Category Archives: Street màrqueting

Adidas a Copenhagen

En una passejada em crida l’atenció que uns nois cobreixin amb un grafitti una caixa de càrrega en una plaça de Copenhagen.

Un segon dia en una passejada per una altra part de la ciutat veig la mateixa caixa de càrrega en una altra plaça i descobreixo que rere aquestes caixes i grafitties hi ha una marca: Adidas.

Em començo a fixar en cartells d’Adidas que omplen la ciutat. Adidas prepara algun esdeveniment a la seva botiga de Copenhaguen. Amb tot plegat acabo descobrint que aquells mateixos dies en que em trobava de vacances a la ciutat s’hi celebrava la Copenhagen Fashion Festival.


Les marques no fan vacances

Han acabat les vacances. El dia a dia torna a quedar marcat per una rutina, i encara tenim present els moments que hem passat en les desitjades vacances que tan ràpidament s’han esfumat.

Durant les vacances em vaig desprendre del mòbil i de certa connexió a les xarxes socials, tanmateix va ser impossible deslligar-me d’algunes temàtiques  que m’apassionen com ho són els street màrquetings. Les marques ens acompanyen sempre!! I exposo això perquè m’agradaria mostrar algunes troballes.

Ens traslladem a Copenhagen, una ciutat danesa, de la qual el més proper que ens pot venir a la ment en pensar-hi són les caixes blaves de galetes daneses, i  “La Sirenita”, símbol turístic que tothom recomana de veure. Però a aquests estereotips he d’afegir-hi alguns comentaris:

-No vaig trobar les galetes de mantega en caixa blava.

-Amsterdam no és el lloc on hi ha més bicicletes, queda confirmat que és Copenhaguen.

-No hi havia “La Sirenita”, estava a Shangai. En el seu lloc hi havia una pantalla permetia veure-la en directe.

Per tant, desil·lusionada en alguns aspectes, però per sort, el tema de la pantalla en directe ho va salvar una mica, i el que va donar punts a la ciutat van ser els diversos elements de Street màrqueting que vaig trobar tot passejant.

El primer element era una cigarreta gegant.  Impulsada per la meva passió a les coses no comuns, li vaig fer una fotografia, tot i que en aquell moment no sabia de que es tractava, no quedava clar. Dies més tard vaig ensopegar amb un got  de cafè esclafat. De nou en vaig fer fotografia, però aquest cop si que vaig veure que es tractava d’una campanya publicitària i no pas d’escultures o obres d’art (literalment parlant). Un cartell adjunt a la figura gegant donava a entendre que per tota la ciutat es podien trobar 7 elements diferents: una cigarreta, un mapa, un entrepà,etc.  Aquets elements tenien la funció de conscienciar a la gent de que calia mantenir la ciutat neta.

De nou, com en un post anterior, em trobava davant una campanya de publicitat institucional que per objectiu tenia conscienciar a la gent i que ho feia amb elements de street màrqueting.

Premi! Tenia la impressió que la ciutat no estava prou neta, i ho volien combatre amb tècniques que m’agraden. Tanmateix, i  sobretot en vista de com es veuen de netes les peces a les fotografies, tinc dubtes sobre l’eficàcia de la campanya per molt que m’agradin els elements.

Copenhaguen em va donar a conèixer moltes d’aquestes curiositats que m’inquieten. Les vull compartir, i per això encara faré un parell de posts sobre aquesta ciutat i el que algunes de les marques/institucions hi fan.

A tots, ben retrobats!


Sitges: “Mobile Shopping” i street màrqueting

A finals de Febrer s’anunciava que la vila de Sitges participaria durant sis mesos en un projecte pilot anomenat Mobile Shopping. Sitges 2010. Tot plegat consistiria en testejar la viabilitat de fer pagaments als establiments de la vila a través de terminals mòbils, i valorar una possible implantació a la resta de l’Estat espanyol en un futur. En aquest projecte hi col•laborarien Movistar, “La Caixa”, Visa, Samsung i l’Ajuntament de Sitges, dotant 1.500 terminals mòbils als habitants de la vila que podrien efectuar el pagament de les seves compres en 500 establiments de la mateixa vila.

El projecte i la seva innovació apunten cap a una convergència i integració de diferents elements i funcions en un sol aparell. Tendència que ja era visible en l’evolució que hem pogut contemplar fins ara amb els terminals mòbils. D’utilitzar-los com a aparells per fer trucades i enviar missatges de text hem passat a convertir-los en aparells indispensables per al nostre dia a dia, els hem convertit en una prolongació de nosaltres mateixos i el projecte incita a que anirà a més. Viure i veure amb proximitat aquesta evolució és quelcom que ja em crida l’atenció, i sigui o no positiu el resultat del projecte recolzo que la importància rau en seguir innovant, evolucionant i adaptant-nos en aquest canvi que avança tant ràpidament i fa que s’hagin de buscar nous models de negoci per no quedar obsolets.

Bé, finalment aquest passat dijous es va iniciar el projecte, i amb ell tota una campanya de comunicació que envaeix els carrers de la vila. Cal innovar? D’acord. Cal informar? D’acord. Però, cal convertir la vila en un parc temàtic any rere any? I llanço aquesta pregunta perquè tot i saber que existeix una campanya de comunicació que crec que serà prou efectiva, aquesta ve acompanyada d’un element de street màrqueting que han plantificat a la plaça de l’estació i, casualment, al costat de la recent estrenada oficina de turisme. Idoni! Tots els turistes i viatgers de tren, sí o sí, hauran de veure que genial, innovadora i comercial és Sitges. Ara, podran fer realitat aquesta experiència de pagar amb el seu mòbil? Ho dubto!

No sé si calia plantificar aquesta bossa gegant davant l’estació, probablement la utilitat més rentable que tindrà serà distreure una estona al personal, tal i com va passar amb el street màrqueting que podíem veure l’any anterior al passeig de la mateixa vila. Aleshores podíem trobar dos peus gegants en ple passeig, la funció dels quals era informar de la reconversió del passeig en zona no transitable per cotxes. Impactaven, però altre cop eren una atracció temàtica. Si volies saber de que anava la cosa t’havies d’apropar molt, i evidentment no tothom ho fa. Tot i així, es pot dir que va servir per tenir-hi la gent al damunt constantment, treure dues places d’aparcament i seguir tenint els habitants en contra per la reconversió de la zona. Per sort aquesta vegada han incentivat a part dels habitants i podran pair el veure aquest nou element.

Estic a favor del street màrqueting sempre i quan té una raó de ser i la seva aplicació te una argumentació coherent, i no l’acabo de trobar en aquests dos casos. Estem parlant de publicitat institucional, un tipus de publicitat que en la seva essència te com a objectius informar i, entre línies, dir que com ho fan de bé els nostres actuals governants. L’Ajuntament de Sitges és una institució pública, però, realment comparteix aquests dos objectius en els dos casos exposats? Opto per altres vies, i estic a l’espera de veure  quina serà la propera atracció de street màrqueting que ens oferirà.


%d bloggers like this: