#CarnavalSitges 2.0 i +

No sempre plou a gust de tothom. És sabut. I de tot en podem trobar el punt positiu. El Carnaval de Sitges 2012 no passa sense deixar controvèrsies. Les rues han avançat els seus horaris: la rua infantil a les 15:00h i la rua dels adults a les 19:30h. L’horari habitual era a les 22:00h, però l’any passat ja es va avançar a les 21:00h. Aquest fet, a simple vista no sembla tant important, i la organització l’argumenta fent referència a millores de seguretat per a tothom i vetllar per una millor participació.

No tothom hi està d’acord per múltiples motius. Per exemple, aquells participants a la rua que treballen fins les 18:00h o les 19:00h, a la vila o fora, han hagut de fer peripècies o demanar festa per poder-la gaudir com cal. Però és cert que en aquests casos guanya la passió, i malgrat el desacord de molts, s’ha seguit endavant amb l’esperit de la festa per gaudir-la en el seu màxim exponent.

D’entre tots els punts positius que hi podem trobar m’agradaria d’estacar-ne un parell: la cobertura televisiva i l’aspecte 2.0 que hi ha pogut haver.

– Que hi hagi una retransmissió en directe és quelcom molt positiu per al Carnaval i no ho hauríem de deixar perdre. A traves de TDT Garraf el Carnaval arriba a molts sitgetans, sobretot gent gran, i altres persones que en altres moments l’han pogut viure i el volen seguir gaudint. També és d’elogiar la cobertura de mitjans que ha tingut, tot i que penso que ha questa ha quedat massa exposada a les bondats d’aquesta festa, no deixant entreveure que no tot són flors i violes.

– I l’aspecte 2.0 inclou diferents punts. Hem tingut un Carnestoltes que de la mà de la Colla Xispun ha anat retransmetent el seu recorregut i agenda, fins ara no havia passat. Però si que ja hi havia altres colles com Markatú Batukada que ja porten temps fent una feina de difusió a traves de les xarxes socials. Per altra banda, l’Ajuntament ha posat a treballar diversos aspectes de les xarxes socials per aquest esdeveniment. Com a novetat han estrenat un perfil a Forursquare, lloc on han creat un recorregut amb suggerencies i comentaris vinculats a la festivitat. També han emès constantment a Twitter i Facebook, s’agraeix. Però faig força en la paraula emès perquè les xarxes socials no són un espai on únicament calgui emetre, també són un lloc per crear conversa, escoltar i contestar. No sempre agradarà allò que ens arribi, però certament veient el mur de Facebook i el timeline de Twitter he trobat a faltar aquest aspecte.

I en aquest aspecte 2.0 no es pot deixar de fer esmena a totes aquelles persones que sota l’etiqueta #carnavalSitges han anat dient la seva publicant tota mena de contingut. El que ha passat en aquest hashtag, evidentment incontrolable, és un nou aspecte del Carnaval que també comunica i mostra diferents realitats d’un mateix acte i una mateixa vila.

He pogut gaudir el Carnaval de Sitges. Sí d’una altra manera diferent a la que coneixia fins ara. Però com a sitgetana que sóc celebro que sigui un acte que mostra Sitges i marqui un posicionament interessant i notori. Espero que les mesures que s’han aplicat, i les que es puguin aplicar en un futur, realment serveixin per combatre imatges que malgrat tot encara se segueixen veient (minut 10:35 del vídeo).

La Revista de Blanquerna

A inicis del 2005, posant fi a una etapa per encetar l’aventura universitària, vaig descobrir la Facultat de Comunicació Blanquerna i, també, La Revista de Blanquerna.
Avui, set anys després de veure per primera vegada aquella revista, que apropava el món universitari i professional d’aquells estudis que s’impartien en les diferents facultats de Blanquerna, i haver cursat la llicenciatura annexa a uns valors que van més enllà dels estudis, hi he pogut compartir part de la meva experiència i reflexions.
Sota el títol “Construir (és) la teva feina” en Francesc Canosaexposa un reportatge que recorre els nous perfils professionals que han sortit del conjunt d’estudis que s’imparteixen a les diferents facultats de Blanquerna. Mostra vuit camins diferents que us recomano de llegir. Mostra aquests valors que citava inicialment que van més enllà del currículum acadèmic. Mostra maneres de seguir tirant endavant amb projectes que il•lusionen.Us deixo el paragraf en el que em podeu trobar (pàgina 8):

“És així. Segons l’AMETIC (Associació Multisectorial d’Empreses de l’Electrònica, les Tecnologies de la Informació i els Continguts Digitals), el terreny de la xarxa és dels que creixen i generen una estabilitat laboral (amb una contractació fixa del 84’3%, dades del 2011). I on són aquests camps, aquestes xarxes? Potser no es veuen però estan a tot arreu i cada cop més. Ja no parlem només d’informàtica, telecomuniacions, també de salut; disseny, comercial, vendes, màrqueting, publicitat, comunicació… No és tot comunicació? 

Diu que sí periòdic, la Núria Escalona. Treballa a la direcció de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona (llicenciada en publicitat i relaciones públiques el 2009). Aquí fan les campanyes globals de publicitat del consistori. Fa poques setmanes que hi és. Ve de comunicar terrenys que fins ara no erstaven comunicats. Sí, va pujar els primers graons professionals en agències de publicitat però a principis de 2011 va desembarcar al Departament de Xarxes Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Què és això? Va ser crear de zero: les xarxes socials (facebook, twitter, foursquare, youtube…). Missió: informar i escoltar els ciutadans a travès de les noves geografies. Com? Estem davant d’un dels terrenys més verges: la comunicació d’institucions i empreses a la xarxa. “Les empreses s’han d’adaptar moltíssim a les xarxes socials, crec que encara no les senten”, diu la Núria. I què diuen? Que ja no val comunicar de qualsevol manera. L’eix de gravitació ha canviat: “Fins ara el centre era el producte, ara és el consumidor.” El consumidor té veu i opinió i en qualsevol moment pot opinar. I has de contestar, per això “ens posem a escoltar a el consumidor”. El veus o no el veus. El sents o no el sents. Però hi és.”

Quan la revista disposi d’accès on-line també adjuntaré l’enllaç.  I un últim apunt: les fotografies són d’en Pere Virgili, que de forma visual també ha sabut transmetre molt bé el concepte que envolta el reportatge.

Donants de caràcters per La Marató

Twitter és una xarxa social – de microblogging– que més ha crescut en els darrers anys. L’ús personal és el que ens pot resultar més proper, però també hi han anat tenint la seva presència organitzacions, empreses, marques, institucions,etc. Per aquests últims, a banda del seu perfil corporatiu, és un canal de comunicació més que es pot utilitzar de diverses maneres. No hi ha cap fórmula establerta de com s’ha de fer i , per tant, la creativitat pot ser molt variada.

La Marató de TV3, que celebra els seus 20 anys i aquest any està dedicada a la regeneració i transplantament d’òrgans i teixits, en aquesta edició ha presentat una nova manera de fer donatius fent servir Twitter.

La iniciativa és ben senzilla. Es tracta de donar els caràcter de les teves piulades, el que converteix el teu missatge en una forma de donar una major difusió a l’acte i l’acció. A les 17:00h ja hi ha 47.975 caràcters donats, però segur que això anirà a més. Les piulades es fan des d’una pàgina especial de la web de la Marató, on també es poden anar seguint a temps real les piulades d’altres persones.

Jo ja he piulat! T’animo a que ho facis i si pots a que vegis l’espot de campanya, que tot i ser una opinió subjectiva, em sembla preciós!

BCN [Espai]

L’Ajuntament de Barcelona està immers en un procés de reorientació de la seva política de comunicació marcat per la idea de comunicació al servei del ciutadà i les entitats. Això vol dir que la seva publicitat institucional serà destinada a campanyes d’informació de serveis, activitats i valors directament vinculats amb la ciutadania. Però sense oblidar el reforç de la marca ciutat i el seu posicionament, ja que són factors clau per afavorir la dinamització i la reactivació econòmica.

En aquest marc, ahir la institució va presentar un programa que exemplifica aquest canvi de rumb: el programa BCN [ESPAI].

El BCN [ESPAI] té l’objectiu d’ajudar a donar a conèixer les iniciatives que desenvolupen entitats solidàries, socials i culturals. Però com es farà?

Amb una identitat visual característica d’aquesta iniciativa, espais o recursos de l’Ajuntament, que fins ara teníem un ús institucional, es cediran pel reforç d’activitats d’entitats de la ciutat en funció de les necessitats i característiques de cada cas. Aquest suport pretén aconseguir una major difusió per part de les entitats. Aquesta identitat visual es caracteritza per un marc que identifica que allò és un espai cedit i un logotip base que anirà acompanyat d’una de les tres vessants del projecte:

BCN [ESPAI] SOCIAL

BCN [ESPAI] CULTURAL

BCN [ESPAI] SOLIDARI

Tot i que comença de forma experimental amb tres campanyes que es poden veure al nou web del programa www.bcn.cat/bcnespai, per participar-ho es durà a terme una convocatòria concreta.

Trobo que és una bona decisió que pot beneficiar a les diverses parts implicades, tenint en compte la situació actual. El ciutadà pot sentir que el seu Ajuntament fa una aposta social, les entitats reben una empenta en la seva tasca i l’Ajuntament pot arribar a assolir una millor de posicionament.

Però a banda d’això, com a professional del sector publicitari penso que és una bona aposta que pot combatre l’estereotip de publicitat com a sinònim de no solidària i molt en interès d’enriquiment, igual que dia a dia també ho lluita l’organització de Publicitarios Implicados.

Múrcia No-Typical

Qui diu que totes les campanyes de publicitat turística són iguals? Qui diu que no poden contemplar un gir creatiu?

Us proposo donar una ullada al cas de la Comunitat Autónoma de la Regió de Múrcia dut a terme per l’agència Germinal Comunicación, que aquest any ha tingut molta repercussió mediàtica a ran del llançament de la campanya “Pastillas contra del dolor ajeno” de Médicos Sin Fronteras.

Veiem el vídeo:

Aquest vídeo resumeix molt bé el cas que en Jorge Martínez, director creatiu de l’agència Germinal Comunicación, va exposar en el marc del Seminari d’e-City Branding organitzat per el CUIMPB. Però ell va exposar el cas molt detalladament al llarg de dues hores, i hi ha alguns punts i reflexions en que penso que val la pena aturar-se.

Desprès de rebre un brífing de concurs de la Conselleria de Turisme de Múrcia, caracteritzat per ser molt comercial i poc aprofundit, l’agència es va posar a investigar per acabar oferint un full de ruta basat en el trencament de les regles –no escrites– de la publicitat turística que va resultar guanyador.

La proposta parteix de la idea que totes les comunitats autònomes tenen associat un estereotip que les defineix, a excepció de Múrcia que no en té. Mallorca té l’ensaïmada, Valencia té la paella, Sevilla té la Setmana Santa; i per això calia buscar l’estereotip que millor definís la comunitat de Múrcia, el que ja no la deixaria orfe i la faria coneguda. L’estereotip no el podia establir a dit l’agència, i per això es va simular la contractació d’un expert en estereotips: en Vladimir Karabatic, un personatge fictici expert en la cerca d’estereotips que va ser interpretat per l’actor Josep Seguí . Però perquè això fos creïble es van dur a terme una sèrie de fases:

1. El conseller de turisme de la comunitat de Múrcia va presentar a Karabatic com un expert en estereotips a la fira més importat de turisme, FITUR, i en va anunciar la seva contractació. Tot plegat buscava tenir repercussió i credibilitat.
2. Es van fer notes de premsa que van ser enviades a diferents agències de notícies.
3. Es va crear una web anomenada “Murcia encuentra su estereotipo” on es podia interactuar amb en Karabatic. Aquesta web va estar recolzada amb gràfiques a diaris nacionals, on cada comunitat tenia una peça diferent.  En aquest mateix punt també es va publicar un perfil de Karabatic a la Wikipédia, que va durar 4 dies penjat, però realment va fer el seu efecte.

En aquest context Karabatic va esdevenir centre d’atenció mediàtica més enllà de les fronteres de Múrcia. La notícia va ser publicada per diversos mitjans, i Karabatic es va posar en boca de tothom: mitjans, ciutadans, turistes, etc. Fins i tot, la periodista Imma Sanchís el va voler entrevistar. Però en pocs dies es va començar a generar una nova situació que va donar lloc a una quarta fase: la pèrdua de credibilitat de Karabatic. El personatge passa de ser molt estimat a ser odiat,i la seva contractació es va debatre fins i tot en un ple. Davant d’aquesta nova escena, es va seguir endavant amb l’execució i es va dur a terme una cinquena fase: Vladimir Karabatic comunicava que Murcia era tan rica que havia estat impossible trobar un estereotip. I és d’aquesta situació que sorgeix el concepte “No-Typical”.

Des d’aquell moment quedava acabat el teaser del que seria la nova campanya publicitària de turisme de Murcia, i començava la campanya oficial sota aquest nou concepte, on segurament també ens podríem aturar. No sé que en penseu, em va semblar genial, enginyós. Trenca amb els límits del que suposa fer publicitat per a una institució pública. S’arrisca i demostra que no hi ha una única manera de fer. Desprès de tres anys el concepte segueix sent vàlid i actiu, ha tingut continuïtat. Malgrat això, en Jorge Martínez ens confessava que tem que aquesta continuïtat es pugui perdre quan el conseller de turisme canviï, i això em fa plantejar la següent qüestió:  com es pot gestionar i construir una marca ciutat si cada quatre anys aquesta pot voler ser modificada per adoptar una nova identitat?

I finalment, si deixem per un moment de pensar en clau publicitària, aquest cas dóna peu a conèixer i reflexionar sobre una realitat que es dóna per suposada i no ho és:  es contrasten les fonts abans de donar una informació? Karabatic no era real, ja he exposat qui era. Pensem-hi!

*Post publicat la xarxa de blocs de El Punt Avui.

Seminari d’e-City Branding 2011

El 26, 27 i 28 de setembre han estat uns dies que recordo amb especial il.lusió. Durant aquests tres dies ha tingut lloc el Seminari d’e-City Branding organitzat pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona  (CUIMPB) – Centre Ernest Lluch en el marc dels cursos de tardor 2011. S’ha celebrat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i he tingut el plaer d’assistir-hi.

Acadèmicament, el curs l’ha dirigit per la professora Silvia Sivera , a la qual trobo que ha fet una molt bona feina per la qualitat dels ponents, la temàtica de les ponències i la gestió que ha pogut comportar tot el muntatge.

Tinc coneixement que aquest és el segon any que se celebra un curs de tardor del CUIMPB que té el concepte de City Branding com a temàtica central. Tot i així, com que l’any passat no hi vaig poder assistir no puc comentar la possible evolució, però si explicar que ha significat per a mi.

Ha estat una trobada que ha unificat ponents molt interessants i diversos entre si: d’allò més acadèmic i teòric, passant per qüestionaments aplicables a la gestió laboral d’aquest entorn, fins el desentrellar casos pràctics que han esdevingut exemplars.El públic participant va ser variat, receptiu i molt participatiu. He trobat companys de viatge amb qui seguir tractant aquelles qüestions que ens permetin aprofundint en aquesta sorprenent i inacabable temàtica més enllà dels tres dies passats. I sí, aquest seminari també ha tingut la seva presència a Twitter. Érem uns quants que retransmetent sota el hashtag #ecitybranding (encara en actiu) i ens podeu trobar en la llista de twitter que va crear l’Albert (@lliurealbir).

Per altra banda, el curs també comptava amb l’opció de treballar la lectura d’Italo Calvino, “Las ciudades invisibles” per poder traslladar-ne les opinions en un bloc que tenia tres dies de vida, però que encara es pot visitar.

Arribat aquest punt podria comentar breument cada una de les ponències, però em van resultar tant interessants que prefereixo tractar-les des de diferents punts de vista per posts separats. Però per anar fent boca, en aquest àlbum de Flickr podeu veure fotos dels ponents que van anar passant al llarg d’aquests tres dies.

L’Edat Mitjana a Twitter i Facebook

La setmana passada va ser Sant Jordi i molts ho vam celebrar amb roses i llibres. Però, sabeu on diu la llegenda que Sant Jordi va matar al drac i va alliberar la princesa? A Montblanc, un poble de les comarques tarragonines, on des de 1987 podem gaudir de l’anomenada Setmana Medieval caracteritzada per les representacions de la llegenda i la transformació que fa el poble per esdevenir de nou en èpoques passades.

En entrar al Montblanc emmurallat deixem enrere l’època contemporània per endinsar-nos i reviure  l’Edat Mitjana sobretot amb la imaginació, però si hi anem durant les festes de la Setmana Medieval s’hi suma un fet:  els nostres contemporanis que habiten a Montblanc també esdevenen vilatans de l’Edat Mitjana, i ens permeten gaudir d’una magnifica escenificació gaudible en tots els sentits. En aquest marc, aquesta reviscuda Edat Mitjana també es preocupa pels avenços tecnològics per tal d’alliberar l’home de diferents càrregues, i caminar mirant cap al futur.  En aquest sentit, d’un temps ençà hi ha hagut avenços, s’ha aconseguit que l’Edat Mitjana esbrinés l’entorn 2.0, i alhora que l’entorn 2.0 que contemporàniament coneixem també visques les festes i tradicions d’aquella època. I és que tal i com podem veure en aquests enllaços de Youtube, Flickr, Facebook i Twitter a través de Setmana Medieval l’Edat Mitjana és com s’ha obert un nou espai per endinsar-se plenament en aquest entorn.

Tot i ser una novetat enorme per l’època que estem tractant, cal dir que no deixen de ser innovadors buscant la manera d’entrellaçar-se amb l’època contemporània. Han sabut crear pont entre una i altre, i ho han fet mitjançant una proposta de concurs. Conviden a aquells usuaris contemporanis que visitin la Setmana Medieval, per una banda a deixar empremta fotogràfica al Facebook i, per altra banda, a deixar empremta via tweet amb incorporació de l’etiqueta #setmanamedieval al mur del Twitter. El premi i les bases de participació les podeu trobar aquí.

Allò rellevant no són les èpoques, el creuament d’aquestes o el concurs en si. Allò rellevant és poder veure com una festa com la Setmana Medieval de Montblanc ha sabut trobar el seu lloc a les xarxes socials d’una forma constructiva, generadora d’interès i creadora de comunitat.  Veure com amb eines com les exposades s’ha pogut arribar d’una altra manera als visitants, aconseguint segurament, que el boca orella sigui encara més ampli.

Si hi podeu anar no deixeu de fer-ho, hi gaudireu.

*Publicat al bloc del diari El Punt i imprés al diari de la Conca de Barberà

Community Manager de l’Administració?

Si fa un temps, i amb això només vull dir fa uns mesos, Fanta donava a conèixer la figura dels Community Managers al públic de gran consum a través d’una promoció recolzada per diferents peces publicitàries, ara ja s’ha fet un pas més. Anem més enllà. Trobem el Community Manager especialitzat.

Concretament m’he topat amb la figura del Community Manager de l’Administració. I he pensat, realment hi ha diferències? Deu ser que sí.  Cal recalcar, però, que això ha estat a ran d’assabentar-me que la Generalitat de Catalunya ( la mateixa que el passat estiu ens deixava veure la campanya Fans de Catalunya), l’1 de Febrer del 2011, oferiria una sessió anomenada “Community Managers a l’Administració? Com han de ser”. L’aforament ja està complet, el que confirma que igual que em va cridar l’atenció a mi també ho ha fet a molta més gent. No sé quin en serà el resultat, però sembla ser que faran ús de les noves tecnologies i que l’acte es podrà seguir en streaming.

Fins ara he vist com la figura del Community Manager es definia, he vist com grans marques la començaven a valorar i implementar, i ara deu ser l’hora de que les institucions públiques també ho facin. J. Ignacio Criado fa uns mesos ja ho ensumava i en feia referència en el seu bloc. Sembla ser que més o menys la seva predicció comença a ser una realitat.  Tot i no poder assistir a aquesta interessant sessió, ara per ara, desconec quins són o seran els punts que diferencien el Community Manager del Community Manager de l’Administració. Aviat ho esbrinarem.

Tots sabem que les institucions públiques són cauteloses amb les seves comunicacions, tanmateix m’alegra saber que es mouen i fan petits passos per entendre, promoure i aplicar allò que els avenços permeten i les societats encarades a l’era digital demanen.

 

Les marques no fan vacances

Han acabat les vacances. El dia a dia torna a quedar marcat per una rutina, i encara tenim present els moments que hem passat en les desitjades vacances que tan ràpidament s’han esfumat.

Durant les vacances em vaig desprendre del mòbil i de certa connexió a les xarxes socials, tanmateix va ser impossible deslligar-me d’algunes temàtiques  que m’apassionen com ho són els street màrquetings. Les marques ens acompanyen sempre!! I exposo això perquè m’agradaria mostrar algunes troballes.

Ens traslladem a Copenhagen, una ciutat danesa, de la qual el més proper que ens pot venir a la ment en pensar-hi són les caixes blaves de galetes daneses, i  “La Sirenita”, símbol turístic que tothom recomana de veure. Però a aquests estereotips he d’afegir-hi alguns comentaris:

-No vaig trobar les galetes de mantega en caixa blava.

-Amsterdam no és el lloc on hi ha més bicicletes, queda confirmat que és Copenhaguen.

-No hi havia “La Sirenita”, estava a Shangai. En el seu lloc hi havia una pantalla permetia veure-la en directe.

Per tant, desil·lusionada en alguns aspectes, però per sort, el tema de la pantalla en directe ho va salvar una mica, i el que va donar punts a la ciutat van ser els diversos elements de Street màrqueting que vaig trobar tot passejant.

El primer element era una cigarreta gegant.  Impulsada per la meva passió a les coses no comuns, li vaig fer una fotografia, tot i que en aquell moment no sabia de que es tractava, no quedava clar. Dies més tard vaig ensopegar amb un got  de cafè esclafat. De nou en vaig fer fotografia, però aquest cop si que vaig veure que es tractava d’una campanya publicitària i no pas d’escultures o obres d’art (literalment parlant). Un cartell adjunt a la figura gegant donava a entendre que per tota la ciutat es podien trobar 7 elements diferents: una cigarreta, un mapa, un entrepà,etc.  Aquets elements tenien la funció de conscienciar a la gent de que calia mantenir la ciutat neta.

De nou, com en un post anterior, em trobava davant una campanya de publicitat institucional que per objectiu tenia conscienciar a la gent i que ho feia amb elements de street màrqueting.

Premi! Tenia la impressió que la ciutat no estava prou neta, i ho volien combatre amb tècniques que m’agraden. Tanmateix, i  sobretot en vista de com es veuen de netes les peces a les fotografies, tinc dubtes sobre l’eficàcia de la campanya per molt que m’agradin els elements.

Copenhaguen em va donar a conèixer moltes d’aquestes curiositats que m’inquieten. Les vull compartir, i per això encara faré un parell de posts sobre aquesta ciutat i el que algunes de les marques/institucions hi fan.

A tots, ben retrobats!

Sitges: “Mobile Shopping” i street màrqueting

A finals de Febrer s’anunciava que la vila de Sitges participaria durant sis mesos en un projecte pilot anomenat “Mobile Shopping. Sitges 2010”. Tot plegat consistiria en testejar la viabilitat de fer pagaments als establiments de la vila a través de terminals mòbils, i valorar una possible implantació a la resta de l’Estat espanyol en un futur. En aquest projecte hi col•laborarien Movistar, “La Caixa”, Visa, Samsung i l’Ajuntament de Sitges, dotant 1.500 terminals mòbils als habitants de la vila que podrien efectuar el pagament de les seves compres en 500 establiments de la mateixa vila.

El projecte i la seva innovació apunten cap a una convergència i integració de diferents elements i funcions en un sol aparell. Tendència que ja era visible en l’evolució que hem pogut contemplar fins ara amb els terminals mòbils. D’utilitzar-los com a aparells per fer trucades i enviar missatges de text hem passat a convertir-los en aparells indispensables per al nostre dia a dia, els hem convertit en una prolongació de nosaltres mateixos i el projecte incita a que anirà a més. Viure i veure amb proximitat aquesta evolució és quelcom que ja em crida l’atenció, i sigui o no positiu el resultat del projecte recolzo que la importància rau en seguir innovant, evolucionant i adaptant-nos en aquest canvi que avança tant ràpidament i fa que s’hagin de buscar nous models de negoci per no quedar obsolets.

Bé, finalment aquest passat dijous es va iniciar el projecte, i amb ell tota una campanya de comunicació que envaeix els carrers de la vila. Cal innovar? D’acord. Cal informar? D’acord. Però, cal convertir la vila en un parc temàtic any rere any? I llanço aquesta pregunta perquè tot i saber que existeix una campanya de comunicació que crec que serà prou efectiva, aquesta ve acompanyada d’un element de street màrqueting que han plantificat a la plaça de l’estació i, casualment, al costat de la recent estrenada oficina de turisme. Idoni! Tots els turistes i viatgers de tren, sí o sí, hauran de veure que genial, innovadora i comercial és Sitges. Ara, podran fer realitat aquesta experiència de pagar amb el seu mòbil? Ho dubto!

No sé si calia plantificar aquesta bossa gegant davant l’estació, probablement la utilitat més rentable que tindrà serà distreure una estona al personal, tal i com va passar amb el street màrqueting que podíem veure l’any anterior al passeig de la mateixa vila. Aleshores podíem trobar dos peus gegants en ple passeig, la funció dels quals era informar de la reconversió del passeig en zona no transitable per cotxes. Impactaven, però altre cop eren una atracció temàtica. Si volies saber de que anava la cosa t’havies d’apropar molt, i evidentment no tothom ho fa. Tot i així, es pot dir que va servir per tenir-hi la gent al damunt constantment, treure dues places d’aparcament i seguir tenint els habitants en contra per la reconversió de la zona. Per sort aquesta vegada han incentivat a part dels habitants i podran pair el veure aquest nou element.

Estic a favor del street màrqueting sempre i quan té una raó de ser i la seva aplicació te una argumentació coherent, i no l’acabo de trobar en aquests dos casos. Estem parlant de publicitat institucional, un tipus de publicitat que en la seva essència te com a objectius informar i, entre línies, dir que com ho fan de bé els nostres actuals governants. L’Ajuntament de Sitges és una institució pública, però, realment comparteix aquests dos objectius en els dos casos exposats? Opto per altres vies, i estic a l’espera de veure  quina serà la propera atracció de street màrqueting que ens oferirà.