Fa temps que volia fer el salt del blog al web. Això ja és una realitat!
A partir d’avui, els continguts publicats en aquest blog, els trobareu a www.nuriaescalona.com, contenidor de continguts on centralitzaré tota la meva producció digital.
Us vull donar les gràcies per haver estat fidels a aquest raconet de xarxa i haver compartit amb mi les vostres inquietuds entorn a una temàtica que tant m’apassiona. Us espero a la meva nova casa virtual!
Abraçada!
No sempre plou a gust de tothom. És sabut. I de tot en podem trobar el punt positiu. El Carnaval de Sitges 2012 no passa sense deixar controvèrsies. Les rues han avançat els seus horaris: la rua infantil a les 15:00h i la rua dels adults a les 19:30h. L’horari habitual era a les 22:00h, però l’any passat ja es va avançar a les 21:00h. Aquest fet, a simple vista no sembla tant important, i la organització l’argumenta fent referència a millores de seguretat per a tothom i vetllar per una millor participació.
No tothom hi està d’acord per múltiples motius. Per exemple, aquells participants a la rua que treballen fins les 18:00h o les 19:00h, a la vila o fora, han hagut de fer peripècies o demanar festa per poder-la gaudir com cal. Però és cert que en aquests casos guanya la passió, i malgrat el desacord de molts, s’ha seguit endavant amb l’esperit de la festa per gaudir-la en el seu màxim exponent.
D’entre tots els punts positius que hi podem trobar m’agradaria d’estacar-ne un parell: la cobertura televisiva i l’aspecte 2.0 que hi ha pogut haver.
– Que hi hagi una retransmissió en directe és quelcom molt positiu per al Carnaval i no ho hauríem de deixar perdre. A traves de TDT Garraf el Carnaval arriba a molts sitgetans, sobretot gent gran, i altres persones que en altres moments l’han pogut viure i el volen seguir gaudint. També és d’elogiar la cobertura de mitjans que ha tingut, tot i que penso que ha questa ha quedat massa exposada a les bondats d’aquesta festa, no deixant entreveure que no tot són flors i violes.
– I l’aspecte 2.0 inclou diferents punts. Hem tingut un Carnestoltes que de la mà de la Colla Xispun ha anat retransmetent el seu recorregut i agenda, fins ara no havia passat. Però si que ja hi havia altres colles com Markatú Batukada que ja porten temps fent una feina de difusió a traves de les xarxes socials. Per altra banda, l’Ajuntament ha posat a treballar diversos aspectes de les xarxes socials per aquest esdeveniment. Com a novetat han estrenat un perfil a Forursquare, lloc on han creat un recorregut amb suggerencies i comentaris vinculats a la festivitat. També han emès constantment a Twitter i Facebook, s’agraeix. Però faig força en la paraula emès perquè les xarxes socials no són un espai on únicament calgui emetre, també són un lloc per crear conversa, escoltar i contestar. No sempre agradarà allò que ens arribi, però certament veient el mur de Facebook i el timeline de Twitter he trobat a faltar aquest aspecte.
I en aquest aspecte 2.0 no es pot deixar de fer esmena a totes aquelles persones que sota l’etiqueta #carnavalSitges han anat dient la seva publicant tota mena de contingut. El que ha passat en aquest hashtag, evidentment incontrolable, és un nou aspecte del Carnaval que també comunica i mostra diferents realitats d’un mateix acte i una mateixa vila.
He pogut gaudir el Carnaval de Sitges. Sí d’una altra manera diferent a la que coneixia fins ara. Però com a sitgetana que sóc celebro que sigui un acte que mostra Sitges i marqui un posicionament interessant i notori. Espero que les mesures que s’han aplicat, i les que es puguin aplicar en un futur, realment serveixin per combatre imatges que malgrat tot encara se segueixen veient (minut 10:35 del vídeo).
“És així. Segons l’AMETIC (Associació Multisectorial d’Empreses de l’Electrònica, les Tecnologies de la Informació i els Continguts Digitals), el terreny de la xarxa és dels que creixen i generen una estabilitat laboral (amb una contractació fixa del 84’3%, dades del 2011). I on són aquests camps, aquestes xarxes? Potser no es veuen però estan a tot arreu i cada cop més. Ja no parlem només d’informàtica, telecomuniacions, també de salut; disseny, comercial, vendes, màrqueting, publicitat, comunicació… No és tot comunicació?
Diu que sí periòdic, la Núria Escalona. Treballa a la direcció de comunicació de l’Ajuntament de Barcelona (llicenciada en publicitat i relaciones públiques el 2009). Aquí fan les campanyes globals de publicitat del consistori. Fa poques setmanes que hi és. Ve de comunicar terrenys que fins ara no erstaven comunicats. Sí, va pujar els primers graons professionals en agències de publicitat però a principis de 2011 va desembarcar al Departament de Xarxes Socials de l’Ajuntament de Barcelona. Què és això? Va ser crear de zero: les xarxes socials (facebook, twitter, foursquare, youtube…). Missió: informar i escoltar els ciutadans a travès de les noves geografies. Com? Estem davant d’un dels terrenys més verges: la comunicació d’institucions i empreses a la xarxa. “Les empreses s’han d’adaptar moltíssim a les xarxes socials, crec que encara no les senten”, diu la Núria. I què diuen? Que ja no val comunicar de qualsevol manera. L’eix de gravitació ha canviat: “Fins ara el centre era el producte, ara és el consumidor.” El consumidor té veu i opinió i en qualsevol moment pot opinar. I has de contestar, per això “ens posem a escoltar a el consumidor”. El veus o no el veus. El sents o no el sents. Però hi és.”
Quan la revista disposi d’accès on-line també adjuntaré l’enllaç. I un últim apunt: les fotografies són d’en Pere Virgili, que de forma visual també ha sabut transmetre molt bé el concepte que envolta el reportatge.
Amb el període nadalenc acabat i la bogeria de les rebaixes iniciada, entre mig de molta gent i amb el cap més aquí que allà, un aparador em va cridar l’atenció.
Res a veure amb el Nadal que els cartells encara recordaven, ni amb els grans cartells de rebaixes que inundaven la resta d’establiments. Un aparador petitó construït amb molta gràcia i amb uns colors ben vius. Entre tant de color hi havia uns elements visuals que destacaven més que la resta: uns números gegants.
Em trobava davant d’una cereria i aquells números tant grans eren espelmes de colors molt llampants. Les presses no em van permetre aturar-m’hi més, però vaig pensar que allò podia ser una dosi de creativitat per alguna celebració ben assenyalada. Us deixo una foto on podeu veure la mida en comparació amb un bolígraf Bic:
I vet aquí! Pensant en l’aniversari d’ algú molt especial, la cereria em va venir al cap…
Trobo avorrit allò de “diga’m que vols que et regali o que necessites i t’ho compro”. No li trobo la gràcia. Per contra, en aquestes ocasions m’encanten les personalitzacions i/o els detalls que fan que aquell moment es converteixi en una experiència especial. I m’atreveixo a dir que això també és una dosi de creativitat. Podeu veure l’impacte de les espelmes enceses en aquesta segona imatge:
Per mi impactant, i la cara il·lusionada de la persona en veure aquestes espelmes enceses per ella estic segura que no l’oblidaré. Va causar furor!
La botiga es diu Cereria Abella i la podeu trobar a Barcelona al C/Boters, 5.
Twitter és una xarxa social – de microblogging– que més ha crescut en els darrers anys. L’ús personal és el que ens pot resultar més proper, però també hi han anat tenint la seva presència organitzacions, empreses, marques, institucions,etc. Per aquests últims, a banda del seu perfil corporatiu, és un canal de comunicació més que es pot utilitzar de diverses maneres. No hi ha cap fórmula establerta de com s’ha de fer i , per tant, la creativitat pot ser molt variada.
La Marató de TV3, que celebra els seus 20 anys i aquest any està dedicada a la regeneració i transplantament d’òrgans i teixits, en aquesta edició ha presentat una nova manera de fer donatius fent servir Twitter.
La iniciativa és ben senzilla. Es tracta de donar els caràcter de les teves piulades, el que converteix el teu missatge en una forma de donar una major difusió a l’acte i l’acció. A les 17:00h ja hi ha 47.975 caràcters donats, però segur que això anirà a més. Les piulades es fan des d’una pàgina especial de la web de la Marató, on també es poden anar seguint a temps real les piulades d’altres persones.
Jo ja he piulat! T’animo a que ho facis i si pots a que vegis l’espot de campanya, que tot i ser una opinió subjectiva, em sembla preciós!
L’Ajuntament de Barcelona està immers en un procés de reorientació de la seva política de comunicació marcat per la idea de comunicació al servei del ciutadà i les entitats. Això vol dir que la seva publicitat institucional serà destinada a campanyes d’informació de serveis, activitats i valors directament vinculats amb la ciutadania. Però sense oblidar el reforç de la marca ciutat i el seu posicionament, ja que són factors clau per afavorir la dinamització i la reactivació econòmica.
En aquest marc, ahir la institució va presentar un programa que exemplifica aquest canvi de rumb: el programa BCN [ESPAI].
El BCN [ESPAI] té l’objectiu d’ajudar a donar a conèixer les iniciatives que desenvolupen entitats solidàries, socials i culturals. Però com es farà?
Amb una identitat visual característica d’aquesta iniciativa, espais o recursos de l’Ajuntament, que fins ara teníem un ús institucional, es cediran pel reforç d’activitats d’entitats de la ciutat en funció de les necessitats i característiques de cada cas. Aquest suport pretén aconseguir una major difusió per part de les entitats. Aquesta identitat visual es caracteritza per un marc que identifica que allò és un espai cedit i un logotip base que anirà acompanyat d’una de les tres vessants del projecte:
BCN [ESPAI] SOCIAL
BCN [ESPAI] CULTURAL
BCN [ESPAI] SOLIDARI
Tot i que comença de forma experimental amb tres campanyes que es poden veure al nou web del programa www.bcn.cat/bcnespai, per participar-ho es durà a terme una convocatòria concreta.
Trobo que és una bona decisió que pot beneficiar a les diverses parts implicades, tenint en compte la situació actual. El ciutadà pot sentir que el seu Ajuntament fa una aposta social, les entitats reben una empenta en la seva tasca i l’Ajuntament pot arribar a assolir una millor de posicionament.
Però a banda d’això, com a professional del sector publicitari penso que és una bona aposta que pot combatre l’estereotip de publicitat com a sinònim de no solidària i molt en interès d’enriquiment, igual que dia a dia també ho lluita l’organització de Publicitarios Implicados.
Actualment treballo a Direcció de Comunicació de l’Ajuntament de Barcelona en l'àmbit d’estratègia i creativitat. En aquesta mateixa institució també he treballat com a Social Media Marketing Strategist, on vaig poder participar en la posada en marxa de la institució a les xarxes socials.
El món acadèmic també m’apassiona, i ara que ja he acabat les classes del Màster Oficial en Estratègia i Creativitat Publicitàries (URL), com a treball final de màster estic fent una investigació sobre comunicació institucional i xarxes socials.
Núria Escalona 