Category Archives: Comunicacio Digital

No fer res és car, fer alguna cosa és barat

La Asociación Española para la Gerencia de Centros Urbanos (AGECU) es va trobar el passat 4 de Juny a Barcelona per dur a terme un Seminari de Comunicació Digital previ a la celebració de la seva assemblea anual. La jornada es va dur a terme al Consorci de Comerç Artesania i Moda, on es va exposar un total de quatre ponències a càrrec de Àlex Lopez, Carles Ferrer, Lluís Serra i servidora.

De totes les presentacions en vaig aprendre coses, sobretot, perquè a diferència de la meva quotidianitat, molt més focalitzada en la comunicació d’institucions públiques, la resta de presentacions estaven enfocades al sector del retail.
Tot i que el target a qui anava dirigida la presentació eren retailers, considero que la meva presentació hi tenia cabuda a un nivell transversal. M’havien demanat que parles de reputació digital i aquesta és la presentació que va acompanyar la meva exposició:

 

 

Considero oportú compartir aquesta presentació per tal de seguir avançant en la professionalització d’aquest nou escenari comuniactiu. Tal i com va dir el Diputat de Comerça de la Diputació de Barcelona, Jordi Subirana, en el seu discurs de clausura, apel·lant a quelcom exposat al llarg de la presentació, un missatge a recordar i no perdre de vista és: no fer res és car, fer alguna cosa es barat.


#CarnavalSitges 2.0 i +

No sempre plou a gust de tothom. És sabut. I de tot en podem trobar el punt positiu. El Carnaval de Sitges 2012 no passa sense deixar controvèrsies. Les rues han avançat els seus horaris: la rua infantil a les 15:00h i la rua dels adults a les 19:30h. L’horari habitual era a les 22:00h, però l’any passat ja es va avançar a les 21:00h. Aquest fet, a simple vista no sembla tant important, i la organització l’argumenta fent referència a millores de seguretat per a tothom i vetllar per una millor participació.

No tothom hi està d’acord per múltiples motius. Per exemple, aquells participants a la rua que treballen fins les 18:00h o les 19:00h, a la vila o fora, han hagut de fer peripècies o demanar festa per poder-la gaudir com cal. Però és cert que en aquests casos guanya la passió, i malgrat el desacord de molts, s’ha seguit endavant amb l’esperit de la festa per gaudir-la en el seu màxim exponent.

D’entre tots els punts positius que hi podem trobar m’agradaria d’estacar-ne un parell: la cobertura televisiva i l’aspecte 2.0 que hi ha pogut haver.

– Que hi hagi una retransmissió en directe és quelcom molt positiu per al Carnaval i no ho hauríem de deixar perdre. A traves de TDT Garraf el Carnaval arriba a molts sitgetans, sobretot gent gran, i altres persones que en altres moments l’han pogut viure i el volen seguir gaudint. També és d’elogiar la cobertura de mitjans que ha tingut, tot i que penso que ha questa ha quedat massa exposada a les bondats d’aquesta festa, no deixant entreveure que no tot són flors i violes.

– I l’aspecte 2.0 inclou diferents punts. Hem tingut un Carnestoltes que de la mà de la Colla Xispun ha anat retransmetent el seu recorregut i agenda, fins ara no havia passat. Però si que ja hi havia altres colles com Markatú Batukada que ja porten temps fent una feina de difusió a traves de les xarxes socials. Per altra banda, l’Ajuntament ha posat a treballar diversos aspectes de les xarxes socials per aquest esdeveniment. Com a novetat han estrenat un perfil a Forursquare, lloc on han creat un recorregut amb suggerencies i comentaris vinculats a la festivitat. També han emès constantment a Twitter i Facebook, s’agraeix. Però faig força en la paraula emès perquè les xarxes socials no són un espai on únicament calgui emetre, també són un lloc per crear conversa, escoltar i contestar. No sempre agradarà allò que ens arribi, però certament veient el mur de Facebook i el timeline de Twitter he trobat a faltar aquest aspecte.

I en aquest aspecte 2.0 no es pot deixar de fer esmena a totes aquelles persones que sota l’etiqueta #carnavalSitges han anat dient la seva publicant tota mena de contingut. El que ha passat en aquest hashtag, evidentment incontrolable, és un nou aspecte del Carnaval que també comunica i mostra diferents realitats d’un mateix acte i una mateixa vila.

He pogut gaudir el Carnaval de Sitges. Sí d’una altra manera diferent a la que coneixia fins ara. Però com a sitgetana que sóc celebro que sigui un acte que mostra Sitges i marqui un posicionament interessant i notori. Espero que les mesures que s’han aplicat, i les que es puguin aplicar en un futur, realment serveixin per combatre imatges que malgrat tot encara se segueixen veient (minut 10:35 del vídeo).


La Revista de Blanquerna

A inicis del 2005, posant fi a una etapa per encetar l’aventura universitària, vaig descobrir la Facultat de Comunicació Blanquerna i, també, La Revista de Blanquerna.
Avui, set anys després de veure per primera vegada aquella revista, que apropava el món universitari i professional d’aquells estudis que s’impartien en les diferents facultats de Blanquerna, i haver cursat la llicenciatura annexa a uns valors que van més enllà dels estudis, hi he pogut compartir part de la meva experiència i reflexions.
Sota el títol “Construir (és) la teva feina” en Francesc Canosaexposa un reportatge que recorre els nous perfils professionals que han sortit del conjunt d’estudis que s’imparteixen a les diferents facultats de Blanquerna. Mostra vuit camins diferents que us recomano de llegir. Mostra aquests valors que citava inicialment que van més enllà del currículum acadèmic. Mostra maneres de seguir tirant endavant amb projectes que il•lusionen.Us deixo el paragraf en el que em podeu trobar (pàgina 8):

És així. Segons l’AMETIC (Associació Multisectorial d’Empreses de l’Electrònica, les Tecnologies de la Informació i els Continguts Digitals), el terreny de la xarxa és dels que creixen i generen una estabilitat laboral (amb una contractació fixa del 84’3%, dades del 2011). I on són aquests camps, aquestes xarxes? Potser no es veuen però estan a tot arreu i cada cop més. Ja no parlem només d’informàtica, telecomuniacions, també de salut; disseny, comercial, vendes, màrqueting, publicitat, comunicació… No és tot comunicació? 

Diu que sí periòdic, la Núria Escalona. Treballa a la direcció de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona (llicenciada en publicitat i relaciones públiques el 2009). Aquí fan les campanyes globals de publicitat del consistori. Fa poques setmanes que hi és. Ve de comunicar terrenys que fins ara no erstaven comunicats. Sí, va pujar els primers graons professionals en agències de publicitat però a principis de 2011 va desembarcar al Departament de Xarxes Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Què és això? Va ser crear de zero: les xarxes socials (facebook, twitter, foursquare, youtube…). Missió: informar i escoltar els ciutadans a travès de les noves geografies. Com? Estem davant d’un dels terrenys més verges: la comunicació d’institucions i empreses a la xarxa. “Les empreses s’han d’adaptar moltíssim a les xarxes socials, crec que encara no les senten”, diu la Núria. I què diuen? Que ja no val comunicar de qualsevol manera. L’eix de gravitació ha canviat: “Fins ara el centre era el producte, ara és el consumidor.” El consumidor té veu i opinió i en qualsevol moment pot opinar. I has de contestar, per això “ens posem a escoltar a el consumidor”. El veus o no el veus. El sents o no el sents. Però hi és.

Quan la revista disposi d’accès on-line també adjuntaré l’enllaç.  I un últim apunt: les fotografies són d’en Pere Virgili, que de forma visual també ha sabut transmetre molt bé el concepte que envolta el reportatge.


Donants de caràcters per La Marató

Twitter és una xarxa social – de microblogging– que més ha crescut en els darrers anys. L’ús personal és el que ens pot resultar més proper, però també hi han anat tenint la seva presència organitzacions, empreses, marques, institucions,etc. Per aquests últims, a banda del seu perfil corporatiu, és un canal de comunicació més que es pot utilitzar de diverses maneres. No hi ha cap fórmula establerta de com s’ha de fer i , per tant, la creativitat pot ser molt variada.

La Marató de TV3, que celebra els seus 20 anys i aquest any està dedicada a la regeneració i transplantament d’òrgans i teixits, en aquesta edició ha presentat una nova manera de fer donatius fent servir Twitter.

La iniciativa és ben senzilla. Es tracta de donar els caràcter de les teves piulades, el que converteix el teu missatge en una forma de donar una major difusió a l’acte i l’acció. A les 17:00h ja hi ha 47.975 caràcters donats, però segur que això anirà a més. Les piulades es fan des d’una pàgina especial de la web de la Marató, on també es poden anar seguint a temps real les piulades d’altres persones.

Jo ja he piulat! T’animo a que ho facis i si pots a que vegis l’espot de campanya, que tot i ser una opinió subjectiva, em sembla preciós!


Política de promocions

No ens enganyem, la política també fa màrqueting i se serveix de les seves tècniques. A vegades de manera dissimulada i d’altres sense mirament. En menys d’un mes els ciutadans estem convocats a les urnes per decidir qui governarà Espanya durant els propers quatre anys. La caça i captura de vots està en plena efervescència.

Segurament no sóc la persona més adequada per parlar de política ni de com fan màrqueting els partits polítics que es presenten a les eleccions, però en poc temps hi ha hagut dues accions de màrqueting polític que m’han sorprès. Els dos grans contrincants de la política espanyola – PPPSOE – sembla ser que han captat la idea de que “allò que ens recomana algú proper pot ser més efectiu que el que ens recomana directament una marca“. A més a més, les accions de les que us parlaré tenen lloc a la xarxa i també s’acullen a la idea de generar buzz.

La primera acció que em va sorprendre ve de la mà del PP. Durant la Convenció Nacional PP celebrada a Màlaga els 6, 7 i 8 d’octubre a la web www.movimientoparaelcambio.es demanaven demanaven als internautes que els cedissin el seu perfil de Facebook i/o Twitter. Les normes legals que eren correctes ho deixaven clar, durant aquells tres dies el partit podia fer ús de la compta com si fossis tu mateix. Tot legal i correcte, però sense ser sinònim d’efectiu. I només apuntar que a ran d’aquesta acció, a Twitter es va genera el hashtag #prostituit que va arribar a ser trending topic.


Ara, de forma no tant explícita, l’equip de Rubalcaba ens proposa un programa de punts basat en l’estratègia promocional. El programa consisteix en aconseguir punts per guanyar articles de merchandising de la campanya com una tassa, una samarreta, etc. Bé, però resulta que els punts s’aconsegueixen compartint contingut de la web www.rubalcaba.es a través de les xarxes socials dels propis usuaris. I si encara vols més punts et pots fer voluntari de la campanya.

És probable que sembli que tinc un punt de vista conservador sobre les accions que els partits polítics han de dur a terme. Potser en altres països ja s’ha fet i resulta ser molt atractiu, efectiu i innovador. Però a mi m’han vingut a la ment el programa de fidelització de Caprabo, el programa de punts estrella de La Caixa o el programa Gananones de Danone, els quals per mi tenen una coherència per a existir.

Em sembla interessant parar atenció a com els partits polítics fan servir les possibilitats que ofereixen les xarxes socials. Ho seguiré fent, però tenint en compte la meva ètica la idea de participar en qualsevol d’aquestes dues accions – o en qualsevol que s’hi assembli quan es tracta de política- em trontolla.

* Post publicat a la xarxa de blocs de El Punt Avui


El dia en rosa

Si tanco els ulls per posar en imatges tot allò que em ve a la ment quan penso en la paraula “pit” la majoria d’imatges evoquen positivitat, benestar, tendresa, calidesa… Però tota realitat és aquesta? Malgrat no m’agradi hi ha persones que la paraula “pit” la simbolitzen amb imatges més dures. Avui és probable que veiem aquella imatge càlida, però i demà? Qui ens assegura que seguirà sent la mateixa imatge?

Segons l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) una de cada vuit dones desenvoluparà un càncer de mama al llarg de la seva vida. La dada m’esfereeix, però també és cert que els avenços i la investigació estan permetent taxes de curació del 90%.

Avui, com cada 19 d’Octubre, se celebra el Dia Internacional Contra el Càncer de Mama, i moltes marques, més enllà de les que es dirigeixen a un públic femení, se sumen a la lluita. Veiem alguns exemples de com ho fan?

Ausonia fa anys que treballa amb el que anomenen “compromiso con la mujer”. En aquest programa hi ha un apartat dut a terme en col•laboració amb l’AECC que justament té per objectiu la lluita contra el càncer de mama. És un programa que es du a terme amb continuïtat, no només avui. Us convido a donar una ullada a “El libro rosa”, on hi trobareu testimonis i histories explicades per les usuàries; a la seva”RedAusonia contra el càncer de mama; i especialment a l’aplicació de Facebook que han fet per a celebrar el dia d’avui: una aplicació que permet posar el mocador rosa també a les teves amistats.


Mango, una marca de moda inicialment femenina i, actualment, també masculina, ha enviat un e-mailing a les seves clientes oferint la compra d’una samarreta dissenyada per Jordi Labanda en motiu d’aquest dia. La samarreta també es rosa, i els beneficis obtinguts es destinaran a l’investigació i tractament del càncer de mama.


TMB, sota el concepte “Mou-te contra el càncer de mama” ha creat una aplicació de Facebook que consisteix en deixar un missatge contra el càncer de mama en un post-it virtual, per acabar unint tots els post-its en format paper en un llaç gegant de color rosa a l’estació de metro de Passeig de Gràcia.


Agbar, avui entre les 21:00h i les 24:00h il•luminarà la seva torre de color rosa per sumar-se a la lluita d’aquesta malaltia. Igual que aquest edifici, també s’il•luminarà la Casa Batlló i l’Ajuntament de Barcelona.


Samsung, una empresa dedicada a la tecnologia, posarà a la venda un nou model de telèfon mòbil anomenat Samsung Galaxy S SCL Pink Ribbon creat per ajudar a la Federación de Mujeres contra el Cáncer de Mama (FECMA).


Buckler 0,0, una cervesa sense alcohol, patrocina l’anomenada “La Carrera de la Mujer” per recaptar fons i cedir-los per aquesta lluita. La cursa es disputa a vuit ciutats espanyoles al llarg de l’any. A més a més, aquest any s’han proposat dur a terme “El reto de Pilar”, aconseguir 22.000 missatges de recolzament a una corredora que va patir càncer de mama, la qual estarà present a les vuit ciutats on es disputa la cursa. Si la Pilar aconsegueix aquests missatges Buckler 0,0 donarà 22.000€ per als tractaments psicològics d’aquelles persones que pateixen la malaltia.

Hi ha qui titllarà d’oportunistes aquestes accions. Hi ha qui qüestionarà el haver escollit aquesta malaltia i no una altra. Segurament es poden fer moltes critiques o reflexions al voltant d’aquest tema. En alguns d’aquests projectes que he presentat, i que se segueixen duent a terme des de fa anys, hi vaig tenir l’oportunitat de col•laborar com a publicitària, i sempre hi ha qüestionaments oberts perquè, com en tot, mai agradaràs a tothom. Avui el meu objectiu és sumar-me a la sensibilització d’aquesta malaltia a través d’aquest petit recull d’exemples de la comunicació que fan algunes marques al respecte. D’alguna manera em sumo al dia en rosa!

* Post publicat a la xarxa de blocs de El Punt Avui


Seminari d’e-City Branding 2011

El 26, 27 i 28 de setembre han estat uns dies que recordo amb especial il.lusió. Durant aquests tres dies ha tingut lloc el Seminari d’e-City Branding organitzat pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona  (CUIMPB) – Centre Ernest Lluch en el marc dels cursos de tardor 2011. S’ha celebrat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i he tingut el plaer d’assistir-hi.

Acadèmicament, el curs l’ha dirigit per la professora Silvia Sivera , a la qual trobo que ha fet una molt bona feina per la qualitat dels ponents, la temàtica de les ponències i la gestió que ha pogut comportar tot el muntatge.

Tinc coneixement que aquest és el segon any que se celebra un curs de tardor del CUIMPB que té el concepte de City Branding com a temàtica central. Tot i així, com que l’any passat no hi vaig poder assistir no puc comentar la possible evolució, però si explicar que ha significat per a mi.

Ha estat una trobada que ha unificat ponents molt interessants i diversos entre si: d’allò més acadèmic i teòric, passant per qüestionaments aplicables a la gestió laboral d’aquest entorn, fins el desentrellar casos pràctics que han esdevingut exemplars.El públic participant va ser variat, receptiu i molt participatiu. He trobat companys de viatge amb qui seguir tractant aquelles qüestions que ens permetin aprofundint en aquesta sorprenent i inacabable temàtica més enllà dels tres dies passats. I sí, aquest seminari també ha tingut la seva presència a Twitter. Érem uns quants que retransmetent sota el hashtag #ecitybranding (encara en actiu) i ens podeu trobar en la llista de twitter que va crear l’Albert (@lliurealbir).

Per altra banda, el curs també comptava amb l’opció de treballar la lectura d’Italo Calvino, “Las ciudades invisibles” per poder traslladar-ne les opinions en un bloc que tenia tres dies de vida, però que encara es pot visitar.

Arribat aquest punt podria comentar breument cada una de les ponències, però em van resultar tant interessants que prefereixo tractar-les des de diferents punts de vista per posts separats. Però per anar fent boca, en aquest àlbum de Flickr podeu veure fotos dels ponents que van anar passant al llarg d’aquests tres dies.


L’Ajuntament de Sitges 2.0

S’apropen dies molt esperats per a tots els sitgetans. S’aproxima la Festa Major, que se celebra en honor a Sant Bartomeu, patró de la vila.

En coincidència amb aquestes dates, el nou equip de govern, que també ha anomenat nova directora de comunicació, Mónica Gallardo, ha aprofitat per ampliar canals de comunicació i donar-los a conèixer. A partir del 19 d’Agost, l’Ajuntament de Sitges ja es pot trobar a Twitter (@ajsitges) i Facebook.

Ara, alternant l’activitat municipal amb la informació dels actes festius, l’ajuntament se suma al global dels ajuntaments que ja trobem en xarxa, i fa un pas endavant tenint en compte les possibilitats que les noves tecnologies permeten.

Us animo a donar-hi una ullada!


David Ogilvy t’assessora

Mantenir una conversa amb David Ogilvy és algo que m’agradaria molt, malgrat la impossibilitat que existeix. Dubto en ser l’única persona que tingui aquesta inquietud i en commemoració del seu 100 aniversari, a banda de les idees ja exposades en l’últim post, l’equip d’Ogilvy China ha fet una proposta ben curiosa.

Es tracta d’una aplicació per Iphone anomenada “Pitch David” amb la qual podem donar a conèixer propostes publicitàries a l’anomenat iOgilvy i ell mateix dóna la seva opinió.

No és mantenir una conversa, però m’ha semblat una aplicació divertida i curiosa per als que ens agrada el personatge, la publicitat i tot el nou entorn comunicatiu.

 

*Publicat al bloc del diari El Punt


David Ogilvy fa anys!

Avui, 23 de Juny del 2011,  David Ogilvy faria anys, concretament cent. David Ogilvy va ser un publicitari anglès que va triomfar com a tal a Nova York i que es va retirar a França.

El David Ogilvy publicitari m’apassiona  i sovint em segueix sorprenent cada vegada que descobreixo algo que hi te relació, per això avui no volia passar per alt una data com aquesta. El David Ogilvy que va més enllà de l’entorn publicitari amaga anècdotes i fets ben curiosos. Don Draper protagonista de la  sèrie Madmen està inspirat en ell i ens hi pot acostar. Però si voleu seguir descobrint curiositats del David Ogilvy real, allunyat en molts punts del Don Draper creat per agradar, a banda dels seus llibres, proposo la lectura del llibre “David Ogilvy, el rey de Madison Avenue” de Kenneth Roman, una bibliografia que combina perfectament el publicitari i la persona.

En aquest dia hi ha més persones que el volen recordar. Un exemple és la imatge que podeu veure encapçalant aquest post creada per la divisió d’OgilvyOne Spain. Un segon exemple, molt enfocat a l’entorn digital i a la interacció és l’aplicació de Twitter que s’ha creat a nivell internacional per part del grup Ogilvy, i que lliga molt bé amb els exemples que solc comentar o tractar.

L’aplicació la trobem sota el domini do100.ogilvy.com . Permet crear la imatge de David Ogilvy a partir de l’avatar de totes aquelles persones que hi ha decidit participar. En aquest cas, una curiositat de l’aplicació és que et demana que deixis tenyir el teu avatar de vermell – color característic de l’empresa-. A banda d’aportar els teu avatar, l’aplicació permet emetre un tweet inspirador sota el hashtag #DO100 de tal manera que constantment en la imatge creada van apareixent els diferents tweets.

El resultat és aquest: