La Revista de Blanquerna

A inicis del 2005, posant fi a una etapa per encetar l’aventura universitària, vaig descobrir la Facultat de Comunicació Blanquerna i, també, La Revista de Blanquerna.
Avui, set anys després de veure per primera vegada aquella revista, que apropava el món universitari i professional d’aquells estudis que s’impartien en les diferents facultats de Blanquerna, i haver cursat la llicenciatura annexa a uns valors que van més enllà dels estudis, hi he pogut compartir part de la meva experiència i reflexions.
Sota el títol “Construir (és) la teva feina” en Francesc Canosaexposa un reportatge que recorre els nous perfils professionals que han sortit del conjunt d’estudis que s’imparteixen a les diferents facultats de Blanquerna. Mostra vuit camins diferents que us recomano de llegir. Mostra aquests valors que citava inicialment que van més enllà del currículum acadèmic. Mostra maneres de seguir tirant endavant amb projectes que il•lusionen.Us deixo el paragraf en el que em podeu trobar (pàgina 8):

“És així. Segons l’AMETIC (Associació Multisectorial d’Empreses de l’Electrònica, les Tecnologies de la Informació i els Continguts Digitals), el terreny de la xarxa és dels que creixen i generen una estabilitat laboral (amb una contractació fixa del 84’3%, dades del 2011). I on són aquests camps, aquestes xarxes? Potser no es veuen però estan a tot arreu i cada cop més. Ja no parlem només d’informàtica, telecomuniacions, també de salut; disseny, comercial, vendes, màrqueting, publicitat, comunicació… No és tot comunicació? 

Diu que sí periòdic, la Núria Escalona. Treballa a la direcció de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona (llicenciada en publicitat i relaciones públiques el 2009). Aquí fan les campanyes globals de publicitat del consistori. Fa poques setmanes que hi és. Ve de comunicar terrenys que fins ara no erstaven comunicats. Sí, va pujar els primers graons professionals en agències de publicitat però a principis de 2011 va desembarcar al Departament de Xarxes Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Què és això? Va ser crear de zero: les xarxes socials (facebook, twitter, foursquare, youtube…). Missió: informar i escoltar els ciutadans a travès de les noves geografies. Com? Estem davant d’un dels terrenys més verges: la comunicació d’institucions i empreses a la xarxa. “Les empreses s’han d’adaptar moltíssim a les xarxes socials, crec que encara no les senten”, diu la Núria. I què diuen? Que ja no val comunicar de qualsevol manera. L’eix de gravitació ha canviat: “Fins ara el centre era el producte, ara és el consumidor.” El consumidor té veu i opinió i en qualsevol moment pot opinar. I has de contestar, per això “ens posem a escoltar a el consumidor”. El veus o no el veus. El sents o no el sents. Però hi és.”

Quan la revista disposi d’accès on-line també adjuntaré l’enllaç.  I un últim apunt: les fotografies són d’en Pere Virgili, que de forma visual també ha sabut transmetre molt bé el concepte que envolta el reportatge.