Category Archives: Llibres

David Ogilvy fa anys!

Avui, 23 de Juny del 2011,  David Ogilvy faria anys, concretament cent. David Ogilvy va ser un publicitari anglès que va triomfar com a tal a Nova York i que es va retirar a França.

El David Ogilvy publicitari m’apassiona  i sovint em segueix sorprenent cada vegada que descobreixo algo que hi te relació, per això avui no volia passar per alt una data com aquesta. El David Ogilvy que va més enllà de l’entorn publicitari amaga anècdotes i fets ben curiosos. Don Draper protagonista de la  sèrie Madmen està inspirat en ell i ens hi pot acostar. Però si voleu seguir descobrint curiositats del David Ogilvy real, allunyat en molts punts del Don Draper creat per agradar, a banda dels seus llibres, proposo la lectura del llibre “David Ogilvy, el rey de Madison Avenue” de Kenneth Roman, una bibliografia que combina perfectament el publicitari i la persona.

En aquest dia hi ha més persones que el volen recordar. Un exemple és la imatge que podeu veure encapçalant aquest post creada per la divisió d’OgilvyOne Spain. Un segon exemple, molt enfocat a l’entorn digital i a la interacció és l’aplicació de Twitter que s’ha creat a nivell internacional per part del grup Ogilvy, i que lliga molt bé amb els exemples que solc comentar o tractar.

L’aplicació la trobem sota el domini do100.ogilvy.com . Permet crear la imatge de David Ogilvy a partir de l’avatar de totes aquelles persones que hi ha decidit participar. En aquest cas, una curiositat de l’aplicació és que et demana que deixis tenyir el teu avatar de vermell – color característic de l’empresa-. A banda d’aportar els teu avatar, l’aplicació permet emetre un tweet inspirador sota el hashtag #DO100 de tal manera que constantment en la imatge creada van apareixent els diferents tweets.

El resultat és aquest:


Sant Jordi ensucrat

No puc deixar en blanc una data com el 23 d’Abril. És Sant Jordi. Així que faig un incís en el bloc perquè, tot i que en bloc va ser ideat per parlar de temes que em neguitegen, especialment del mon en xarxa, per mi aquesta és una data assenyalada que provoca que segueixi creient en determinades coses i segueixi tenint inquietuds. El tinc associat a uns valors i uns significats que m’importen molt. M’omplen.

Vermelles, grogues, rosades, blanques, de molts colors, les roses surten al carrer. També ho fan els llibres. Junta apleguen a milers de persones al carrer per celebrar la festa de la rosa i el llibre, la festa de les lletres, la festa dels que s’estimen.

Tradicionalment, la rosa sempre ha estat una rosa de veritat, per en aquesta festa la creativitat també hi té lloc. Passejant perla Rambla de Barcelona, a banda de roses i llibres, també vaig poder veure diverses adaptacions de la rosa: de fusta, de paper, de roba, de metall, etc. Tot i així l’adaptació que més em va agradar va ser aquesta:

Carlota

Es tracta d’una Carlota, una galeta feta a mà per dues bessones catalanes, que en aquest cas vaig trobar en una xocolateria. No em va deixar indiferent, i vaig decidir comprar-la per regalar-la a algú molt estimat.

Els llibres, farcits de paraules, són els culpables de no deixar passiva i indiferent la meva ment, m’omplen d’inquietuds, de ganes de saber, de curiositat, i per seguir alimentant aquest fet, ja tinc entre mans dos nous llibres que tenia pendent de lectura: Excuses per no pensar d’Eduard Punset i El lladre de cervells de Pere Estupinyà.

Tot plegat una diada que omple els carrers de color, de cultura, de lletres. Una diada que s’allunya del terreny del qual solc parlar, però que en aquest cas, també hi arriba. En aquest sentit, podia haver fet un recull de roses virtuals, però penso que és molt millor deixar-vos un enllaç a la campanya de Sant Jordi ha desenvolupat Els amics de la gent gran: www.rosescontraloblit.com . El que han fet pot deixar sense paraules a més d’un, recordem que les emocions són una gran part de nosaltres.

Bon Sant Jordi a tothom!


Coneixes la xarxa social BookCrossing?

Davant la inquietud de voler saber-ne més sobre qualsevol temàtica que en un moment determinat ens interessa, què fem? Ràpidament accedim a la xarxa i amb l’ajuda d’un navegador som capaços d’obtenir alguna noció sobre el que buscàvem.

Aquesta opció no ha estat descartada, però amb l’objectiu de conèixer el moviment del BookCrossing, hem anat en busca el testimoni de l’expert i coneixedor de la matèria. Amb l’equip del Servei Central de Comunicació a les Xarxes Socials del Departament d’Internet de l’Ajuntament de Barcelona vaig entrevistar la Raquel Carlús, una bookcrosser de Barcelona.

Tot i que l’entrevista explica és el BookCrossing, podeu veure més detalls i anècdotes al text que acompanya l’entrevista en aquest enllaç del bloc de Barcelona. Desprès d’haver tractat i conegut el tema en més profunditat, interpreto que el BookCrossing és una xarxa social com la que ens presentava molt bé Eduard Punset en el seu últim capítol de Redes, i en aquest cas concret una xarxa social que combina molt bé l’offline amb l’online.

Si la idea del BookCrossing us ha agradat, doneu una ullada a l’acció de Sant Jordi “Barcelona als llibres, compartim-la!”, pot ser una oportunitat per animar-se a practicar-lo.

Ets BookCrossers? Has practicat mai el BookCrossing? Quina és la teva experiència?


Comprender la publicidad

Publicitat, una paraula coneguda i desconeguda per tothom. És paradoxal, sí, però alhora cert, i hi ha fets que així ho deixen entreveure. “Comprender la publicidad“, títol del nou llibre d’Antonio Caro, que inevitablement em fa pensar en el clàssic de la comunicació “Comprender los medios de comunicación” de M.McLuhan, tracta aquesta gran paradoxa.

Absolutament tots hem après a conviure amb publicitat, la trobem multitud de vegades en el nostre dia a dia. I, a dia d’avui podríem viure completament sense aquesta? Ho dubto, doncs entenc que moltes vegades la publicitat adopta el rol de presència reconfortant que ens projecta imatges idealitzades de nosaltres mateixos amb les quals ens identifiquem.  Tot i haver après a conviure amb ella, igual que quan una relació cau en un rol rutinari, també hem après a ubicar-la com un element natural, i com a tal deixem de focalitzar una atenció determinada perquè forma part del paisatge, i no suposa, generalment, novetat. Per tant, superficialment coneixem la seva existència, però no fem cap esforç per profunditzar en ella. Cal dir, però, que el fet de viure en una societat sense publicitat s’està duent a terme actualment a la ciutat de Sao Paulo.

Antonio Caro, el passat 8 de Febrer, va presentar aquest llibre de la mà de Joan Sabaté, Fernando de Felipe i Fransesc Canosa a la Facultat de Comunicació Blanquerna. En aquesta presentació, on hi havia cares conegudes de l’entorn publicitari barceloní, com Marçal Moliné que fou company de A. Caro en la dècada dels seixanta, es va defensar un discurs que reclamava fer un pas més per sobrepassar la paradoxa presentada. Fernando de Felipe destacava que “el libro que hoy nos presenta Antonio Caro trasciende el ámbito académico de la publicidad”. Francesc Canosa como editor no confesava que “desde hace unos años es lo que más me interesa. El libro trata un acto inusual y otorga un valor que debe ir a la alza: comprender”. Joan Sabaté, com a pròleg del mateix llibre afegia “la investigación publicitaria es la tarea más urgente que necesitan las ciencias sociales, estamos por la labor, y hay que impregnar los estudios de Publicidad de lo mismo, de comprensión”. En aquest context Antonio Caro concloïa agraint l’encàrrec de l’escriptura del llibre afegint que és un mal hàbit après en la professió.

No negaré que la presentació i l’ambient que s’hi va generar em va reconfortar molt. Estava envoltada d’individus amb qui compartia una passió, gent que mentalment donava una connotació més amplia al concepte i a la professió, més enllà de l’estereotipada idea de publicitat/engany. No estava sola, hi havia més individus apassionats per aquest mon i seguir intentant comprendre’l. I això és el que intentaré seguir fent!


Visc en un món distret?

Visc en un món distret?  Això mateix em vaig preguntar en llegir el títol d’una entrevista, que Barbara Celis feia a Nicholas G. Carr per al diari El País, anomenada “Mundo distraído”. Fins al moment la meva percepció m’havia fet pensar en que vivia en un món caòtic, ràpid i marcat per la instantaneïtat, però mai l’havia conceptualitzat com a distret.

No vaig poder evitar de llegir tota l’entrevista. Parlava d’Internet, parlava de ments, parlava d’evolució, parlava de societat, parlava de formes de pensament. I unia comunicació i psicologia, dues disciplines que m’interessen molt.

No vaig tenir-ne prou amb l’entrevista. Avui ha caigut a les meves mans l’últim llibre de Nicholas G. Carr, un individu que per mi havia estat desconegut fins ara, anomenat “Superficiales. ¿Qué está haciendo Internet con nuestras mentes?”. Tracta la interrelació dels conceptes esmenats. M’interessa saber i reflexionar sobre això: sobre com Internet i les NNTT ens ajuden, sobretot en el nostre dia a dia, però quin és el preu hem de pagar-ne.

Només n’he llegit les primeres pàgines. Probablement sigui recomanable, no ho sé. Ara per ara, sembla molt interessant.



%d bloggers like this: