Catalunya en la història de la publicitat

Quan pensem en història de la publicitat és fàcil pensar en Estats Units o Gran Bretanya, ja que es coneixen com els indrets on va néixer la publicitat moderna (la que coneixem avui en dia) a finals del segle XVIII durant l’època de la Revolució Industrial. Però us proposo no anar tant lluny perquè Catalunya també té la seva història de la publicitat.

I ho plantejo així perquè dijous passat es va inaugurar una exposició anomenada “Publicitat a Catalunya 1857-1957. Roldós i els pioners”.

En aquesta exposició que podreu trobar fins el dia 29 de Gener del 2012 al Palau Robert de Barcelona (Passeig de Gràcia, 107) podreu descobrir o redescobrir diferents motius de perquè Catalunya i, sobretot, Barcelona han estat claus en el que és avui la publicitat a Espanya. A través de la figura de Rafael Roldós i Vinyolas (1846 – 1918), considerat el primer agent publicitari documentat a Catalunya i fundador de la que encara avui és la primera agència de publicitat espanyola, Roldós, S.A, es pot veure com es va donar aquí la publicitat moderna i com Catalunya va esdevenir el motor de l’activitat publicitària a Espanya. A més a més, no es deixa de tenir en compte a altres pioners com Pere Prat Gaballí, Rafael Bori, José Gardó, Joan Aubeyzan i Malcolm Thomas.

Us recomano que hi aneu i us prengueu el vostre temps de reflexió, però abans us volia parlar dels organitzadors i les personalitats que hi van assistir. Joan Sabaté, Isabel Solanas, Cristina Martorell i Carolina Serra són els comissaris de l’exposició i les persones que des del Grup de Recerca en Estratègia i Creativitat Publicitàries de la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL han fet possible que aquesta esdevingués una realitat. La seva tasca i la professió publicitària van ser el centre dels parlaments que van donar lloc a la inauguració. Un acte que fou presidit per Francesc Homs, secretari general de la Presidència i portaveu del Govern, Joan Sabaté, comissari de l’exposició, Josep M.Carbonell, degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Joaquim Forn, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, i Ignasi Genovès, director general d’Atenció Ciutadana i Difusió de la Generalitat de Catalunya.

Si hi aneu i voleu compartir les vostres reflexions seran benvingudes!

*En aquest àlbum podeu veure algunes de les fotografies de l’acte.

** Post publicat a la xarxa de blocs de El Punt Avui

Múrcia No-Typical

Qui diu que totes les campanyes de publicitat turística són iguals? Qui diu que no poden contemplar un gir creatiu?

Us proposo donar una ullada al cas de la Comunitat Autónoma de la Regió de Múrcia dut a terme per l’agència Germinal Comunicación, que aquest any ha tingut molta repercussió mediàtica a ran del llançament de la campanya “Pastillas contra del dolor ajeno” de Médicos Sin Fronteras.

Veiem el vídeo:

Aquest vídeo resumeix molt bé el cas que en Jorge Martínez, director creatiu de l’agència Germinal Comunicación, va exposar en el marc del Seminari d’e-City Branding organitzat per el CUIMPB. Però ell va exposar el cas molt detalladament al llarg de dues hores, i hi ha alguns punts i reflexions en que penso que val la pena aturar-se.

Desprès de rebre un brífing de concurs de la Conselleria de Turisme de Múrcia, caracteritzat per ser molt comercial i poc aprofundit, l’agència es va posar a investigar per acabar oferint un full de ruta basat en el trencament de les regles –no escrites– de la publicitat turística que va resultar guanyador.

La proposta parteix de la idea que totes les comunitats autònomes tenen associat un estereotip que les defineix, a excepció de Múrcia que no en té. Mallorca té l’ensaïmada, Valencia té la paella, Sevilla té la Setmana Santa; i per això calia buscar l’estereotip que millor definís la comunitat de Múrcia, el que ja no la deixaria orfe i la faria coneguda. L’estereotip no el podia establir a dit l’agència, i per això es va simular la contractació d’un expert en estereotips: en Vladimir Karabatic, un personatge fictici expert en la cerca d’estereotips que va ser interpretat per l’actor Josep Seguí . Però perquè això fos creïble es van dur a terme una sèrie de fases:

1. El conseller de turisme de la comunitat de Múrcia va presentar a Karabatic com un expert en estereotips a la fira més importat de turisme, FITUR, i en va anunciar la seva contractació. Tot plegat buscava tenir repercussió i credibilitat.
2. Es van fer notes de premsa que van ser enviades a diferents agències de notícies.
3. Es va crear una web anomenada “Murcia encuentra su estereotipo” on es podia interactuar amb en Karabatic. Aquesta web va estar recolzada amb gràfiques a diaris nacionals, on cada comunitat tenia una peça diferent.  En aquest mateix punt també es va publicar un perfil de Karabatic a la Wikipédia, que va durar 4 dies penjat, però realment va fer el seu efecte.

En aquest context Karabatic va esdevenir centre d’atenció mediàtica més enllà de les fronteres de Múrcia. La notícia va ser publicada per diversos mitjans, i Karabatic es va posar en boca de tothom: mitjans, ciutadans, turistes, etc. Fins i tot, la periodista Imma Sanchís el va voler entrevistar. Però en pocs dies es va començar a generar una nova situació que va donar lloc a una quarta fase: la pèrdua de credibilitat de Karabatic. El personatge passa de ser molt estimat a ser odiat,i la seva contractació es va debatre fins i tot en un ple. Davant d’aquesta nova escena, es va seguir endavant amb l’execució i es va dur a terme una cinquena fase: Vladimir Karabatic comunicava que Murcia era tan rica que havia estat impossible trobar un estereotip. I és d’aquesta situació que sorgeix el concepte “No-Typical”.

Des d’aquell moment quedava acabat el teaser del que seria la nova campanya publicitària de turisme de Murcia, i començava la campanya oficial sota aquest nou concepte, on segurament també ens podríem aturar. No sé que en penseu, em va semblar genial, enginyós. Trenca amb els límits del que suposa fer publicitat per a una institució pública. S’arrisca i demostra que no hi ha una única manera de fer. Desprès de tres anys el concepte segueix sent vàlid i actiu, ha tingut continuïtat. Malgrat això, en Jorge Martínez ens confessava que tem que aquesta continuïtat es pugui perdre quan el conseller de turisme canviï, i això em fa plantejar la següent qüestió:  com es pot gestionar i construir una marca ciutat si cada quatre anys aquesta pot voler ser modificada per adoptar una nova identitat?

I finalment, si deixem per un moment de pensar en clau publicitària, aquest cas dóna peu a conèixer i reflexionar sobre una realitat que es dóna per suposada i no ho és:  es contrasten les fonts abans de donar una informació? Karabatic no era real, ja he exposat qui era. Pensem-hi!

*Post publicat la xarxa de blocs de El Punt Avui.

David Ogilvy t’assessora

Mantenir una conversa amb David Ogilvy és algo que m’agradaria molt, malgrat la impossibilitat que existeix. Dubto en ser l’única persona que tingui aquesta inquietud i en commemoració del seu 100 aniversari, a banda de les idees ja exposades en l’últim post, l’equip d’Ogilvy China ha fet una proposta ben curiosa.

Es tracta d’una aplicació per Iphone anomenada “Pitch David” amb la qual podem donar a conèixer propostes publicitàries a l’anomenat iOgilvy i ell mateix dóna la seva opinió.

No és mantenir una conversa, però m’ha semblat una aplicació divertida i curiosa per als que ens agrada el personatge, la publicitat i tot el nou entorn comunicatiu.

 

*Publicat al bloc del diari El Punt