ANIVERSARI AMB DOSI CREATIVA

Amb el període nadalenc acabat i la bogeria de les rebaixes iniciada, entre mig de molta gent i amb el cap més aquí que allà, un aparador em va cridar l’atenció.

Res a veure amb el Nadal que els cartells encara recordaven, ni amb els grans cartells de rebaixes que inundaven la resta d’establiments. Un aparador petitó construït amb molta gràcia i amb uns colors ben vius. Entre tant de color hi havia uns elements visuals que destacaven més que la resta: uns números gegants.

Em trobava davant d’una cereria i aquells números tant grans eren espelmes de colors molt llampants. Les presses no em van permetre aturar-m’hi més, però vaig pensar que allò podia ser una dosi de creativitat per alguna celebració ben assenyalada. Us deixo una foto on podeu veure la mida en comparació amb un bolígraf Bic:

I vet aquí! Pensant en l’aniversari d’ algú molt especial, la cereria em va venir al cap…

Trobo avorrit allò de “diga’m que vols que et regali o que necessites i t’ho compro”. No li trobo la gràcia. Per contra, en aquestes ocasions m’encanten les personalitzacions i/o els detalls que fan que aquell moment es converteixi en una experiència especial. I m’atreveixo a dir que això també és una dosi de creativitat. Podeu veure l’impacte de les espelmes enceses en aquesta segona imatge:

Per mi impactant, i la cara il·lusionada de la persona en veure aquestes espelmes enceses per ella estic segura que no l’oblidaré. Va causar furor!

La botiga es diu Cereria Abella i la podeu trobar a Barcelona al C/Boters, 5.

Descobrint La Rambla

La Rambla és un dels carrers més emblemàtics de Barcelona. Es transitat per milers de persones dia rere dia. De fet, m’atreveixo a dir que és un carrer que no dorm mai. Però si en aquest anar i venir ens plantegem recórrer la Rambla de forma tranquil•la trobarem que aquesta amaga bonics i curiosos detalls:

Amb l’equip del Servei Central de Comunicació a les Xarxes Socials de l’Ajuntament de Barcelona he tingut l’oportunitat de dur a terme aquest passeig. En podeu veure el resultat en el vídeo superior.

Aquest vídeo complementa els vídeos i les rutes dels quals ja vaig parlar fa uns dies en el post de Descobrint Barcelona. Però per descobrir encara més detalls de La Rambla, com per exemple, el per què també s’anomena Les Rambles, podeu consultar la peça sencera al bloc de Barcelona.

Bon passeig!

El dia en rosa

Si tanco els ulls per posar en imatges tot allò que em ve a la ment quan penso en la paraula “pit” la majoria d’imatges evoquen positivitat, benestar, tendresa, calidesa… Però tota realitat és aquesta? Malgrat no m’agradi hi ha persones que la paraula “pit” la simbolitzen amb imatges més dures. Avui és probable que veiem aquella imatge càlida, però i demà? Qui ens assegura que seguirà sent la mateixa imatge?

Segons l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) una de cada vuit dones desenvoluparà un càncer de mama al llarg de la seva vida. La dada m’esfereeix, però també és cert que els avenços i la investigació estan permetent taxes de curació del 90%.

Avui, com cada 19 d’Octubre, se celebra el Dia Internacional Contra el Càncer de Mama, i moltes marques, més enllà de les que es dirigeixen a un públic femení, se sumen a la lluita. Veiem alguns exemples de com ho fan?

– Ausonia fa anys que treballa amb el que anomenen “compromiso con la mujer”. En aquest programa hi ha un apartat dut a terme en col•laboració amb l’AECC que justament té per objectiu la lluita contra el càncer de mama. És un programa que es du a terme amb continuïtat, no només avui. Us convido a donar una ullada a “El libro rosa”, on hi trobareu testimonis i histories explicades per les usuàries; a la seva”RedAusonia“ contra el càncer de mama; i especialment a l’aplicació de Facebook que han fet per a celebrar el dia d’avui: una aplicació que permet posar el mocador rosa també a les teves amistats.

– Mango, una marca de moda inicialment femenina i, actualment, també masculina, ha enviat un e-mailing a les seves clientes oferint la compra d’una samarreta dissenyada per Jordi Labanda en motiu d’aquest dia. La samarreta també es rosa, i els beneficis obtinguts es destinaran a l’investigació i tractament del càncer de mama.

– TMB, sota el concepte “Mou-te contra el càncer de mama” ha creat una aplicació de Facebook que consisteix en deixar un missatge contra el càncer de mama en un post-it virtual, per acabar unint tots els post-its en format paper en un llaç gegant de color rosa a l’estació de metro de Passeig de Gràcia.

– Agbar, avui entre les 21:00h i les 24:00h il•luminarà la seva torre de color rosa per sumar-se a la lluita d’aquesta malaltia. Igual que aquest edifici, també s’il•luminarà la Casa Batlló i l’Ajuntament de Barcelona.

– Samsung, una empresa dedicada a la tecnologia, posarà a la venda un nou model de telèfon mòbil anomenat Samsung Galaxy S SCL Pink Ribbon creat per ajudar a la Federación de Mujeres contra el Cáncer de Mama (FECMA).

– Buckler 0,0, una cervesa sense alcohol, patrocina l’anomenada “La Carrera de la Mujer” per recaptar fons i cedir-los per aquesta lluita. La cursa es disputa a vuit ciutats espanyoles al llarg de l’any. A més a més, aquest any s’han proposat dur a terme “El reto de Pilar”, aconseguir 22.000 missatges de recolzament a una corredora que va patir càncer de mama, la qual estarà present a les vuit ciutats on es disputa la cursa. Si la Pilar aconsegueix aquests missatges Buckler 0,0 donarà 22.000€ per als tractaments psicològics d’aquelles persones que pateixen la malaltia.

Hi ha qui titllarà d’oportunistes aquestes accions. Hi ha qui qüestionarà el haver escollit aquesta malaltia i no una altra. Segurament es poden fer moltes critiques o reflexions al voltant d’aquest tema. En alguns d’aquests projectes que he presentat, i que se segueixen duent a terme des de fa anys, hi vaig tenir l’oportunitat de col•laborar com a publicitària, i sempre hi ha qüestionaments oberts perquè, com en tot, mai agradaràs a tothom. Avui el meu objectiu és sumar-me a la sensibilització d’aquesta malaltia a través d’aquest petit recull d’exemples de la comunicació que fan algunes marques al respecte. D’alguna manera em sumo al dia en rosa!

* Post publicat a la xarxa de blocs de El Punt Avui

Les culleres de Can Culleretes

Aquest estiu vaig anar a entrevistar a la família Agut-Maubens, propietaris del restaurant més antic de Barcelona: Can Culleretes. El resultat d’aquella entrevista, que recordo amb especial emotivitat, el podem trobar en aquest enllaç del bloc de Barcelona: Can Culleretes, el restaurant més antic de Barcelona.

A banda del que explico en aquest post hi ha un petit detall entorn la publicitat del restaurant que no vull deixar de compartir, i que a més juga amb l’estri que dóna nom al local. En Carlos, net de la Sussi i en Siscu, mentre em fixava en els tantíssims detalls que caracteritzen l’ambient, em va mostrar aquest quadre:

Sí, són culleretes. Culleretes de fusta fetes a mà, i no n’hi ha una igual que l’altra. Però si ens hi fixem bé, com es pot apreciar en la següent imatge, veurem que porten inscrit el nom del restaurant.

Tal i com m’explicava en Carlos, aquestes culleretes eren un element publicitari que el mateix Siscu Agut repartia a les portes del Teatre Romea en acabar les funcions per tal de captar clients.  Daten dels anys seixanta, i les tenen exposades en una vitrina perquè les van recuperar no fa gaire mentre feien canvis i re ubicaven espais .

A ran d’aquesta gran troballa publicitària, que ens deixa entreveure el què era i el què és avui Can Culleretes, en la celebració dels seus 225 anys, a banda d’unes noves targetes que ho recorden, han produït un gadget semblant a l’antic per als clients: culleres de fusta, en aquesta ocasió totes de la meteixa mida i idéntiques unes a les altres, imantades i amb el recordatori de la celebració.

Tot plegat em va traslladar en un munt d’anècdotes que unien part dels meus diferents interessos, i és per aquest motiu que no podia deixar de compartir-ho.

Si decidiu anar-hi us recomano el pica-pica de peix i marisc!

Texas, el primer cartell

 

Francesc Borderia Soler, “l’home del cinema de Sitges”, és un sitgetà enamorat del cinema però també de la vila. Durant molts anys va exercir de coordinador de la programació cinematogràfica de “El Retiro”. Ara, ja jubilat, el podem llegir a“L’eco de Sitges”, escoltar a “Radio Maricel” i seguir la seva pàgina de Facebook anomenada “El cinema a Sitges“. Aquestes dues passions l’han fet coneixedor de moltes coses, tant del cinema com de Sitges, i és així com va descobrir algo que em fa especial il·lusió mostrar. Com es pot veure en la imatge es tracta d’un cartell. El primer cartell del Bar Texas. 

 

M’agraden molt els cartells publicitaris, però aquest compta amb un component emocional molt elevat. Hi ha qui ho sap, però per als qui no ho saben el Texas forma part de la meva infantesa, de la meva identitat. Un establiment que van tirar endavant els meus avis, la Carmen i en Tofol, i que esdevingué el negoci familiar.

Avui, tot i estar tancat encara forma part del meu dia a dia, doncs hi ha qui em coneix com “la filla de la Montse del Texas“.

 

Imatge: de Francesc Borderia Soler

David Ogilvy t’assessora

Mantenir una conversa amb David Ogilvy és algo que m’agradaria molt, malgrat la impossibilitat que existeix. Dubto en ser l’única persona que tingui aquesta inquietud i en commemoració del seu 100 aniversari, a banda de les idees ja exposades en l’últim post, l’equip d’Ogilvy China ha fet una proposta ben curiosa.

Es tracta d’una aplicació per Iphone anomenada “Pitch David” amb la qual podem donar a conèixer propostes publicitàries a l’anomenat iOgilvy i ell mateix dóna la seva opinió.

No és mantenir una conversa, però m’ha semblat una aplicació divertida i curiosa per als que ens agrada el personatge, la publicitat i tot el nou entorn comunicatiu.

 

*Publicat al bloc del diari El Punt

David Ogilvy fa anys!

Avui, 23 de Juny del 2011,  David Ogilvy faria anys, concretament cent. David Ogilvy va ser un publicitari anglès que va triomfar com a tal a Nova York i que es va retirar a França.

El David Ogilvy publicitari m’apassiona  i sovint em segueix sorprenent cada vegada que descobreixo algo que hi te relació, per això avui no volia passar per alt una data com aquesta. El David Ogilvy que va més enllà de l’entorn publicitari amaga anècdotes i fets ben curiosos. Don Draper protagonista de la  sèrie Madmen està inspirat en ell i ens hi pot acostar. Però si voleu seguir descobrint curiositats del David Ogilvy real, allunyat en molts punts del Don Draper creat per agradar, a banda dels seus llibres, proposo la lectura del llibre “David Ogilvy, el rey de Madison Avenue” de Kenneth Roman, una bibliografia que combina perfectament el publicitari i la persona.

En aquest dia hi ha més persones que el volen recordar. Un exemple és la imatge que podeu veure encapçalant aquest post creada per la divisió d’OgilvyOne Spain. Un segon exemple, molt enfocat a l’entorn digital i a la interacció és l’aplicació de Twitter que s’ha creat a nivell internacional per part del grup Ogilvy, i que lliga molt bé amb els exemples que solc comentar o tractar.

L’aplicació la trobem sota el domini do100.ogilvy.com . Permet crear la imatge de David Ogilvy a partir de l’avatar de totes aquelles persones que hi ha decidit participar. En aquest cas, una curiositat de l’aplicació és que et demana que deixis tenyir el teu avatar de vermell – color característic de l’empresa-. A banda d’aportar els teu avatar, l’aplicació permet emetre un tweet inspirador sota el hashtag #DO100 de tal manera que constantment en la imatge creada van apareixent els diferents tweets.

El resultat és aquest:

Customització a la capçalera de Google

La tipografia es un dels elements que permeten identificar una marca. Sumada al seu color, un cop la tenim associada i vinculada fortament a una marca podem identificar-les amb facilitat.

En aquest via, combinant el cercador de Google i la tipografia de marques conegudes, he descobert un aplicatiu interactiu que permet personalitzar la capçalera del nostre navegador Google amb tipografies que la majoria coneixem.

Jo mateixa ho he provat amb algunes:

S’identifiquen tots, oi?

M’ha semblat un aplicatiu curiós que permet la interacció i el divertiment. Em sembla interessant la possibilitat de jugar amb les marques i nosaltres mateixos per crear una nova experiència, més enllà del servei que li donem a l’aplicació, que al final serà un moment lúdic que permetrà que siguem el centre de cada una de les marques que utilitzem.

En aquest enllaç podeu provar-ho.

L’Edat Mitjana a Twitter i Facebook

La setmana passada va ser Sant Jordi i molts ho vam celebrar amb roses i llibres. Però, sabeu on diu la llegenda que Sant Jordi va matar al drac i va alliberar la princesa? A Montblanc, un poble de les comarques tarragonines, on des de 1987 podem gaudir de l’anomenada Setmana Medieval caracteritzada per les representacions de la llegenda i la transformació que fa el poble per esdevenir de nou en èpoques passades.

En entrar al Montblanc emmurallat deixem enrere l’època contemporània per endinsar-nos i reviure  l’Edat Mitjana sobretot amb la imaginació, però si hi anem durant les festes de la Setmana Medieval s’hi suma un fet:  els nostres contemporanis que habiten a Montblanc també esdevenen vilatans de l’Edat Mitjana, i ens permeten gaudir d’una magnifica escenificació gaudible en tots els sentits. En aquest marc, aquesta reviscuda Edat Mitjana també es preocupa pels avenços tecnològics per tal d’alliberar l’home de diferents càrregues, i caminar mirant cap al futur.  En aquest sentit, d’un temps ençà hi ha hagut avenços, s’ha aconseguit que l’Edat Mitjana esbrinés l’entorn 2.0, i alhora que l’entorn 2.0 que contemporàniament coneixem també visques les festes i tradicions d’aquella època. I és que tal i com podem veure en aquests enllaços de Youtube, Flickr, Facebook i Twitter a través de Setmana Medieval l’Edat Mitjana és com s’ha obert un nou espai per endinsar-se plenament en aquest entorn.

Tot i ser una novetat enorme per l’època que estem tractant, cal dir que no deixen de ser innovadors buscant la manera d’entrellaçar-se amb l’època contemporània. Han sabut crear pont entre una i altre, i ho han fet mitjançant una proposta de concurs. Conviden a aquells usuaris contemporanis que visitin la Setmana Medieval, per una banda a deixar empremta fotogràfica al Facebook i, per altra banda, a deixar empremta via tweet amb incorporació de l’etiqueta #setmanamedieval al mur del Twitter. El premi i les bases de participació les podeu trobar aquí.

Allò rellevant no són les èpoques, el creuament d’aquestes o el concurs en si. Allò rellevant és poder veure com una festa com la Setmana Medieval de Montblanc ha sabut trobar el seu lloc a les xarxes socials d’una forma constructiva, generadora d’interès i creadora de comunitat.  Veure com amb eines com les exposades s’ha pogut arribar d’una altra manera als visitants, aconseguint segurament, que el boca orella sigui encara més ampli.

Si hi podeu anar no deixeu de fer-ho, hi gaudireu.

*Publicat al bloc del diari El Punt i imprés al diari de la Conca de Barberà

Sant Jordi ensucrat

No puc deixar en blanc una data com el 23 d’Abril. És Sant Jordi. Així que faig un incís en el bloc perquè, tot i que en bloc va ser ideat per parlar de temes que em neguitegen, especialment del mon en xarxa, per mi aquesta és una data assenyalada que provoca que segueixi creient en determinades coses i segueixi tenint inquietuds. El tinc associat a uns valors i uns significats que m’importen molt. M’omplen.

Vermelles, grogues, rosades, blanques, de molts colors, les roses surten al carrer. També ho fan els llibres. Junta apleguen a milers de persones al carrer per celebrar la festa de la rosa i el llibre, la festa de les lletres, la festa dels que s’estimen.

Tradicionalment, la rosa sempre ha estat una rosa de veritat, per en aquesta festa la creativitat també hi té lloc. Passejant perla Rambla de Barcelona, a banda de roses i llibres, també vaig poder veure diverses adaptacions de la rosa: de fusta, de paper, de roba, de metall, etc. Tot i així l’adaptació que més em va agradar va ser aquesta:

Es tracta d’una Carlota, una galeta feta a mà per dues bessones catalanes, que en aquest cas vaig trobar en una xocolateria. No em va deixar indiferent, i vaig decidir comprar-la per regalar-la a algú molt estimat.

Els llibres, farcits de paraules, són els culpables de no deixar passiva i indiferent la meva ment, m’omplen d’inquietuds, de ganes de saber, de curiositat, i per seguir alimentant aquest fet, ja tinc entre mans dos nous llibres que tenia pendent de lectura: “Excuses per no pensar” d’Eduard Punset i “El lladre de cervells” de Pere Estupinyà.

Tot plegat una diada que omple els carrers de color, de cultura, de lletres. Una diada que s’allunya del terreny del qual solc parlar, però que en aquest cas, també hi arriba. En aquest sentit, podia haver fet un recull de roses virtuals, però penso que és molt millor deixar-vos un enllaç a la campanya de Sant Jordi ha desenvolupat Els amics de la gent gran: www.rosescontraloblit.com . El que han fet pot deixar sense paraules a més d’un, recordem que les emocions són una gran part de nosaltres.

Bon Sant Jordi a tothom!