Any nou, moment Cacaolat!

Ha estat encendre la ràdio i escoltar quelcom que m’ha agradat, tant des d’una vessant personal com des d’una vessant professional.

El febrer d’aquest any, davant la possibilitat que Cacaolat podria desaparèixer del mercat, vaig escriure un breu recorregut sobre aquesta marca. I desprès de sortir-ne amb un resultat esperançador en el qual Cacaolat va ser adquirit per Damm i Cobega, Cacacolat sap aprofitar el context que ha viscut i, llança el seu primer anunci d’aquesta nova etapa.

El trobo estratègicament molt encertat. Sap atrapar l’emoció d’aquells que han estat reivindicant la seva salvació i sap agrair i mostrar el resultat de tot el procés viscut al llarg d’aquest complicat període. Tot i que des d’ahir, ja corre per la xarxa amb més de 11.000 visualitzacions – i en un compte de Youtube recentment estrenat-, tal i com es va anunciar ahir des del twitter de la marca, en televisió serà llençat en un moment molt significatiu: el primer anunci de l’any – desbancant al habitual anunci de Freixenet-.

L’espot denota la tendència publicitària a la qual ens té acostumats el Grup Damm en les seves darreres campanyes. Com deia un dels tertulians de RAC1, “es nota que aquesta empresa es creu la marca i el producte”. Però vull destacar dues coses més: la transmissió que fa de què la marca escolta i agraeix als seus consumidors, o en aquest cas potser podríem parlar d’adeptes, entenent que Cacaolat podia estar considerada una Lovemark; i fent referència als valors de tradició amb el claim final “Des de sempre i per sempre”. Per tant, ens trobem amb una marca que malgrat les dificultats per les que ha passat, ha entès la importància d’escoltar al consumidor, i ho farà mantenint els seus orígens.

La identitat, com per exemple tenir a l’actor Roger Coma o què la cafeteria sigui una coneguda cafeteria del Born de Barcelona, no és casualitat i ens marca un valor de pertinença concret, també reconeixible en altres campanyes del grup.

El primer espot de l’any és un esdeveniment que interessa i commou la curiositat més enllà de l’entorn publicitari. Celebro que aquest any aquest esdeveniment sigui també un moment Cacaolat.

Feliç 2012 a tots!

Som “homo distraidus”?

Remenant per l’actualitat publicitaria he anat a parar el nou spot de Nestea:

És evident que l’eslògan d’aquesta campanya, “Bienvenido a este instante”, apel·la a la importància del moment concret. Recurs que podem trobar en moltes i diverses campanyes publicitàries marcades per la Postmodernitat, en la qual els valors tradicionals han deixat pas a valors més efímers i volàtils. Zygmunt Bauman,Gilles Lipovetsky, Jürgen Habermas, Jean-François Lyotard són alguns autors que tracten aquest tema i ens ajudaran a entendre’l. Tot i així, el que avui em fa aturar-m’hi i parlar-ne no és això. És el fet de com l’espot introdueix el concepte de “homo distraidus”, que segurament pot ser una conseqüència de la postmodernitat que ens exposen els autors esmenats.

Aquest concepte i les imatges que en l’espot fan referència a hàbits adquirits amb les noves tecnologies m’han fet reflexionar . Realment tot el nou entorn digital ens està duent  a una realitat distreta? Tot el que fem amb les noves tecnologies és únicament distreure’ns?Pensem-hi. Fins ara el tema sobre els efectes que les noves tecnologies produïen en l’atenció humana eren tractats a nivells científics i acadèmics, però ja el tenim a l’abast de tota la societat. En forma d’espot se’ns dóna a conèixer un tema que s’està debatent, i tot i que pugui semblar banal o divertit – sobretot perquè el to de l’anunci així ho mostra- , no ho és tant, i és un dels fronts que està tractant i debatent amb força en diferents rams acadèmics.

Sobre aquest tema, Nicholas G. Carr, autor del llibre “Superficiales:¿Qué está haciendo Internet con nuestras mentes?”, ens dóna exemples i arguments de com està canviant la forma de pensar i de fer de la humanitat a causa dels diferents avenços tècnics. A nivell tècnic explica que hem passat de fer menys ús de la memòria a llarg termini a fer un ús molt elevat de la memòria a curt termini, sobretot per la quantitat d’impulsos visuals i elèctrics als que ens hem acostumat perquè ens avisin de que una llum de color vermell vol dir una cosa i no un altra. S’ha de pressuposar que ens donen comoditat de pensament, ja que al cervell li encanta la comoditat.  La calculadora pot ser un precedent entenedor per a tots del com ens afecta la comoditat de les noves tecnologies. Quan ens ensenyen a fer-la servir sovint es deixa de pensar per si sol, però és necessari saber calcular, oi?

En aquest sentit, segons Nicholas G. Carr, un dels efectes que això provoca aquest auge de les noves tecnologies sobre l’atenció és la dificultat afegida d’entendre relats llargs o fer immersió en lectures complicades.  Es mostra crític envers la idea que la humanitat segueixi aquest camí, però al mateix temps reconeix que ell és una pròpia presa del seu correu electrònic, del seu mòbil i dels diferents avisos que té programats en les xarxes socials.

Un cops vist l’espot i llegit el llibre del qual us parlo puc entendre que hi ha una preocupació i que és interessant avaluar com a evolució de societat. Tanmateix, a títol personal, sabent que passo moltes hores en xarxa i envoltada d’avisos tecnològics, penso que és de pròpia responsabilitat administrar un consum equilibrat de noves tecnologies (dosis de memòria a curt termini) i d’elements que ens en facin no ser dependents d’elles (buscant dosis de memòria a llarg termini).

Si has arribat fins aquí és que encara no deus ser “homo distraidus”!

*Publicat al bloc del diari El Punt

Estrella Damm: tret de sortida a l’estiu

El calendari i les càlides temperatures, any rere any, ens recorden que l’estiu és apunt de tocar el pom de la porta. Tres anys ençà s’hi ha sumat un altre element: els espots d’Estrella Damm emmarcats en el claim “Mediterráneamente”. 

Puntual com sempre, a finals de Maig, tot i que encara no s’ha estrenat a televisió, Estrella Damm ja ens ha deixat veure l’espot d’aquest estiu a través de youtube. Des d’aquest matí no ha deixat de donar voltes per la xarxa, de 300 visites que tenia el primer cop que l’he vist ja ha augmentat cap a més de 14.500. Ha generat comentaris de tota mena, tant positius com negatius. Però preval que hi han estat, i sembla indicar que la societat volíem saber quina història i quina música ens oferiria aquest any.

Sense deixar de reivindicar la procedència i manera de fer de la marca (“Mediterráneamente”), fent servir el mateix esquema de sempre ( un romanç i un nou grup de música) i adaptat a la realitat del context social, de la mà de l’agència Villarrosàs, Estrella Damm ens ofereix un estiu 2011 aixì:

Ens mostra un estiu que combina feina, esforç, plaer i diversió, tot plegat, a prop de casa. Aquest any no surt de Catalunya, es queda a la CostaBrava. I alhora,  l’eslògan “ A veces lo normal puede ser extraordinario” denota que la normalitat també pot tenir molts elements positius. Tot i així, a diferència d’altres anys s’hi suma la compareixença de Ferran Adrià, com a celebrity, i la promoció del seu restaurant, El Bulli.  En aquest cas la publicitat també seria un reflex de la societat però, com a branca de la comunicació que és, no perdem de vista que sempre adopta un punt de vista concret.

A banda de les imatges i la història, si ens fixem en la música, l’altre principal característica d’aquests espots, el nou “I wish that I could see you soon”, de Herman Düne, no evoca el mateix que evocaven les propostes de Billy the vision and the dancers i The Triangles. En les anteriors hi havia un punt d’enganxada en la tornada de la peça, i la nova proposta manca d’aquest element. Tanmateix, el públic jutjarà si mereix la conversió de cançó de l’estiu o no.

#quetenim , que se’n parli

Aquest matí Catalunya s’ha llevat amb un nou espot. Això no és novetat, doncs cada dia passa.  El que no passa cada dia amb tots els espots que veiem és que tinguin la repercussió que ha tingut aquest en les seves poques hores públiques que han passat des de la seva primera emissió per Internet ( i en breu a Tv3) .  És evident, estic parlant del nou espot d’Estrella Damm anomenat  “FC Barcelona Estrella Damm 2011 #quetenim“, que en aquest cas apel•la a les bondats de Catalunya per construir el seu discurs.  I és que, tal i com comentava fa uns mesos en un post anterior, des de que Estrella Damm treballa amb l’agència Villarosàs, agradin més o menys al públic, aquests són notoris i aconsegueixen que la gent en parli.

El que sí ha estat novetat en aquesta espot ha estat la inclusió d’un hashtag –vinculant així offline i online– que buscava repercussió a Twitter (#quetenim).  Així ha estat.  La xarxa no ha deixat de fer-ne soroll al llarg del dia.  Seguint el hashtag i altres canals d’Internet es podien llegir opinions i comentaris de tots colors: positius, negatius, comparatius, etc.  Amb tota aquesta informació generada em podria posar a analitzar l’espot en quant a contingut, discurs, imatges, actors, el que ha estat encertat o no; però no ho faré. Em limitaré a esmentar que Estrella Damm ha aconseguit ocupar la ment i l’opinió del públic durant tot un dia. Penso que aquest era l’objectiu que buscaven: que se’n parlés. I si l’era, no hi ha cap mena de dubte de que ho han aconseguit.

Un apunt final que com a publicitària m’ha fet gràcia –doncs deixa molt bé els publicitaris- , i reflexa la idea de que la publicitat a vegades ens permet esvair del ‘moment real’; és un tweet emès pel periodista Toni Aira:

Community manager i Fanta, una professió cool

Fa uns mesos prenia un cafè amb un amic periodista que em preguntava: “això de la comunicació digital, les xarxes socials…què? Aquí que hi feu els publicitaris?” En aquella conversa va sorgir la figura del community manager, i mentre li explicava va dir: “sou massa complicats, no us entendré mai”. Fa uns dies me’l torno a trobar i em diu: “recordes que no volia saber gaire sobre els community managers? Doncs, degut a una promoció de Fanta he descobert que no em queda tant lluny, ho faig diàriament a la feina. Sóc un community manager!”.

I es que fa mesos aquesta nomenclatura era ben poc coneguda i avui és molt cool. Tant cool que Fanta la ha utilitzat com a reclam de participació en la seva nova promoció Robertus, col.locant-la al costat de dues professions més: surfista i dj.

No sé que haurà semblat a la resta del sector, ni si consideren aquesta professió com un dia a dia cool, tanmateix, personalment, a mi m’ha semblat curiós que aquest sigui un reclam de participació a una promoció. Els grans desconeguts salten a estar en boca de tothom.Veurem com evoluciona el tema. Ara per ara, l’estratègia de Fanta, fent ús d’aquesta professió, ja ha provocat que comunity managers, twittaires i gent del sector en parli i en faci ressò a la xara. Un exemple és aquest vídeo d’una participant.