Category Archives: Barcelona

No fer res és car, fer alguna cosa és barat

La Asociación Española para la Gerencia de Centros Urbanos (AGECU) es va trobar el passat 4 de Juny a Barcelona per dur a terme un Seminari de Comunicació Digital previ a la celebració de la seva assemblea anual. La jornada es va dur a terme al Consorci de Comerç Artesania i Moda, on es va exposar un total de quatre ponències a càrrec de Àlex Lopez, Carles Ferrer, Lluís Serra i servidora.

De totes les presentacions en vaig aprendre coses, sobretot, perquè a diferència de la meva quotidianitat, molt més focalitzada en la comunicació d’institucions públiques, la resta de presentacions estaven enfocades al sector del retail.
Tot i que el target a qui anava dirigida la presentació eren retailers, considero que la meva presentació hi tenia cabuda a un nivell transversal. M’havien demanat que parles de reputació digital i aquesta és la presentació que va acompanyar la meva exposició:

 

 

Considero oportú compartir aquesta presentació per tal de seguir avançant en la professionalització d’aquest nou escenari comuniactiu. Tal i com va dir el Diputat de Comerça de la Diputació de Barcelona, Jordi Subirana, en el seu discurs de clausura, apel·lant a quelcom exposat al llarg de la presentació, un missatge a recordar i no perdre de vista és: no fer res és car, fer alguna cosa es barat.


La Revista de Blanquerna

A inicis del 2005, posant fi a una etapa per encetar l’aventura universitària, vaig descobrir la Facultat de Comunicació Blanquerna i, també, La Revista de Blanquerna.
Avui, set anys després de veure per primera vegada aquella revista, que apropava el món universitari i professional d’aquells estudis que s’impartien en les diferents facultats de Blanquerna, i haver cursat la llicenciatura annexa a uns valors que van més enllà dels estudis, hi he pogut compartir part de la meva experiència i reflexions.
Sota el títol “Construir (és) la teva feina” en Francesc Canosaexposa un reportatge que recorre els nous perfils professionals que han sortit del conjunt d’estudis que s’imparteixen a les diferents facultats de Blanquerna. Mostra vuit camins diferents que us recomano de llegir. Mostra aquests valors que citava inicialment que van més enllà del currículum acadèmic. Mostra maneres de seguir tirant endavant amb projectes que il•lusionen.Us deixo el paragraf en el que em podeu trobar (pàgina 8):

És així. Segons l’AMETIC (Associació Multisectorial d’Empreses de l’Electrònica, les Tecnologies de la Informació i els Continguts Digitals), el terreny de la xarxa és dels que creixen i generen una estabilitat laboral (amb una contractació fixa del 84’3%, dades del 2011). I on són aquests camps, aquestes xarxes? Potser no es veuen però estan a tot arreu i cada cop més. Ja no parlem només d’informàtica, telecomuniacions, també de salut; disseny, comercial, vendes, màrqueting, publicitat, comunicació… No és tot comunicació? 

Diu que sí periòdic, la Núria Escalona. Treballa a la direcció de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona (llicenciada en publicitat i relaciones públiques el 2009). Aquí fan les campanyes globals de publicitat del consistori. Fa poques setmanes que hi és. Ve de comunicar terrenys que fins ara no erstaven comunicats. Sí, va pujar els primers graons professionals en agències de publicitat però a principis de 2011 va desembarcar al Departament de Xarxes Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Què és això? Va ser crear de zero: les xarxes socials (facebook, twitter, foursquare, youtube…). Missió: informar i escoltar els ciutadans a travès de les noves geografies. Com? Estem davant d’un dels terrenys més verges: la comunicació d’institucions i empreses a la xarxa. “Les empreses s’han d’adaptar moltíssim a les xarxes socials, crec que encara no les senten”, diu la Núria. I què diuen? Que ja no val comunicar de qualsevol manera. L’eix de gravitació ha canviat: “Fins ara el centre era el producte, ara és el consumidor.” El consumidor té veu i opinió i en qualsevol moment pot opinar. I has de contestar, per això “ens posem a escoltar a el consumidor”. El veus o no el veus. El sents o no el sents. Però hi és.

Quan la revista disposi d’accès on-line també adjuntaré l’enllaç.  I un últim apunt: les fotografies són d’en Pere Virgili, que de forma visual també ha sabut transmetre molt bé el concepte que envolta el reportatge.


ANIVERSARI AMB DOSI CREATIVA

Amb el període nadalenc acabat i la bogeria de les rebaixes iniciada, entre mig de molta gent i amb el cap més aquí que allà, un aparador em va cridar l’atenció.

Res a veure amb el Nadal que els cartells encara recordaven, ni amb els grans cartells de rebaixes que inundaven la resta d’establiments. Un aparador petitó construït amb molta gràcia i amb uns colors ben vius. Entre tant de color hi havia uns elements visuals que destacaven més que la resta: uns números gegants.

Em trobava davant d’una cereria i aquells números tant grans eren espelmes de colors molt llampants. Les presses no em van permetre aturar-m’hi més, però vaig pensar que allò podia ser una dosi de creativitat per alguna celebració ben assenyalada. Us deixo una foto on podeu veure la mida en comparació amb un bolígraf Bic:

I vet aquí! Pensant en l’aniversari d’ algú molt especial, la cereria em va venir al cap…

Trobo avorrit allò de “diga’m que vols que et regali o que necessites i t’ho compro”. No li trobo la gràcia. Per contra, en aquestes ocasions m’encanten les personalitzacions i/o els detalls que fan que aquell moment es converteixi en una experiència especial. I m’atreveixo a dir que això també és una dosi de creativitat. Podeu veure l’impacte de les espelmes enceses en aquesta segona imatge:

Per mi impactant, i la cara il·lusionada de la persona en veure aquestes espelmes enceses per ella estic segura que no l’oblidaré. Va causar furor!

La botiga es diu Cereria Abella i la podeu trobar a Barcelona al C/Boters, 5.


Any nou, moment Cacaolat!

Ha estat encendre la ràdio i escoltar quelcom que m’ha agradat, tant des d’una vessant personal com des d’una vessant professional.

El febrer d’aquest any, davant la possibilitat que Cacaolat podria desaparèixer del mercat, vaig escriure un breu recorregut sobre aquesta marca. I desprès de sortir-ne amb un resultat esperançador en el qual Cacaolat va ser adquirit per Damm i Cobega, Cacacolat sap aprofitar el context que ha viscut i, llança el seu primer anunci d’aquesta nova etapa.

El trobo estratègicament molt encertat. Sap atrapar l’emoció d’aquells que han estat reivindicant la seva salvació i sap agrair i mostrar el resultat de tot el procés viscut al llarg d’aquest complicat període. Tot i que des d’ahir, ja corre per la xarxa amb més de 11.000 visualitzacions – i en un compte de Youtube recentment estrenat-, tal i com es va anunciar ahir des del twitter de la marca, en televisió serà llençat en un moment molt significatiu: el primer anunci de l’any – desbancant al habitual anunci de Freixenet-.

L’espot denota la tendència publicitària a la qual ens té acostumats el Grup Damm en les seves darreres campanyes. Com deia un dels tertulians de RAC1, “es nota que aquesta empresa es creu la marca i el producte”. Però vull destacar dues coses més: la transmissió que fa de què la marca escolta i agraeix als seus consumidors, o en aquest cas potser podríem parlar d’adeptes, entenent que Cacaolat podia estar considerada una Lovemark; i fent referència als valors de tradició amb el claim final “Des de sempre i per sempre”. Per tant, ens trobem amb una marca que malgrat les dificultats per les que ha passat, ha entès la importància d’escoltar al consumidor, i ho farà mantenint els seus orígens.

La identitat, com per exemple tenir a l’actor Roger Coma o què la cafeteria sigui una coneguda cafeteria del Born de Barcelona, no és casualitat i ens marca un valor de pertinença concret, també reconeixible en altres campanyes del grup.

El primer espot de l’any és un esdeveniment que interessa i commou la curiositat més enllà de l’entorn publicitari. Celebro que aquest any aquest esdeveniment sigui també un moment Cacaolat.

Feliç 2012 a tots!


Descobrint La Rambla

La Rambla és un dels carrers més emblemàtics de Barcelona. Es transitat per milers de persones dia rere dia. De fet, m’atreveixo a dir que és un carrer que no dorm mai. Però si en aquest anar i venir ens plantegem recórrer la Rambla de forma tranquil•la trobarem que aquesta amaga bonics i curiosos detalls:

Amb l’equip del Servei Central de Comunicació a les Xarxes Socials de l’Ajuntament de Barcelona he tingut l’oportunitat de dur a terme aquest passeig. En podeu veure el resultat en el vídeo superior.

Aquest vídeo complementa els vídeos i les rutes dels quals ja vaig parlar fa uns dies en el post de Descobrint Barcelona. Però per descobrir encara més detalls de La Rambla, com per exemple, el per què també s’anomena Les Rambles, podeu consultar la peça sencera al bloc de Barcelona.

Bon passeig!


BCN [Espai]

L’Ajuntament de Barcelona està immers en un procés de reorientació de la seva política de comunicació marcat per la idea de comunicació al servei del ciutadà i les entitats. Això vol dir que la seva publicitat institucional serà destinada a campanyes d’informació de serveis, activitats i valors directament vinculats amb la ciutadania. Però sense oblidar el reforç de la marca ciutat i el seu posicionament, ja que són factors clau per afavorir la dinamització i la reactivació econòmica.

En aquest marc, ahir la institució va presentar un programa que exemplifica aquest canvi de rumb: el programa BCN [ESPAI].

El BCN [ESPAI] té l’objectiu d’ajudar a donar a conèixer les iniciatives que desenvolupen entitats solidàries, socials i culturals. Però com es farà?

Amb una identitat visual característica d’aquesta iniciativa, espais o recursos de l’Ajuntament, que fins ara teníem un ús institucional, es cediran pel reforç d’activitats d’entitats de la ciutat en funció de les necessitats i característiques de cada cas. Aquest suport pretén aconseguir una major difusió per part de les entitats. Aquesta identitat visual es caracteritza per un marc que identifica que allò és un espai cedit i un logotip base que anirà acompanyat d’una de les tres vessants del projecte:

BCN [ESPAI] SOCIAL

BCN [ESPAI] CULTURAL

BCN [ESPAI] SOLIDARI

Tot i que comença de forma experimental amb tres campanyes que es poden veure al nou web del programa www.bcn.cat/bcnespai, per participar-ho es durà a terme una convocatòria concreta.

Trobo que és una bona decisió que pot beneficiar a les diverses parts implicades, tenint en compte la situació actual. El ciutadà pot sentir que el seu Ajuntament fa una aposta social, les entitats reben una empenta en la seva tasca i l’Ajuntament pot arribar a assolir una millor de posicionament.

Però a banda d’això, com a professional del sector publicitari penso que és una bona aposta que pot combatre l’estereotip de publicitat com a sinònim de no solidària i molt en interès d’enriquiment, igual que dia a dia també ho lluita l’organització de Publicitarios Implicados.


La Sinagoga Major de Barcelona

A Barcelona hi ha una de le sinagogues més antigues d’Europa, la Sinagoga Major. Actualment aquesta sinagoga, que pertany a l’Associació del Call de Barcelona, es considera un espai cultural i centre d’estudis de la comunitat jueva.

Amb l’equip del Servei Central de Comunicació a les Xarxes Socials de l’Ajuntament de Barcelona he tingut l’oportunitat de vistar-la i entrevistar a dos dels seus representants, en Josep Prats i en Miguel Iaffa.

Aquest vídeo és el resultat de l’entrevista:

* En aquest enllaç podeu veure la peça completa al bloc de Barcelona.


Descobrint Barcelona!

L’actual ciutat de Barcelona deixa entreveure elements que expliquen diferents etapes de la història de la ciutat. De petita em fascinava poder estar en llocs on anys abans –molts– havien succeït escenes de rellevant importància històrica i traslladar-me mentalment a la societat d’aquella època. Tot plegat amb certa imaginació – sobretot perquè segurament no tenia gaires referents -.

Amb l’equip del Servei Central de Comunicació a les Xarxes Socials de l’Ajuntament de Barcelona vam iniciar una sèrie composada per un total de nou rutes dirigides a nens que pretén mostrar-los i fer-los descobrir la ciutat de Barcelona, la d’abans i la d’ara.

La primera ruta, publicada al Juny del 2011, tractava els carrers més antics de Barcelona. Aquest és el vídeo:

I l’última ruta, publicada aquest Novembre, parla dels secrets del call jueu. Aquest és el vídeo:

De la primera en vaig aprendre coses, però la segona em va fer descobrir indrets que no coneixia i em va sorprendre enormement.

Gaudiu-les!


Catalunya en la història de la publicitat

Quan pensem en història de la publicitat és fàcil pensar en Estats Units o Gran Bretanya, ja que es coneixen com els indrets on va néixer la publicitat moderna (la que coneixem avui en dia) a finals del segle XVIII durant l’època de la Revolució Industrial. Però us proposo no anar tant lluny perquè Catalunya també té la seva història de la publicitat.

I ho plantejo així perquè dijous passat es va inaugurar una exposició anomenada “Publicitat a Catalunya 1857-1957. Roldós i els pioners”.

En aquesta exposició que podreu trobar fins el dia 29 de Gener del 2012 al Palau Robert de Barcelona (Passeig de Gràcia, 107) podreu descobrir o redescobrir diferents motius de perquè Catalunya i, sobretot, Barcelona han estat claus en el que és avui la publicitat a Espanya. A través de la figura de Rafael Roldós i Vinyolas (1846 – 1918), considerat el primer agent publicitari documentat a Catalunya i fundador de la que encara avui és la primera agència de publicitat espanyola, Roldós, S.A, es pot veure com es va donar aquí la publicitat moderna i com Catalunya va esdevenir el motor de l’activitat publicitària a Espanya. A més a més, no es deixa de tenir en compte a altres pioners com Pere Prat Gaballí, Rafael Bori, José Gardó, Joan Aubeyzan i Malcolm Thomas.

Us recomano que hi aneu i us prengueu el vostre temps de reflexió, però abans us volia parlar dels organitzadors i les personalitats que hi van assistir. Joan Sabaté, Isabel Solanas, Cristina Martorell i Carolina Serra són els comissaris de l’exposició i les persones que des del Grup de Recerca en Estratègia i Creativitat Publicitàries de la Facultat de Comunicació Blanquerna-URL han fet possible que aquesta esdevingués una realitat. La seva tasca i la professió publicitària van ser el centre dels parlaments que van donar lloc a la inauguració. Un acte que fou presidit per Francesc Homs, secretari general de la Presidència i portaveu del Govern, Joan Sabaté, comissari de l’exposició, Josep M.Carbonell, degà de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Joaquim Forn, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, i Ignasi Genovès, director general d’Atenció Ciutadana i Difusió de la Generalitat de Catalunya.

Si hi aneu i voleu compartir les vostres reflexions seran benvingudes!

*En aquest àlbum podeu veure algunes de les fotografies de l’acte.

** Post publicat a la xarxa de blocs de El Punt Avui


Seminari d’e-City Branding 2011

El 26, 27 i 28 de setembre han estat uns dies que recordo amb especial il.lusió. Durant aquests tres dies ha tingut lloc el Seminari d’e-City Branding organitzat pel Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona  (CUIMPB) – Centre Ernest Lluch en el marc dels cursos de tardor 2011. S’ha celebrat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i he tingut el plaer d’assistir-hi.

Acadèmicament, el curs l’ha dirigit per la professora Silvia Sivera , a la qual trobo que ha fet una molt bona feina per la qualitat dels ponents, la temàtica de les ponències i la gestió que ha pogut comportar tot el muntatge.

Tinc coneixement que aquest és el segon any que se celebra un curs de tardor del CUIMPB que té el concepte de City Branding com a temàtica central. Tot i així, com que l’any passat no hi vaig poder assistir no puc comentar la possible evolució, però si explicar que ha significat per a mi.

Ha estat una trobada que ha unificat ponents molt interessants i diversos entre si: d’allò més acadèmic i teòric, passant per qüestionaments aplicables a la gestió laboral d’aquest entorn, fins el desentrellar casos pràctics que han esdevingut exemplars.El públic participant va ser variat, receptiu i molt participatiu. He trobat companys de viatge amb qui seguir tractant aquelles qüestions que ens permetin aprofundint en aquesta sorprenent i inacabable temàtica més enllà dels tres dies passats. I sí, aquest seminari també ha tingut la seva presència a Twitter. Érem uns quants que retransmetent sota el hashtag #ecitybranding (encara en actiu) i ens podeu trobar en la llista de twitter que va crear l’Albert (@lliurealbir).

Per altra banda, el curs també comptava amb l’opció de treballar la lectura d’Italo Calvino, “Las ciudades invisibles” per poder traslladar-ne les opinions en un bloc que tenia tres dies de vida, però que encara es pot visitar.

Arribat aquest punt podria comentar breument cada una de les ponències, però em van resultar tant interessants que prefereixo tractar-les des de diferents punts de vista per posts separats. Però per anar fent boca, en aquest àlbum de Flickr podeu veure fotos dels ponents que van anar passant al llarg d’aquests tres dies.