dia d’avui podríem viure completament sense aquesta? Ho dubto, doncs entenc que moltes vegades la publicitat adopta el rol de presència reconfortant que ens projecta imatges idealitzades de nosaltres mateixos amb les quals ens identifiquem.  Tot i haver après a conviure amb ella, igual que quan una relació cau en un rol rutinari, també hem après a ubicar-la com un element natural, i com a tal deixem de focalitzar una atenció determinada perquè forma part del paisatge, i no suposa, generalment, novetat. Per tant, superficialment coneixem la seva existència, però no fem cap esforç per profunditzar en ella. Cal dir, però, que el fet de viure en una societat sense publicitat s’està duent a terme actualment a la ciutat de Sao Paulo.

Antonio Caro, el passat 8 de Febrer, va presentar aquest llibre de la mà de Joan Sabaté, Fernando de Felipe i Fransesc Canosa a la Facultat de Comunicació Blanquerna. En aquesta presentació, on hi havia cares conegudes de l’entorn publicitari barceloní, com Marçal Moliné que fou company de A. Caro en la dècada dels seixanta, es va defensar un discurs que reclamava fer un pas més per sobrepassar la paradoxa presentada. Fernando de Felipe destacava que “el libro que hoy nos presenta Antonio Caro trasciende el ámbito académico de la publicidad”. Francesc Canosa como editor no confesava que “desde hace unos años es lo que más me interesa. El libro trata un acto inusual y otorga un valor que debe ir a la alza: comprender”. Joan Sabaté, com a pròleg del mateix llibre afegia “la investigación publicitaria es la tarea más urgente que necesitan las ciencias sociales, estamos por la labor, y hay que impregnar los estudios de Publicidad de lo mismo, de comprensión”. En aquest context Antonio Caro concloïa agraint l’encàrrec de l’escriptura del llibre afegint que és un mal hàbit après en la professió.

No negaré que la presentació i l’ambient que s’hi va generar em va reconfortar molt. Estava envoltada d’individus amb qui compartia una passió, gent que mentalment donava una connotació més amplia al concepte i a la professió, més enllà de l’estereotipada idea de publicitat/engany. No estava sola, hi havia més individus apassionats per aquest mon i seguir intentant comprendre’l. I això és el que intentaré seguir fent!


Marc legal i comunicació digital

Ley digital

El marc legal -la llei- també afecta al sector de la comunicació i la publicitat per tant és un element que també cal contemplar. ¡Sí, és així! Obviar-ho pot comportar haver d’assumir un gran cost, tant econòmic com de reputació. Pel que fa la publicitat convencional la idea ja era més o menys coneguda i es tenia en compte, però des de fa uns anys la comunicació digital s’està imposant com una eina d’ús comú. Tothom en fa ús, tanmateix, on es la llei que regula tot aquest nou sector de la comunicació? I en general, qui regula el que es fa a Internet?

Per explicar-nos tot aquest tema que encara està en procés de gestació, el passat 18 de Juny en el marc de les sessions del postgrau de Comunicació Digital de la Facultat de Comunicació Blanquerna, vam tenir a Carmen F. Neira. Actualment, Carmen F. Neira és Legal Councel de Pepsico i abans va estar 8 anys a Autocontrol com a directora tècnica.

Neira va començar la sessió fent un repàs general, però a l’hora detallat, del context que actualment regeix legalment l’entorn de la comunicació digital, i en va remarcar les principals exigències. El més interessant, i que no podem oblidar, va ser l’apunt sobre el xoc de conceptes: Internet és un espai internacional i les lleis són diferents a cada país. La seva resposta-solució al xoc rau en el control d’origen i el control de destí. Això vol dir que cal que les comunicacions s’adaptin a les lleis on es crea una comunicació concreta exceptuant els emailings i els contractes amb consumidors, les quals hauran de ser adaptades a les lleis de destí.

Una base de datos puede llegar a ser una bomba de relojería si no se utiliza bien” o “tener una base de datos por tenerla significa tener el enemigo en casa” van ser dues frases que Neira va repetir insistentment” mentre ens parlava de la Ley de Servicios de la Sociedad de la Información (LSSI). Tot seguit va seguir parlant de la Ley Oficial de Protección de Datos (LOPD), que com és sabut – i constantment advertia- a Espanya s’aplica amb gran rigor i duresa. Per tant, és recomanable no crear una base de dades si no es tenen ben presents les obligacions que cal complir quan es construeix una base de dades:

  • Principi de qualitat.
  • Obligació d’informació al consumidor.
  • Disposar del consentiment d’ Opt in i Opt out.

A ran d’aquesta exposició es van tractar casos de sancions reals, entre els quals va crear molta polèmica i debat el cas de la sentència d’EON i el mal ús dels meta-tags al cercador Google com atac a la competència.

El temps va fer que haguéssim d’acabar l’interessant sessió, però no sense parlar de la legalitat y la privacitat a les xarxes socials. En aquest punt Neira va exposar les seves dificultats per poder aplicar la LOPD a les accions que la marca proposa fer a Facebook. L’anunciant com a tal és el màxim responsable sobre el contingut que difón, per tant ha de complir la llei, però a l’hora d’aplicar aquesta llei, Neira explicava que la xarxa social de Facebook no ho permet. Mostrava preocupació per tot aquest tipus d’impossibilitat, afegint que, tot i ser complicat, han començat a tractar aquest tema directament  amb responsables de la mateixa xarxa social.

Finalment tocava tancar sessió, i ho vam fer donant quatre apunts sobre la legalitat de la publicitat comportamental. Neira afirmava que els registres d’IP, tot i que no fan públics els noms de les persones, si que pertanyen a les persones, i caldria regular-los. Segueixen sent unes dades personals de les quals no se n’hauria de poder fer ús per a finalitats econòmiques ni comercials. Avançava que ja s’estan redactant alguns codis deontològics sobre l’ús de les IP.